!--akiadsense-->
La familia de les varietats autoritzades per fer vi s’acaba d’ampliar. El BOIB del 14 de febrer de 2019 informava que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha inclòs la varietat calop blanc en la categoria de varietats de raïm de vinificació autoritzades a les Illes Balears Una fita més en el camí de la recuperació de les varietats autòctones que havien quedat pel camí de la historia del segle XX i que ara, en un moment en que es valora la singularitat en l’elaboració de vins, aporta les seves particulars característiques. Llegia aquesta cap de semana l’imprescindible Vinyòvol, d’Andreu Oliver Majoral que ens diu que “segons l’estudi genètic de García-Muñoz, el fogoneu prové de l’encreuament de l’escursac i el mancès de capdell, i és el pare de les varietats callet, batista i gafarró. Si revisam documentació antiga, descobrim que l’època de màxima esplendor de la varietat fou el segle XIX i també bona part del segle passat. Abans de l’entrada de la fil•loxera a les Illes Balears (1891), el fogoneu era una casta important a la zona de Binissalem i la majoritària a tota la zona del Llevant de Mallorca i també a Eivissa.
Després de la crisi que provocà la plaga, la viticultura es va recuperar a poc a poc i el fogoneu va continuar al capdavant segurament per l’elevada producció de raïm i la molt bona adaptació al càlid clima que patim. Segons el cadastre vitícola del 1982, era la segona varietat més important de casa nostra, amb una superfície de 584,8 hectàrees de cultiu. Actualment, a la DO Binissalem hi ha 0,33 hectàrees; a la DO Pla i Llevant, 2,7 hectàrees, i a la indicació geogràfica Vi de la Terra de Mallorca, 8,5 hectàrees”.
Però l’història del fogoneu no acaba aquí. Diu Andreu que “els pagesos saben diferenciar dos tipus de fogoneu, el mallorquí i el francès, però l’estudi genètic va concloure que eren el mateix, podríem dir que són bessons. El fogoneu mallorquí sembla que enyora la terra, sempre per avall, com si la gravetat l’estiràs amb força; el seu fruit no es fa gaire gros, amb un gra petit, apinyat, de baixa graduació i amb tendència a podrir-se. El fogoneu francès era més utilitzat com a raïm de taula, té el gra un poc més gros, més clar i no té tanta tendència a podrir-se, però també n’obtenim vins amb poca graduació, poc color, cos lleuger i poca acidesa. Amb aquestes dades, un ja pot intuir els motius de la lenta desaparició, perquè encara queda algun vinyòvol i vinater que creu en aquests ceps i els cultiva no només per pur romanticisme de preservar l’herència nostrada, sinó perquè el fogoneu pot ser una bona varietat per mesclar amb altres i aportar finor, suavitat i unes flaires diferenciades”.
Encuriosits per aquesta información ara volem saber on podem trobar aquestes vinyes de Fogoneu. No será fácil. Andreu adverteix que “és ben complicat trobar un varietal de fogoneu, però si un es passeja, demana i té una mica de sort, podrà descobrir alguna bota mig perduda plena d’un vi de poc color però ben violaci, violetes, cireres i sensacions suaus d’herbes mediterrànies i un tacte suau, lleuger, fi, fresc i que ens deixa la boca neta”
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
En sap d’això Francesc Grimalt, de la bodega 4 Kilos que en té i l’aprecia. En Xesc es mostra partidari de mantenir la singularitat dels vins fets aquí. Creu que la gràcia està a fer vins diferents i per això li agrada fer servir el Fogoneu mallorquí, de gra més petit que té més càrrega fenòlica i aporta sensacions més càrnies.
!--akiadsense-->
Diu Xesc que està molt bé aquesta autorització que ara ha obtengut el Fogoneu però el que ell valora és l’interès que això implica en mantenir el patrimoni natural i organolèptic propi. Opina que això és el que fa falta i ampliar el ventall a altres varietats que encara no han estat reconegudes. Destaca que una cosa bona que han tengut aquests anys d’ençà ell es dedica a això de fer vi és que ara existeix la possibilitat de fer coses diferents i que el mercat ho entengui. “Abans, diu Xesc, només hi havia un vi possible i la resta no valia res, ara vivim el millor moment de la nostra història quan al vi, perquè hi ha diversitat i això és més divertit”.
