Anar a veremar és un acte participatiu en el procés d’elaboració del vi, que per a les persones com jo que fruïm en el món del vi, és una acció molt compromesa, perquè és l’únic moment en el qual podem posar cullerada en la creació d’un vi.
Puntualment acudesc a la verema quan m’hi conviden. I aquest dissabte ha estat el primer dia de verema al micro celler de Soca-Rel. Durant tota la setmana la majoria de cellers de l’illa han anat iniciat la verema de 2022. Tothom coincideix en que hi ha menys raïms o que són més petits, que fa més calor i que tot s’ha avançat, però que els raïms són ben sans.
El tall de veremadors s’hi ha posat a les sis del matí per aprofitar les hores de fresqueta, en un dia dels mes calorosos del mes d’agost. Avui serà el dia més falaguer, en quan a veremar d’aquest any i ens ho prenem amb alegria i sense estrès. Em retrob amb amigues i cares conegudes d’altres anys, és com un primer dia d’escola.
Les tisores i les mans s’endinsen dins els ceps de raïm blanc que il·luminen l’inici d’un dia que marcarà una jornada festiva. Tothom es concentra i fa volar cada tall de tisores, al punt ja tenim una primera caixa plena que va a la tira d’enmig per on passarà el tractor i els carregadors, per ordenar les canastres que arribaran al celler. Les caixes han d’anar plenes en la mida justa, ni buides, ni que el raïm surtin per damunt, tot és important en el procés d’elaboració del vi.
Al celler, ben aplicat i atrafegat hi trob en Pep Rodríguez que àvidament i amb un somriure aboca dins la desrapadora els caixons blaus de raïm que a la vinya s’han tallat. Sé ben cert, igual que jo, que imagina com serà la nova anyada de vi blanc… I per això somriu i se sent feliç.
El sol comença a pitjar i fa incrementar les olors que enmig de les tires de ceps s’hi poden trobar. Aprofit aleshores, per memoritzar-les per després intentar trobar-les en el vi. La vinya està sembrada dins terra encesa, call vermell, l’aroma que la caracteritza són els tocs ferris i de pedra quan les tenim dins una copa, és la terra líquida que ara estic trepitjant, al mateix temps que m’après en omplir el canastró per no quedar a darrera. Com he dit, avui és un dia de festa i feim les tires de dos en dos, i a l’instant ja som al capgiró.
Dia lleuger de verema, el qual fa que aviat poguem berenar al celler davall l’ombra del canyissos, que cobreixen la pèrgola en la qual enguany s’iniciarà la vinificació.
No hem tengut massa temps de cansar-mos, ni fer-mos cap tall, ni tampoc que cap vespa ens hagi picat. Tothom content es prepara el berenar de pa amb oli amb formatge, cuixot, camallot o si tan vols, un boci de panada. Per fer passar un mos gola avall, ho feim fent un bon glop de «Mantonegro» i «Escursac» anyada 2021, deuen ser les darrers botelles que queden, les assaborim i pensam si l’anyada de 2022 podrà ser millor que la que ens esteim bevent.
Enguany mentre berenam i reim, sentim música a bon volum, resulta que s’estrena un altaveu que farà que qualsevol mal quedi fora del celler. Tria la música el mateix que fa el vi de Soca-Rel i és que no es perd cap detall. I entre música, vi i bon rotllo del primer dia de verema, al punt tenim el primer most de raïm blanc, n’omplim una copa i la tastam, és mel, ens fa tancar els ulls a cada glop. Ja tenim aquí el que serà la nova anyada 2022.
