!--akiadsense-->
Sempre hi ha projectes que pel que sigui ens resulten especials. Pel seu lligam amb el nostre passat, per la duresa que impliquen, pel resultat que donen… En resum, per aquell significat profund que tenen per a nosaltres. És el cas d’un petit vinyet de Malvasia que hi ha a Estellencs i el vinater Carlos Rodríguez Furthmann. El creador de Selva Vins manté aquest projecte viu a molts de kilòmetres de ca seva i del celler perquè és especial. Aquí descobrirem perquè.
Tenc la sensació que a aquesta vinya li dedica vostè un afecte especial. Què tendrà la malvasia?
L’afecte especial que li dedic a aquesta vinya, més que per la varietat en sí, es deu al fet que es tracta d’una vinya que estava pràcticament abandonada, en molt mal estat, i vaig invertir moltes hores de treball i il·lusió per a recuperar-la. D’altra banda tant la ubicació (en plena Serra de Tramuntana), l’orografia de la parcel·la (marges de pedra en formació gairebé d’amfiteatre), l’orientació (nord-oest mirant a la mar) i l’edat de la vinya (plantada l’any 2000) fan que aquesta sigui una parcel·la amb unes característiques ideals per a la vinya.
Estellencs queda molt lluny del seu celler, què li aporta aquesta proximitat a la mar als seus vins? Veu diferència en el comportament de la vinya i del raïm entre un lloc i un altre?
La proximitat a la mar jo crec que li aporta frescor per la brisa marina que és gairebé constant i una certa salinitat.
Sens dubte la ubicació és un factor diferencial. Molt diferencial. I la vinya, i per tant el raïm que produeix, es veu enormement influenciada per aquest factor. Però a aquest important factor cal afegir uns altres: què fa (i com i quan ho fa) el viticultor (o què no fa!) i com es tracta després aquest raïm en el celler per a elaborar el vi. Vull dir que el realment difícil i alhora alló divertit i el repte és que aquest factor diferencial de la parcel·la es reflecteixi d’alguna manera en el vi i no distorsionar-lo o directament anul·lar-lo amb les tasques en la vinya i/o amb l’elaboració en el celler.
!--akiadsense-->
Que necessita la malvesia que no requereixin les seves altres varietats? És molt exigent? Quant hi ha de romàntic, en el sentit vuitcentista del terme, a mantenir aquesta varietat en un lloc on el cultiu resulta més incòmode?
La Malvasia dóna molta més feina que altres varietats. És una varietat molt vigorosa i per això una de les tasques és controlar aquest vigor. La poda és en sistema guyot simple, un sistema de poda que requereix més feina que la poda habitual (cordó doble). És a més una varietat molt sensible a la cendrada, un fong que destrueix el raïm i que és endèmic a Mallorca i amb el qual cal bregar any rere any. A més des de l’any passat he col·locat xarxes perquè els ocells es menjaven molta de la producció, per la qual cosa he de recollir-les i posar-les cada any. A part de tot això jo duc la vinya a la meva manera, que és més laboriosa del “normal”. Per exemple no llauro, no remoc la terra, esbrosso l’herba i la deixo sobre el terreny fent un “mulching” i això implica més passades, més hores. Els tractaments els faig amb motxilla, els sarments de poda es recullen a mà…és una parcel·la que requereix molta feina i cures per a aconseguir una mitjana de 300-400 botellless. Hi ha realment més romanticisme, tossuderia i repte personal que no una rendibilitat amb aquest vi. La varietat és la tradicional de la zona, documentat el seu cultiu des de segles enrere. També funcionen bé altres varietats i podrien funcionar més, però crec que el fet de ser la varietat històrica de la serra és un valor afegit.
Es pot fer una malvasia natural?
Defujo molt del terme “natural” en el vi ja que és un concepte ambigu al qual cadascun li dóna un significat segons el seu criteri, no té una definició precisa més enllà del que indica el Codi Alimentari Espanyol de manera genèrica. Jo d’aquesta parcel·la faig un sol vi, Malva, un vi de parcel·la en el qual únicament s’utilitzen el raïm d’aquesta vinya d’Estellencs, i el faig igual que tots els altres; amb fermentació espontània (sense afegir llevats), sense cap afegit excepte una mica de sulfurós, sense filtrar ni aclarir. Per a qui a aquesta manera d’elaborar ho consideri un vi “natural” llavors la resposta és: sí, Malva és la prova.
Qui aprecia més aquest vi?
Tot aquell que ho tasta! El meu vi Malva és una Malvasia molt diferent a altres vins de la mateixa varietat. De moment tot han estat molt bons comentaris i és molt apreciat tant per restauració com per particulars. Em dóna molta satisfacció personal comprovar que tanta de feina i il·lusió és valorat després en la copa.
!--akiadsense-->
L’última d’actualitat. Com veu arribar la verema? Amb preocupació, amb alleujament? Què passarà enguany amb la collita?
En general és una any molt dolent en tots els sentits. Jo no obstant això i contra tot pronòstic tinc una molt bona Malvasia. Per a mi serà una bona collita a Estellencs, molt millor que l’any passat, que va ser una gran anyada en general i no obstant això en la meva parcel·la d’Estellencs no vaig tenir la millor qualitat.
Preocupació no ten tenc perquè faré molt menys vi i només del millor raïm. Per a mi serà una verema molt tranquil·la.
No era l’última : “Ens haurem de beure el vi els mallorquins”. Això li intranquil·litza? Per què?
L’ideal seria que hi hagués més consum local, que els mallorquins apreciéssim més el que es nostre. No tinc clar què succeirà ni en un futur immediat ni en un més llunyà. Més que intranquil prefereixo mantenir una postura optimista, adaptar-me a la situació així com vagin venint les circumstàncies i procurar no caure en el negativisme. Són temps molt difícils i amb incògnites del que pugui succeir. No ignoro la realitat, però crec que no queda una altra que posar tota l’energia a tirar endavant.
