!--akiadsense-->
La bodega Macià Batle, de Santa Maria del Camí, ha rebut enguany el Premi de l’Excel·lència Empresarial 2019 en reconeixement a la seva trajectòria empresarial i al seu compromís amb l’excel·lència. A ran d’això, i sense que serveixi de precedent, Balears Vadeví parla amb Ramon Servalls, cap visible del negoci.
Aquest guardó significa que hem de fugir de la idea romántica sobre el món del vi? Això vol dir que la producció i la venda de vi no és incompatible amb una bona gestió empresarial, no és així?
El que hem de menester és vertebrar un sector empresarial vitivinícola a Balears per garantir el futur. I un sector vitivinícola no és només sembrar vinyes i elaborar vi, hi ha d’haver empreses proveedores, centres de formació, de manteniment, comercialitzadores, etc… Un sector empresarial implica creació de riquesa i llocs de feina i és la máxima garantía del futur vitivinícola. Anam millorant, res a veure amb la situación de l’any 1998 quan començarem a embotellar, que pel més insignificant havia de venir algú de sa península, però encara hi ha molta feina a fer i tal volta, la més important, és ser capaços de què el sector ho entengui i oblidem aquesta costum tan illenca de només veure el nostro corral i el moment inmediat, sense capaços de preveure el futur i fer actuacions a llarg termini.
!--akiadsense-->
Estau acostumats a que els vostres vins rebin el reconeixement als certàmens del sector a Espanya i a l’estranger. Qué representa per Macià Batle aquest guardó? Us identificau la paraula “excel·lència”?
L’excel.lencia és una actitud davant la feina, un métode de treball que mos ensenya a fer-ho sempre el millor posible. I s’ha d’aplicar a tots els nivells productius i en tot moment. Sols d’un treball Excel.lent surt un producte Excel.lent, i això és el que mos ensenyaren els padrins: si fas les coses com toca a sa vinya tendràs bon raïm i sortirà un bon vi, ara a això li deim Excel.lencia, però no deixa de ser la vella recepta de fer les coses ben fetes sempre, perquè com deia ma mare una feina mal feta duu el doble de feina: quan la fas i quan has d’arreglar allò que has fet malament
Els cellers i les bodegues heu passat moments complicats durant els anys de la crisi i ara podem dir que el pitjor de les dificultats ha passat. Macià Batle ha sabut superar els obstacles. Quin ha estat el procés i quina transformació ha requerit adaptar-se als nous temps del mercat actual?
Ser de cada vegada més empresa. Aquella especie de “messianisme” inicial, de voler recuperar la tradició vitivinícola de l’illa, de quan exportavem milions de litres de vi a França, de referir-nos constanment a Plini el Vell quan comparava els vins de Balears amb els millors de l’Imperi… tot això está molt bé, però els proveedors no cobren amb bones paraules. Només definint claramente quin producte demana el mercat i què és el que noltros podem oferir ens situarem en una bona posición per competir i això és molt més mercadotècnia que romanticisme.
!--akiadsense-->
El mercat del vi, com el d’altres productes, canvia constantment i la demanda fluctua en funció del gust del consumidor. Quin és el perfil del consumidor dels vins de Macià Batle?
Hem aconseguit mantenir el consumidor habitual, especialmente l’estranger, no oblidem que la revitalització del sector vé quan els estrangers, alemanys sobretot, comencen a valorar els nostres vins i a apostar per les nostres bodegues.
La sor tés que de cada pic hi ha més consumidor local i aquesta és, per a noltros, la gran noticia: la incorporació del nadiu com a consumidor de vi mallorquí.
La producció de Macià Batle s’estalona en un bon enfoc comercial. Com d’important és avui en dia aquesta part del negoci?
Es fonamental. A día d’avui som 57 persones fent feina a Macià Batle, amb més de 200 quarterades de vinya en explotació directe i una bodega que embotella aprop d’un milió de botelles anual, els costos laborals i organitzatius són molt alts. Si no hi ha una bona comercialització i una gestió excel.lent això no és possible de mantenir. Tornam en el principi, una bodega no deixa de ser una empresa, per allò que és bó i el que no ho és, i sols el benefici assegura la seva pervivència. Cap empresa sense beneficis pot perdurar. El benefici mos permet sobreviure i aquest benefici es reparteix entre tots els estaments implicat en el vi: pagès, bodeguer, distribuidor, comercialitzador, consumidor.
Com mirau al futur? Que hi ha l’horitzó de l’empresa? Projectes empresarials, reptes comercials, productes que explorau…
Cada any renovam el repte: fer el vi bó i vendre-lo tot. No hi ha drama més gross a una bodega que quan s’acosta la verema tenir els dipòsits plens. Es tracta d’arribar a la nova verema havent venut el vi de l’any anterior i saber que el mercat demanda el que hem de fer i per això només hi ha una recepta: fer bon vi a un preu just.
!--akiadsense-->
