El vi no és just una beguda sinó que és la síntesi d’una sèrie d’elements que en conjunt li confereixen rellevància i distinció. En el vi es reuneix història, cultura, símbol religiós, ciència, tecnologia, impacte social, paisatge, economia i, especialment, plaer.
Història
La història del vi és llarga; en trobam testimonis a la paleontologia, l’arqueologia i la literatura. Els fòssils més antics de l’espècie Vitis, de la que se’n deriven tots els vins, daten de fa 65 milions d’anys, però amb tota seguretat podem afirmar que és molt més antiga pel fet que trobam aquesta planta a Amèrica i Europa i aquests dos continents es varen començar a separar fa uns dos-cents milions d’anys. Fins llavors havien format part del supercontinent Pangea. Les restes arqueològiques més antigues trobades a Armènia daten d’entre 5.000 i 6.000 anys. Els textos més antics que es coneixen són l’Epopeia de Gilgamesh, que data de 2.100 abans de la nostra era i el relat del diluvi de Noè, recollit en el Gènesis, primer llibre de la Bíblia que data de 600 abans de la nostra era. A moltes civilitzacions antigues trobam referències escrites sobre el vi de, és el cas dels sumeris, els egipcis o els grecs.
Cultura
El vi és cultura i tots els aspectes que s’han citat en el primer paràgraf en formen part. El vi ha acompanyat pràcticament tota la història de la humanitat, no hi ha cap civilització antiga que no hagi gaudit del vi. Una sola botella de vi parla de la cultura acumulada en aquesta beguda superior a la resta de begudes on la ciència i la tecnologia i les pràctiques de vitivinicultors ancestrals hi són molt presents. Gràcies a totes aquestes contribucions el vi ha evolucionat de forma molt favorable. En llegir que en l’època romana hi havia especialistes a mesclar en el vi diverses espècies ens fa pensar com devia ser aquell vi. El camí recorregut des de llavors ha estat llarg, marcat per l’acumulació de coneixement i experiència que han desembocat en els vins actuals i el camí segueix. El vi és present en les expressions culturals humanes, en la literatura, la pintura, l’escultura o la música. Res li és aliè.
Impacte social
El vi forma part de les nostres vides, té un gran impacte social. És present a les taules en la vida diària, especialment en el moment de les celebracions. A les festes assenyalades de l’any, en la celebració dels èxits o en moments importants de les vides personals. Lligam el vi a l’alegria. ¿Cuándo se inventó la alegría? es demanava Jorge Luis Borges en el seu sonet dedicat al vi. Les autoritats internacionals rubriquen les seves visites i els acords signats amb una copa de vi. Hi ha un gran seguiment de les novetats aportades pels elaboradors a través de revistes especialitzades, de divulgació com la que estau veient ara o estrictament científiques. Les religions occidentals no han estat absents del vi, el judaisme i el cristianisme el converteixen en símbol, l’islamisme el prohibeix, però amb matisos. A Grècia i Roma comptava amb deus propis com Bacus. Una curiositat és que la taxa de consum de vi per càpita més elevada correspon al Vaticà, a part, cada dia es consumeixen en el món cinc mil litres de vi a les misses cristianes.
Gastronomia
El vi forma part de la gastronomia. És difícil concebre un bon àpat sense la presència de vi. Menjar i beguda es lliguen per aconseguir noves harmonies que vagin més enllà de la pròpia. És recomanat per tots els especialistes que el vi no s’ha de consumir tot sol, sinó sempre acompanyat de menjar, és un tema de bon gust i de salut. El vi conté alcohol que consumit en quantitats excessives pot provocar problemes de salut. A més l’alcohol és una molècula tan petita que passa ràpidament des de l’estómac a la sang. Acompanyat de menjar té una competència que fa que el traspàs sigui més lent. Hi ha molts estudis acumulats sobre l’impacte de l’alcohol en el funcionament metabòlic. S’ha de saber que en el cos tenim enzims específics per degradar l’alcohol i fer que no es pugui distribuir de manera excessiva per tots els òrgans. L’ideal és que la quantitat d’alcohol ingerida no superi l’activitat de degradació de l’organisme. La recomanació és que el màxim aconsellat és de dues copes al dia pels homes i una per les dones- La diferència és deguda a raons metabòliques. I sempre acompanyat de menjar.
Paisatge i sostenibilitat
Un aspecte interessant a considerar respecte de les vinyes i que moltes vegades no s’hi dona prou importància és la seva funció de formació de paisatge. A l’estiu quan la terra sembla cremada, quan la calor i la manca de pluges han assecat quasi totes les plantes, les vinyes formen un oasi verd que dona frescor i alegria als camps. A més, les vinyes formen un ecosistema molt complex en el que viuen multitud d’organismes que estableixen cadenes tròfiques diverses, qualcuna d’elles formades per consumidors de les plantes, que poden provocar malalties, però d’altres tenen a ratlla els invasors fent una labor callada de protecció.
El cultiu de la vinya i les pràctiques als cellers des de fa anys van encaminades a aconseguir millorar la sostenibilitat de l’elaboració del vi aprofundint en la composició de la terra, les varietats usades, les tècniques de cultiu desenvolupades durant segles amb l’objectiu de limitar el malbaratament dels recursos naturals, com l’aigua i l’estalvi d’energia al camp i també als cellers, aplicant noves tècniques de construcció, aïllaments, etc.
Economia
I tot aquest món que envolta el cultiu de les vinyes i l’elaboració del vi just es pot mantenir en generar uns recursos econòmics que permetin una vida digna i adequada a pagesos i vinaters. Un bon exemple del camí cap a la dignitat de la feina en el camp és el preu que es paga a Mallorca pel raïm, just comparable als preus que es paguen a la viticultura, que es diu heroica de Galícia i molt superior a la resta de Península i fins i tot, als vins que es consideren més prestigiosos i als de la zona de producció dels caves. És cert que a les Balears la comercialització del vi no té un pes fonamental dins el producte interior brut, però s’ha col·locat com uns dels productes rurals més prestigiosos. A més, el vi ha servit com a exemple per molts de joves que estimulats per l’impacte que ha tengut el vi per revitalitzar les produccions agrícoles van experimentant nous productes innovadors per fer-los rendibles.
Plaer
Al llarg de la història el vi ha tengut molts de significats: domesticació del cultiu de la vinya, descobrir els processos d’elaboració, festa, promoure les converses amb els déus, distinció dels poderosos, paper simbòlic a les religions, representació de l’espiritualitat, medicina, factor comercial, aliment, i, finalment, en el moment actual el vi és sobretot plaer. Pur plaer.
