El Consell de Govern d’aquesta setmana ha aprovat una passa més per completar la xarxa de reg amb aigua regenerada. Es tracta del projecte de connexió de la bassa de reg de Porreres amb la depuradora EDAR de Felanitx per abastir-la d’aigua regenerada destinada al regadiu. La conselleria d’Agricultura hi destinarà 2,1 milions d’euros a aquest projecte que executa l’empresa TRAGSA, amb un termini que arriba al novembre de 2024 per la seva finalització.
Aigua depurada, l’aprofitament d’un recurs per l’agricultura
La bassa de reg de Porreres s’ha construït durant aquesta legislatura i ja està finalitzada. El projecte de xarxes de reg amb aigua regenerada implica la connexió de la bassa amb l’EDAR de Felanitx, juntament amb altres canalitzacions que complementen aquest projecte.
Aquesta actuació forma part dels 18 projectes d’inversió del Pla General d’Aigües Regenerades per al reg agrícola, que preveu una inversió de 60 milions d’euros amb sis infraestructures noves que està previst que s’executin entre el 2023 i el 2027, per adequar-se així al Pla Hidrològic Nacional i al Pla Hidrològic de les Illes Balears. Actualment, aquest Pla, presentat el febrer passat, està en procés de resposta d’al·legacions.
Horitzó 2027
El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, assegurava en el moment de la presentació, el febrer passat, que «es tracta d’un pla ambiciós, després de l’esforç fet aquesta legislatura per posar a punt les infraestructures existents, amb un objectiu doble: d’una banda, augmentar un 33% la capacitat d’emmagatzematge d’aigua regenerada i passar del 42% en l’ús de l’aigua regenerada per al reg agrícola al 60% l’any 2027». «En un context de canvi climàtic, hem de substituir les fonts convencionals d’aigua per no convencionals com la regenerada, ja que l’aigua és imprescindible per a produir aliments, és una qüestió estratègica per a incrementar la sobirania alimentària i que hi hagi més producte local», ha destacat.
Per illes, els 8 projectes prevists a Mallorca sumen 45 milions d’euros; els 2 de Menorca, 7,75 milions d’euros; el d’Eivissa, 2 milions d’euros, i els de Formentera, 1,26 milions d’euros. A aquests s’hi han de sumar 5 projectes més que impliquen actuacions a totes les illes, i que sumarien 4,55 milions més.
El pla també inclou 8 programes d’actuació com són el d’inversió en infraestructures, el d’explotació i manteniment de les infraestructures, el de consolidació i modernització del regadiu existent, el programa d’assessorament i formació, el de foment d’actuacions d’investigació i innovació, el d’actuacions compensatòries de la qualitat de l’aigua, actuacions per impulsar l’eficiència energètica i les actuacions mediambientals i de restauració dels entorns de les basses. Inclou també 9 objectius de caràcter econòmic, 6 de caire ambiental i 2 de caràcter social.
A les Illes Balears es reguen unes 13.000 hectàrees, de les quals només 3.604 es reguen actualment amb aigües regenerades. La situació dels aqüífers a Balears, sobreexplotats ja en algunes illes, i la competitivitat de les explotacions agràries amb regadiu, per a les quals l’aigua és vital en la seva estructura de costos, fa necessari continuar amb les actuacions dutes a terme per a millorar el regadiu de cara al futur.
