En passar sant Josep es cura el mal d’esquena. Almenys el provocat per la podada, perquè s’acaba. Sant Josep ens avisa, fa de topall a la poda, les vinyes que podarem els darrers dies ja ploraven i no ens ho podem permetre. La natura és sàvia i no podem tudar la saba. Les tisores de poda, les farem ben netes i els untarem d’oli, així l’any que ve les trobarem en perfecte estat.
Foc i fum. S’han de cremar, retirar o capolar les sarments de les quals se’n poden fer garbons, tan apreciats un temps per cremar al forn. Els garbons eren petits feixos de sarments de vinya de mida petita perquè passessin per la porta del forn, dos garbons solien bastar per encalentir el forn a punt d’enfornar el pa, també podem fer carbonissa de les restes de la crema de les sarments, si sabem apagar bé el caliu.
Per llaurar s’ha d’aprofitar la bona saó; a la vinya no cal anar amb pressa, però prest es mourà i abans hem de cremar gasoil per a llaurar la vinya.
A la vinya hem perdut l’ofici fent feina, hem perdut l’oremus. Ara hi ha tantes maneres de llaurar com vinaters, n’hi ha que no la llaurem mai n’hi ha que la llauren tot l’any (cap bri d’herba) sigui com sigui és ara el temps de llaurar-la i començar a preparar-la per l’esclat d’alegria que portarà la primavera, primer donarem una llaurada amb paletons i ja les posarem planes en unes setmanes. S’ha de tenir plana i eixuta (terra triga), a mitjan mes d’abril per així reduir els efectes d’una gelada tardana que si es dona serà devastadora. El meu padrí Pere de ca Sa Consellera contava que ell havia vist una gelada el dia 2 de maig i que havia sentit contar, que n’hi va haver una el 5 de maig i que ho va cremar tot, no va deixar res de la vinya.
Ara les feines són més relaxades, pareix que ningú ens empeny. Cal aprofitar el temps per fer reparacions a l’emparrat o substituir politxons.
És temps de fer empelts de muda. Sempre s’han de deixar un grapat de mudes per si ens en duim algun cep llaurant. Si no tenim peresa podem cavar la vinya.
Com ha de retre es cavar
An en juan, vida mia!
De dotze hores que té es dia
Quatre i mitja en va fumar
I ses altres les va emprar
Per cosir-se sa camia.
Donen vi a los senyors mestres
Los tracten com a senyors
los pobres cavadors
Cavadors i llauradors
Dins sa vinya tiren pestes.
Jo maneig es gavilans
Davant davant tot lo dia
I no tenc tan bona vida
Com tenen es capellans.
Cada sabata a son peu
A ca meva tot enlluerna
Qui empelta a casa externa
Sa muda tot d’una treu.
Glosses cançoner popular de Mallorca, Rafel Ginard Bauça
