Hi ha una casta de vinater jove, amb empenta i ganes, que està patint la força del cop de la paralització i el confinament ben igual que els més grans o que tenen més estructura i experiència. La seva fragilitat és, però, alhora, la seva força perquè s’acomoden amb més facilitat als canvis. No obstant estan passant pena davant la incertesa del futur més immediat. Saben que si no hi ha vendes no hi ha negoci i que ara per ara, aquesta és una de les iqüestions que estan per veure: quan remuntarà és la gran pregunta a la qual encara no hi hem trobat resposta. Per això confien que quan s’aixequi l’estat d’alarma el món del vi se deixondirà d’aquest malson i es posarà en marxa, ben igual que ho fa la vinya, que després de l’hivern rebrota amb força quan arriba la primavera. Sebastià Ordinas, al capdavant de 7103 Petit Celler, està a l’expectativa. Balears Vadevi ha parlat amb ell en la seva condició de vinater i de secretari general del sindicat Unió de Pagesos de Mallorca.
!--akiadsense-->
La situació que vivim, fruit del confinament i de la paralització de l’activitat, ha estat com un revulsiu a molts de nivells a ca nostra. Com ho veis des de la perspectiva d’un celler com el vostre? Que significa per una “empresa” singular com 7. 103 Petit Celler?
El nostre celler viu el confinament suposo com tots els cellers de l’Illa de Mallorca, amb 0 ventes a la restauració i als distribuïdors on no ens va quedar més remei que apostar per la reinvenció i començar a servir a domicili directament. És fantàstic poder conèixer i posar cara a la persona que serveixes el teu producte i el consumidor, posa cara, ulls i mans a la persona que cultiva, elabora, comercialitza i reparteix el producte que posarà dins la seva copa a l’hora de sopar. Un fet entranyable, que dins el sector agrícola és poc usual i que ara amb la pandèmia del Covid 19 ens hem vist obligats a dur a terme, per seguir en marxa.
Aquests són dies de maldecaps per a molts de pagesos que han vist com, una vegada han tancat els restaurants i els hotels no fan comptes obrir, ni que sigui de moment, el producte no troba sortida. Però també ha estat el moment de que el producte local hagi passat a un primer pla. Aconseguiu ara el reconeixement que no obtenieu abans de la crisi sanitària? Temeu que sigui un fenòmen passatger?
Evidentment pel sector agrícola al minut 1 de l’estat d’alarma, existien dues preocupacions evidents. Que l’abastiment d’aliments a la ciutadania estàs garantit i així ha estat, aconseguint que els mercats setmanals es puguin seguir cel·lebrant on productors posen a disposició de la ciutadania el producte local que ells mateixos conrren i en segon lloc, posar a disposicó dels ajuntaments tota la maquinària agrícola i d’aplicació de productes fitosanitaris per la desinfecció de la via pública de cada municipi, exposant els pagesos a infeccions no desitjades. Dos fets que crec que la ciutadania ha valorat d’aprop i entre el temporal Gloria i el Covid 19, ha vist que termes com la sobirania alimentaria no són tan impossibles com semblàvem temps enrere.
Des del sector agroalimentari, des d’Unió de Pagesos de Mallorca, heu tirat d’imaginació i heu engegat iniciatives que poden ser estratègiques cara al futur: entrega a domicili, personatges coneguts implicats en el missatge “Tu a casa. Noltros t’omplim el rebost”. Que hi ha darrere tot això?
Evidentment decidirem engegar a través de les xarxes una campanya de difusió de totes aquelles iniciatives de venta directe de tots els nostres afiliats, però a més una campanya publicitària de l’exigència de que la ciutadania es quedes a ca seva, però que deixes que els pagesos els poguessin omplir el rebost. Una campanya que ha rebut el suport d’actors, artistes, cuiners i de tot tipus de personatges rellevants del tarannà mallorquí. Pensam que a través de les xarxes socials la campanya és un èxit i al cap i a la fi feim bandera de que la ciutadania aposti, demani i exigeixi que es consumeixi producte local.
Tornant al celler, el sector del vi forma part de la gran familia agroalimentària però en no ser considerat producte essencial, no comparteix la consideració de la fruita, les hortalisses o la carn i el peix . Però també hi ha un pagès a peu de cada vinya. Que demanau per sortir endavant?
Bono, si que és vera que la feina a les vinyes no s’ha aturat, les vinyes no entenen d’ERTES ni de rescissions de contractes ni coses semblants, perquè el cicle vegetatiu segueix i per tant hem de seguir mantenint les vinyes per poder assegurar produccions futures, les ventes en canvi s’han vist reduïdes fins a la màxima expressió. Allò que podem demanar a l’administració és promoció, promoció i promoció del producte local i evidentment del vi.
Pensau que el sector està abastament unit per reclamar l’atenció que necessitau davant les administracions? Que caldria per fer sentir forta la veu del món del vi?
Evidentment tant del nostre celler, com des de Unió de Pagesos de Mallorca, allò que demanam any rera any, és que es pugui crear la DO Mallorca de la vinya i el vi. Creim que unir esforços i fer sentir la nostra veu de manera conjunta i organitzada sempre és molt millor. Una veu més forta, amb més pes i potent davant l’administració. És cert que de poc ençà es van fent actuacions amb les tres organitzacions de qualitat emparades baix el nom de “vi de Mallorca” i això creim que és positiu.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
A 7103 Petit Celler teniu l’experiència de lluitar a petita escala amb les dificultats que troben tots els altres vinaters més grans o amb més anys d’experiència. Quins avantatges us dóna i quiné s el preu a pagar?
7103 va néixer l’any 2012, una anyada molt dolenta, amb molta d’aigua a l’estiu, on el Mantonegro, la varietat que més tenim a la nostra explotación agrícola, tenia molt poc color. Però vam sortir al mercat amb un vi negre de poca capa però amb un fet molt positiu, que el 100% d’aquell vi era elaborat amb una varietat que només es podia trobar a Mallorca, i per això ja era especial. Els inicis no van ser fàcils i van seguir per endavant. Les empreses petites, miram molt prim amb els costos fixes i jugam a dins ca nostra, però si que és vera que el futur no és gaire esperançador i com a qualsevol empresa, si no hi ha ventes anam malament. Esperem que la situació es solventi el més aviat possible i tot pugui tornar a la normalitat malgrat parlem d’un abans i un després del Covid-19.
Quins projectes hauran d’esperar a que es clarifiqui el panorama? Que en farem d’aquest 2020 que molts donen ja per perdut? Quina és la lliçó a aprendre?
La veritat és que nosaltres no som gaire ambiciosos. En tenir allò que necessitam per poder viure ja esteim satisfets, teníem les plantacions previstes fetes i ara només ens queda formar-les, tenim previst un canvi de celler, encara que la inversió grossa ja està feta. Però si que com tots, necessitam les ventes del vi per poder tirar endavant. Tot el sector agrícola pot tenir una premissa ben clara. Sense consum no hi ha agricultura.
