!--akiadsense-->
El Museu de Mallorca ha organitzat enguany un curs que ha tengut una inmediata i total resposta de tal forma que les places es troven ja exhaurides. El tema: “El vi de la nostra terra. Història i actualitat d’un producte mediterrani”. Es tracta d’un cicle de conferències patrocinat epl Consell de Mallorca que s’acompanyen d’un tast de vins i que abasten des de mitjans mes d’octubre a la primera setmana de noviembre.
La localització de cicle s’enten molt be quan sabem que el Museu de Mallorca, conserva entre els seus fons obres d’art vinculades amb la cultura del vi a les Illes Balears al llarg de la seva història mil·lenària. “La cultura del vi forma part de la nostra vida i, per aquest motiu, és un tema que es pot tractar des de l’etnografia, l’antropologia i la sociologia. Els estudis biològics, agrícoles i vitivinícoles ens permeten saber coses relacionades amb el cep del qual s’extreu el raïm o sobre el procés d’elaboració de l’elixir”, diuen a Balears Vadevi des de l’organització.
L’objectiu del cicle és donar a conèixer a la ciutadania aquest patrimoni des d’un punt de vista pluridisciplinari, en el qual intervenen la visió històrica, la biològica, l’antropològica, la vitivinícola i la gustativa. El museu custodia objectes múltiples i diversos que servien per emmagatzemar i consumir vi, els quals van ser fabricats des de temps prehistòrics, quan encara no existia ni l’escriptura ni la roda. A patir de l’època medieval i fins a l’edat moderna es van utilitzar copes de vidre, l’opció preferida per la ciutadania rica, o bé tassons de ceràmica, a l’abast de les classes socials més modestes. Així mateix, les vaixelles usades per beure i contenir vi estan representades als retaules gòtics o als quadres, que descriuen escenes de la vida quotidiana. El mateix passa a les pintures fins al moment actual.
Després de cada xerrada, es farà un tast de vins dels cellers agrupats a les denominacions d’origen DO Mallorca. Pla i Llevant i DO Binissalem.
!--akiadsense-->
Entre els ponents hi trobam el professor Pau Alcover Cateura. Medievalista i entès en la cultura gastronómica de l’època que, curiosament també fa aquestes dies un curs a la Fundació Sa Nostra en el qual es parla, entre altres temes, del consum del vi a l’Edat Mitjana. Hem conversat amb ell per saber-ne més d’aquestes iniciatives i de l’interès que hi ha darrere aquestes temàtiques.
Coincidència o augment de l’interès per part del públic en relació al paper del vi a la cultura medieval?
Un augment! Hi ha un interès creixent per la història dels vins mallorquins. Un exemple: al cicle de conferències que tinc el plaer de coordinar El vi de la nostra terra. Història i actualitat d’un producte mediterrani (Museu de Mallorca 15 octubre – 5 de novembre) les entrades es varen exhaurir en menys de 10 hores! També veig interès en els meus alumnes del curs Comer en época medieval de la Fundació Sa Nostra, on a una de les classes explico quins vins es bevien a la Mallorca del segle XV. I també explico altres aspectes de la beguda, com la seva recomanació pels metges de l’època per curar algunes malalties ja que es pensava que facilitava la digestió.
En aquells temps, el vi era aliment o font de plaer?
Bona pregunta! Era ambdues coses alhora. El vi no era una beguda sinó un aliment, que aportava segons l’opinió dels metges, nutrients importants per al cos. També era font de plaer! Inclús entre els musulmans que en bevien sovint. Em ve a la ment uns versos de Ibn Zaydun, considerat uns dels millors poetes andalusins, que diu: “Cuántas veces pedí vino a una hermosa moza/Y ella muy generosa me ofrecía vino y rosas.”
Una beguda sagrada (o d’origen sagrat) des de l’Antiguitat, també a l’edat mitjana? No era a l’abast de totes les butxaques…
Estava a l’abast de la gran majoria de butxaques però eren vins de qualitats diverses. Les persones amb menys recursos bevien most i remost mentre que els més rics bevien vins blancs dolços, que eren els que més agradaven a l’època.
Quina herència rebem d’aquells temps, quan al consum de vi, què ens ha quedat?
Per exemple, els vins els bevem a copes, com feien els medievals. Ens hem quedat amb les copes que al segle XV eren un luxe: les de vidre. Sap perquè les copes de vidre varen triomfar sobre la resta i són avui les més usuals? Perquè eren les que més ajudaven a prevenir enverinaments perquè veies si t’havien ficat alguna cosa a la beguda.
La connexió del vi de Mallorca amb el de la resta de la Mediterrània?
Hi havia moltes connexions. Una d’elles era la comercial. El vi mallorquí s’exportava per tot el món conegut: Egipte, Síria, Grècia, Itàlia, Castella, Portugal i també pel nord d’Europa. Pensi que al segle XV Amèrica i Austràlia són dos continents encara per descobrir!
Si voleu seguir en directe les conferències sobre la història del vi ho podeu fer a través d’aquest enllaç:
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10158706949120270&id=321623775269&sfnsn=scwspmo
