!--akiadsense-->
La DOP PLa i Llevant ha impulsat, juntament amb l’IES Felanitx una activitat nova enmarcada en els estudis de grau superior de vitivinicultura que s’han estrenat enguany en aquest institut. Un conjunt de col·loquis que duu per títol “Passat, present i futur de la vinya i el vi a Mallorca”. Les diferents sessions es troben relacionades amb el món del vi, on aniran visitant l’IES Felanitx bodeguers d’arreu de Mallorca per coneixer els personatges i la seva tasca. Una oportunitat de conversar amb ells. La primera jornada es va dedicar a un dels pioners del reneixement del sector experimentat ara fa poc més de trenta anys: Luis Armero. De la presentació se’n va fer càrreg Miquel Nolla, a les bambalines Ana Ramal, Andreu Oliver i Antoni Bennàssar.
Dels inicis a la consolidació.
Fou l’any 1982, quan amb 22 anys va comparèixer a Mallorca Luís Armero. Va venir a fer feina al celler cooperatiu de Felanitx en el que hi va estar fins el 86 i del 1986 al 1990 participa en un projecte empresarial nomenat Florianópolis, en principi com a enòleg encara que hi va realitzar diverses funcions, qualcuna d’elles ben allunyades del seu desig. Això el va fer reflexionar i es va prendre un temps de descans per enfocar la seva vida cap el món del vi.
Prèviament s’havia format com a tal a l’escola de formació professional de Requena. Eren els màxims estudis que es feien en aquell moment, l’enologia no havia arribat a la universitat i encara es torbaria molts d’anys a arribar-hi.
Degut a la feina es va establir a Felanitx on va conèixer n’Antònia Adrover amb qui amb el temps fundarien el celler Amero&Adrover. L’any 1988 va començar la seva incursió personal en el món del vi amb l’establiment de tres hectàrees de vinya en el Campfred. I, posteriorment, va anar ampliant el cultiu. Els augments vengueren de tres en tres, tres hectàrees de varietats blanques, tres hectàrees més de chardonnay i cabernet sauvignon. Ampliació de la vinya a Son Prohens, tres hectàrees de varietats autòctones. Amb les dotze hectàrees considera que l’empresa ja està ben consolidada. Amb una producció anual de 60.000 a 80.000 botelles. Es concentra en fer la feina ben feta, observa les demandes del mercat per adaptar-se al gust dels consumidors que van variant de temps en temps i preparar les generacions futures que seguiran el camí de l’empresa.
!--akiadsense-->
I com és la seva manera de fer vi? En Luis la defineix com a una manera senzilla. Practica l’agricultura ecològica, si bé, els seu vins no duen l’etiqueta d’aquesta marca perquè es reserva la possibilitat de realitzar altres pràctiques si el cultiu ho demana. Fa la verema a mà, no entren les màquines entre les fileres de ceps. A vegades verema dues vegades el mateix tros segons les característiques que cerca en el vi que produirà: raïm més o menys madurs, segons si vol més o menys sucre, controla la concentració de composts fenòlics, antocians, tanins, etc. Pren la multitut de decisions que afectaran a les característiques organolèptiques dels vins.
L’experiència de la Caixa de Pensions
A mitjans dels anys 80 es va produir un fet molt important que va decidir el futur del vi a Mallorca. Es tractava d’un moment de pessimisme que coincidia amb l’entrada d’Espanya a l’ Unió Europea. Es subvencionava l’arrencada de vinyes i eren molts els pagesos que prenien la decisió d’eliminar-les perquè en aquell moment no era un producte massa rendible. Aquella situació va coincidir, d’altra banda, amb un grapat de vinaters joves que començaven a interessar-se per elaborar vi i volien treballar aquest camp. A l’Obra Social de la Caixa es posava en marxa un projecte per a millora de la qualitat del vi a Mallorca. Projecte encapçalat per Ramon Alabern i entorn del qual hi col·laboraren Jaume Mesquida de Porreres, el germans Gelabert de Manacor, els Majorals d’Algaida, el celler Pere Seda de Manacor, Miquel Oliver de Petra i, en el que en Luis Armero va tenir un paper destacat. Es feia molta de feina conjunta per formar-se i aconseguir vins de qualitat. Varen arribar a fer més de 300 vinificacions diferents. Es reunien cada mes per tastar i comentar vins fets a altres indrets i comparar-los amb els propis. Com a resultat d’aquest procés s’introduïren les varietats internacionals com cabernet sauvignon, merlot i chardonnay i d’altres més minoritàries. Aquella iniciativa ha tengut una impronta cabdal dins el món del vi. D’allà van sorgir les idees de fer les marques de qualitat. Es va formar la DOP Binissalem i la IGP Vi de la Terra del Pla i Llevant de Mallorca que més tard es convertí en la DOP Pla i Llevant.
!--akiadsense-->
Col·loqui
RafelMontero Silvestre: Respecte dels vins rosats quina penses que serà la tendència en el pròxim futur: color pàl·lids o intensos?.
Luis Armero: Us posaré un exemple dels gusts canviants dels consumidors el cas dels vins rosats. Quan vaig començar va voler fer vins rosats de color pell de ceba, molt clars. El primer any es varen vendre per ser una novetat, però amb dificultats perquè en aquell moment el mercat demandava una altra cosa, vins rosats de color més obscur, tipus els rosats que fan a Navarra. Així que va haver de canviar i a la següent anyada ja va tenir vins del gust dels consumidors d’aquell moment. El temps passa i els gusts canvien, tornen els rosats pell de ceba i fa uns anys prepara el rosat Son Prohens, varietal de callet que és una delícia i és molt demanat.
Una cosa similar està passant amb els blancs. Fins fa poc la idea era que els blancs joves s’havien de consumir dins l’anyada. Es pensava que en el novembre ja havien de sortir al mercat. Actualment s’han allargat els terminis i no solen sortir al mercat fins el març, però és ben possible que aquests terminis s’allarguin. De fet els vins blancs joves poden aguantar en botella dos anys i ser consumits a l’any següent sense problemes i, fins i tot, poden haver millorat. Aquesta és una tendència de futur que segurament es consolidarà en els pròxims anys.
Andreu Oliver Tril: Actualment hi ha dues línies en els cellers mallorquins, uns es decanten per les varietats autòctones i, d’altres, per les internacionals. Com ho veus, quin pot ser el camí a seguir?
Luís Armero: És difícil dir quina és la millor opció. Segurament s’anirà cap a un equilibri. S’ha d’anar anar a aconseguir la qualitat i no hi ha cap varietat que sigui perfecte. Uns poden pensar que el cabernet per si sol és bo, o es pot pensar el mateix del callet. Hem de tenir en compte que són molts de factors els que intervenen, per exemple, els llevats juguen un paper molt important. Aquests tots sols poden fer perdre l’autenticitat perquè juguen un paper molt important. Les empreses que produeixen llevats t’indiquin quines coses poden aportar cada un d’ells als vins. En el meu celler fa deu anys que just feim servir llevats propis.
Però ara et tornaria la pregunta, Andreu, que en penses tu sobre l’elecció de varietats?
Andreu Oliver Tril: Jo estic més a favor de les varietats locals perquè ens ofereixen més autenticitat, però nosaltres tenim moltes varietats internacionals i no les arrencam. Ara et voldria demanar la teva opinió sobre l’actual boom de construcció de nous cellers ?
Luis Armero: Ho veig amb molta preocupació. Tots els cellers nous tenen la pretensió de fer els millors vins, però llavors col·locar-los en el mercat és una altra cosa. Normalment els nous cellers no tenen raïm suficient per elaborar els seus vins i creen una demanda important en el mercat, però que no és real perquè ells en pocs anys tendran raïm a bastament. És possible que s’arribi a la situació de que no hi hagi consumidors suficients i això provoqui la necessitat de canviar les condicions de comercialització tant del raïm com del vi. Els preus de producció a Mallorca són elevats, el preu del raïm, per exemple. Pot arribar un moment que els cellers siguin inviables. S’haurà de treballar molt conjuntament cellers i viticultors per garantir la continuïtat dels viticultors.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Francesc Batle: Existeixen moltes bodegues, però moltes tenen molt poca estructura. Moltes vegades es tracta d’empreses familiars que no contracten persones de fora. Voldria expressar la meva preocupació per les oportunitats que ens poden oferir aquests estudis (es refereix als estudis de formació professional en vitivinicultura que realitza a l’IES Felanitx). No veiem clar el nostre paper.
Luis Armero: La formació és necessària i útil i té futur. En el cas de Mallorca l’obra social de la Caixa de Pensions va donar el primer impuls, després els bodeguers que treballen en l’actualitat varen posar els fonaments i han bastit unes empreses que ja tenen una forta incidència en el mercat i que han contribuït a crear aquest moviment intens del vi actual. Molts d’ells no tenien una formació enològica i si han aconseguit fer el que han fet, els que tendreu una bona formació bàsica podreu donar un fort impuls a les empreses, a les explotacions vitivinícoles i, qui sap, fins i tot a crear mites vinaters, com pot ser el xampanys, per exemple.
Andreu Oliver Tril: A la nostra bodega intentam ser cada vegada més professionals. El fet de poder disposar de gent formada és molt favorable. Vosaltres tendreu una excel·lent formació i podreu desenvolupar un treball propi. Vos puc citar quatre exemples de persones que tenen aquesta mateixa formació i que han desenvolupat projectes propis: Bàrbara Mesquida, Mireia Oliver, Xesc Grimalt, Llorenç Coll.
Joan Rosselló: Tots el alumnes viuen amb incertesa el que han de fer en el futur. Vos falta rodatge. Heu de cercar el vostre encaix en empreses. Heu d’augmentar el vostre bagatge formatiu per ésser competents.
El tast
Vins tastats després de la intervenció de Luis Armero.
Son Prohens
Rosat, callet 100%. Grau alcohòlic 12,5%
Verema manual
Triturat. Maceració pel·licular. Fermentació a 15ºC amb els propis llevats. 2 mesos en depòsits inoxidables amb les lies.
Color: pell de ceba.
Suau i molt aromàtic.
Son Ravell
Blanc. Viognier, 100%. Grau alcohòlic, 13%
Verema manual
Triturat. Maceració pel·licular. Fermentació a 15ºC amb els propis llevats. 2 mesos en depòsits inoxidables, 50% i en dipòsits de ciment, 50%. Ambdós sobre les pròpies lies.
Color: groc pàl·lid amb tons d’acer.
Nas complexa amb aromes de fruita blanca. Suau.
Callet 2017. Selecció familiar
Negre. Callet 100%. Grau alcohòlic, 14ºC
Capa mitjana.
Aromes intensos a fruita vermella madura, espècies i regalim. Retro-nassal de fruita madura. Molt llarg en boca.
