!--akiadsense-->
A vegades és difícil imaginar que una cosa que ens és tan propera i familiar pugui resultar d’interès lluny de ca nostra. I això és exactament el que ha passat amb un grup d’estudiants de la universitat neerlandesa de Wageningen, especialitzada en estudis relacionats amb el sector primari. Volien estudiar diversos aspectes del món rural mallorquí. Durant quatre dies, i entre altres activitats, varen entrevistar a representants de setze cellers diferents de Mallorca amb els que mantingueren una enquesta semi-estructura amb la intenció de poder respondre als objectius que s’havien mercat en el seu estudi. La seva preocupació era com es pot definir el vi de Mallorca, com es pot posicionar com a marca i com pot incidir en la vida de l’illa.
!--akiadsense-->
Com a resultat de les seves enquestes varen establir cinc dilemes sobre els quals varen trobar opinions oposades o complementàries entre els bodeguers entrevistats.
Produir vi de quantitat/ qualitat: La majoria s’inclina per la qualitat. Per aconseguir-la defensen els cupatges entre varietats autòctones reforçades amb varietats internacionals. Pràctiques respectuoses amb la vinya.
Individualitat/ semblança. En aquest dilema troben molta diversitat de resposta. Fer una sola DO de tota l’illa té més defensors que detractors (9 opinions a favor, 6 en contra) però es considera que convé conservar la llibertat de normativa per poder elaborar vins diferents. Els bodeguers són partidaris de mantenir una bona relació entre cellers, posen per davant la cooperació a la competència.
Varietats autòctones/ varietats internacionals: Aquí trovaren gran diversitat d’opinions. A favor de les autòctones: creixerà la seva demanda en el futur; les varietats locals són úniques; als vins de Mallorca els hi manca definició. A favor de les internacionals: tenen una qualitat més estable. Existeix molt informació sobre aquestes i pots elegir entre els clons més adequats. Les locals no són del gust dels consumidors.
Visibilitat /exclusivitat. El dilema entre produir vins més populars o més exclusius es decanta més per aconseguir una bona visibilitat dels vins. Es basen en afirmacions del tipus: el client és qui decideix, presència en moltes activitats de difusió. Les DD.OO: són massa estrictes i dificulten la difusió. Els defensors de l’exclusivitat defensen l’ús de les varietats locals. Posicionar-se per un client determinat.
Finalment enfrontaren l’agricultura ecològica amb la industrial. Els cellers tenen diverses concepcions, n’hi ha que practiquen el cultiu ecològic i, fins i tot, biodinàmic, però d’aquests n’hi ha pocs que estiguin certificats com a tals i manifesten que és una pràctica habitual (22 opinions) Front aquests hi ha defensors de l’agricultura tradicional i de la introducció de tecnologies adequades per a mantenir la qualitat ( 7 opinions).
L’estudi es conclou amb una sèrie de consideracions sobre la manera d’actuar d’altres regions vitivinícoles i previsions sobre quin pot ésser el futur mallorquí del vi.
!--akiadsense-->
Als estudiants els ha cridat l’atenció la coexistencia de vitivinicultors de tradició familiar i d’altres que acaben d’aterrar en el món del vi. I que uns i altres coincideixen amb el fet que necessiten mà d’obra estrangera per poder fer tota la feina a la vinya i al celler, per que aquí no troben gent abastament. Fins i tot aquests treballadors que no són nats a l’illa procedeixen de famílies amb tradició camperola i vinícola al seu país d’orígen, en alguns casos.
Aiximateix destaquen l’elevat nivel de coneixements mostrat pels cellerers com origen o resultat de la transformació efectuada pel sector en les darreres dècades. La seva capacitat d’evolució i adaptació al nou entorn ha estat vista com un punt favorable per aquests estudiants i així ho han deixat veure a les conclusions de l’estudi. Els sorprèn haver trobat unes bodegues joves i dinàmiques amb grans espectatives cara al futur . Finalment observen amb interés que els vins fets a Mallorca es troben en un moment estratègic, a la recerca de l’identitat propia en el mercat internacional ,en els inicis d’un procés de definició de marca que ja han fet altres comarques productores com puguin ser Champagne o Napa Valley. I destaquen la diversitat dels vins i l’orgull amb el qual hi parlen els productors , del respecte profund per la materia primera i pel procés de transformació…i també per mantenir aquest mateix respecte entre ells, els productors, i els seus vins.
!--akiadsense-->
