La convocatòria de la primera reunió de la Mesa del Producte Local ha estat el motiu de la fricció entre els pagesos i la conselleria d’Agricultura. La consellera Mae de la Concha convocà les organitzacions agràries per fer la primera passa en la definició del Producte Local amb l’objectiu de constituir en el futur un segell identificatiu. Durant la reunió, la consellera va reconèixer que “aquest és un debat que serà complex i amb molts de matisos”. Per aquest motiu, es farà arribar un formulari molt complet als membres de la mesa per tal que cada un d’ells pugui fer la definició del que consideren què és producte local. L’objectiu d’aquest document és “conformar una definició de producte local el més precisa possible”.
En aquest moment es treballa a nivell jurídic i s’estudia la possibilitat de seguir la traçabilitat del producte, apunten des de la Conselleria. El segell es considera una qüestió estratègica per fer créixer el sector. Però els productors creuen que és moment d’avançar decididament en aquesta qüestió i reclamen el reconeixement de la feina dels pagesos: “tan sols volem dignificar i diferenciar el producte local identificant-lo, i per conseqüència, una vegada identificat, es podran destinar recursos a promoció del producte. Promocionar una cosa que no tenim identificada i que el consumidor no te clar que es, de poc serveix”, afirmen en un comunicat.
A més a més están molestos per l’organització d’unes jornades des de Sobirania Alimentària, “L’alimentació com a motor del canvi sostenible”, en les quals no hi han estat convidats a participar. Ara que s’han sentit exclosos d’aquesta iniciativa, s’atreveixen a assegurar que l’únic departament de la conselleria amb el qual no treballen a gust és aquest: “La direcció general de sobirania alimentària ha aconseguit fets que feia temps remots que no aconseguia cap administració. Aquesta DG ha posat d’acord totes les Organitzacions Agràries de Mallorca i Cooperatives agroalimentàries Illes Balears per fer front comú. Un front comú en favor del producte local, pagès, amb incidència dins aquesta terra”.
“Aquesta Conselleria si s’ha caracteritzada per una cosa, ha estat pel diàleg i la transparència, a tots els departaments manco al de Sobirania Alimentària. La comunicació directe amb el sector és clau per poder fer polítiques eficaces, eficients i encertades, d’acord amb les entitats que són el pont entre el pagès i l’administració. Fet constatat ho són altres departaments on el contacte directe entre organitzacions i administració és molt fluït”, afegeixen.
Pels productors ha passat el temps de l’estudi i del debat. Necessiten respostes: “Ara han passat gairebé dos anys de govern i es planteja fer arribar una enquesta a les entitats agràries per definir que és allò que podem anomenar producte local. Les entitats fa anys que ho tenim clar, l’administració actual no ho sabem”.
“Som crítics amb la gestió d’aquesta direcció general i amb la política enfront el producte local. Si des de l’administració no es tracta amb cura aquest tema, el sector està enfonsat. Sense una identificació i diferenciació el sector està tocat de mort. O ens diferenciam o morim. I no creim que aquesta direcció general es vulgui penjar la medalla de deixar morir el sector per una mala gestió del producte local.
Coneixem marques públiques anteriors que han fracassat, recordam el producte balear, o ja la marca producte local. Coneixem els errors del passat. No podem perdre més oportunitats i cometre errors anteriors”.
La segona reunió de la Mesa del Producte Local s’ha convocat el dia 14 de juliol.
