Una nova etapa de la lluita contra la xylella impulsada des de la conselleria d’Agricultura de les Balears s’enceta ara aprofitant les més avançades eines de prospecció. Els cultius afectats per aquesta plaga són els més tradicionals de la Mediterrànea com l’ametller, l’olivera i la vinya, entre d’altres més minoritaris. En aquest cas ens referim a l’ametller ja que la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en col·laboració amb l’Institut d’Agricultura Sostenible del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IAS-CSIC) de Còrdova han realitzat una campanya amb l’objectiu de desenvolupar un sistema de detecció de la incidència de la xylella en el cultiu de l’ametller a diverses comarques de Mallorca mitjançant imatges aèries.
!--akiadsense-->
Parlam de reconeixement del terreny a través d’imatges aèrees itècniques sofisticades amb càmeres hiperespectrals, tèrmiques i RGB d’alta resolución. Fins ara se’n han obtingut imatges a la regió visible, infraroig proper i mitjà (400-1700 nm), que permetran la quantificació d’indicadors de la malaltia per a cadascun dels milers d’arbres escanejats.
Aquesta campanya s’integra en el subprojecte 5 del projecte d’investigació «Disseny i implementació d’estratègies de control davant la xylella», finançat per l’impost del turisme sostenible (ITS).
!--akiadsense-->
Una avioneta ha sobrevolat dues mil hectàrees a diverses comarques de l’illa de Mallorca. Paral·lelament, aquestes dades aèries es contrastaran amb la informació obtinguda in situ en dotze parcel·les comercials d’ametller que inclouen diferents varietats, edats del cultiu i sistemes de reg (regadiu o tradicional de secà). A les parcel·les seleccionades s’han avaluat més de 3.600 arbres. Amb aquesta mostra, s’ha determinat la incidència i la severitat de símptomes d’escaldat de la fulla causat per la xylella, així com diverses mesures fisiològiques de conductància estomàtica, fluorescència clorofíl·lica, espectrals o de diversos pigments relacionat amb l’estrès. També s’ha fet servir un sistema de detecció molecular que permet determinar si els arbres estan o no infectats pel bacteri en menys d’una hora. S’utilitzaran models físics de transferència radiativa i tècniques d’intel·ligència artificial desenvolupades a l’Institut d’Agricultura Sostenible (IAS-CSIC), basades en l’anàlisi espectral d’indicadors relacionats amb la reducció en la fotosíntesi, la transpiració i la fluorescència clorofíl·lica dels arbres afectats per la malaltia.
Aquest subprojecte està coordinat per l’IAS-CSIC, pel grup de Fitopatologia de Sistemes Agrícoles Sostenibles i pel Laboratori Quantalab.
!--akiadsense-->
Ara s’analitzaran els resultats de les anàlisis i està previst que l’any 2020 es torni a repetir el projecte a les Balears.
De moment, des del primer positiu de la plaga detectat l’octubre de 2016 a Mallorca, s’han analitzat 4.349 mostres a aquesta illa, 1.293 a Menorca, 2.450 a Eivissa i 317 a Formentera. D’aquestes, s’han confirmat 927 positius de xilel·la en plantes i arbres de les Balears: 506 corresponen a Mallorca, 170 a Menorca i 251 a Eivissa. A Formentera, de moment, no s’ha detectat cap vegetal afectat.
