!--akiadsense-->
La frase que dóna títol a aquest article és de Dante Alighieri, bona mostra de la sensibilitat de la Confraria de Tastavins de Manacor, que un any més, ha organitzat la seva Setmana Cultural del Vi d’aquella localitat. Un any més s’han superat les expectatives i un any més els confrares han vist reconegut els seus treballs i maldecaps perquè la festa surti rodona.
La setmana s’ha organitzat en torn a tres actes: la presentació de vins de la DOP Pla i Llevant en el que unes mil-vuit-centes persones es congregaren al parc municipal per tastar els vins dels deu cellers que foren presents a l’acte. Ben acompanyats per les especialitats d’HiperCentro entitat que amb gran dedicació cada any hi posa la part sòlida al esdeveniment i fa que el maridatge entre productes casolans i els vins blancs, rosats i negres ressaltin de manera especial.
El segon acte és el curs d’inici al tast de vi conduït aquesta any per l’enòloga i propietària del celler Miquel Oliver de Petra, Pilar Oliver, que una vegada més va mostrar les seves habilitats de comunicació per aconseguir que el públic assistent sabés apreciar les singularitats de cada vi.
!--akiadsense-->
I finalment, l’acte sobre harmonia de música, poesia, tapes i vi en que el que no hi ha cap dels sentits que tenim els humans no quedi impregnat de sensacions ben concordades. En aquest acte no hi ha ni improvisació ni ocurrències, sinó una recerca conjunta d’experts en cuina, vi, música i poesia per oferir una sintonització entre camps que semblen llunyans. No improvisen perquè abans de l’acte es reuneixen els experts per arribar a un acord sobre els elements a oferir. Just un petit exemple escollit entre els que varen oferir aquella nit. Imaginau una tapa de salmó lleugerament fumat, guacamole d’herbes de camp sobre una torrada d’iuca. A la copa hi brilla el groc esplèndid del vi fet de giró ros d’en Toni Gelabert. Els tastau, deixau la copa, mentre es fonen els aromes de les herbes de camp amb la glicerina del vi, sona la música, les notes suaus i dolces de la Meditació de Thaïs de Jules Massenet provocant un moment de màxima emotivitat rematada per Agnès Vanrell que es recita: Assedegada, em desperta la set de tu/ i brolla en mi/ el deler més profund i salvatge/ És aleshores quan tresc àvidament/ per la bota congrenyada del record/ per olorar-te talment/ fossis el millor dels vins. I l’acte es repeteix sis vegades, tapa, música, vi i poesia. Vos ho perdreu l’any que ve?
!--akiadsense-->
