xxxx
El fotògraf retratat | Miquel Julià

!--akiadsense-->

Balears Vadevi ha fet un recorregut per tots els racons de les Illes seguint el rastre dels vins i altres productes excelents que es fan a l’arxipèlag. Un recorregut en el qual hem coincidit molt amb un personatge inevitable en el món de la gastronomia local. Parlam de Tarek Serraj, mallorqui d’adopció, fill de marroquins però nascut i criat a Artés, el Bages. Personatge d’una sensibilitat extraordinària per copsar les imatges que millor destaquen el producte. Se’n desfà tan bé amb la cámara, sigui de fotos o de video, com a realitzador i com a divulgador gastronòmic a les xarxes socials. Sort tendreu si cau a les vostres mans un professional com ell, que deixa traspuar el gaudi que hi ha darrera una copa de vi, un plat ben gustós, una taula ben parada.

Com arribau al món de la fotografía gastronómica i que us lliga a aquest món ?

La gastronomia ha estat sempre la meva passió, si no m’hagués dedicat a l’audiovisual ho hauria fet en el món gastronòmic. De fet de jove vaig fer feina amb un dels millors cuiners de Catalunya, en Nandu Jubany. Tornant a la pregunta. A la fotografia gastronòmica hi arribo una mica per casualitat. Després de passar una crisi personal em vaig apuntar a un curs d’agricultura ecològica i d’aquí a un projecte que just arrancava i em vaig dedicar al camp una llarga temporada. Tocar terra em va anar molt bé i és quan vaig començar a veure que al món rural hi mancava comunicació. I al gastronòmic una mica també. I em vaig començar a fixar en què hi ha darrera de cada producte per entendre què hi ha darrera de la persona, el cuiner, el productor, el pagès…i vaig començar a fer algunes fotos i vídeos. Dos anys després, amb uns amics, vam crear el programa de televisió “Cuina amb Santi Taura” per IB3 Televisió. Em feia molta il·lusió fer feina amb en Santi i vam connectar de seguida. I aquí comença tot. Li duc el contingut per les xarxes socials i crec que estem fent bona feina plegats.

Que té de diferent la fotografía d’un producte alimentari, que la fa tan “diferent”?

Més que fotografiar un producte del sector primari, agrícola i ramader o plats que se suposa que seran atractius, vistosos i per descomptat boníssims, em crida més interès les persones que fan feina per convertir tots aquests ingredients en plats, que al cap i a la fi, són l’essència de la cuina. Fotografiar plats és necessari, no dic que no, però crec que a vegades es desvetllen moltes sorpreses que, almenys a mi, m’agrada descobrir-les en directe. Crec que el que t’ha d’enamorar és el discurs i la mirada del cuiner o cuinera, que amb les seves mans treballa els productes locals. Conèixer qui hi ha al darrera d’aquests productes i la seva el-laboració. Amb aquesta informació ja intueixes com pot ser el producte o el restaurant, el menú, el plat i segur aniràs a tastar-lo.

Creació gastronómica o un plat de cuina tradicional?

La cuina tradicional és lo primer. Crec que a tots a qui ens apassiona la gastronomia el primer en què pensem és en aquell plat de la padrina o de la mare, ens evoca records, moments, olors. Però no està renyit amb la creació. Es pot agafar un producte o un plat tradicional i donar-li una volta. Fer creacions personals. L’important, per mi, és sobretot tenir en compte les temporades i els productes que toca menjar a cada moment.

Que us diuen els productors? Que demanen de la vostra feina?

El productor el que vol és donar a conèixer el seu producte. I quan em criden a mi el que cerquen és el meu estil documental. M’agrada saber qui són i com són ells per entendre cada producte. Establir una relació estreta és clau per després obtenir unes imatges sinceres. D’aquesta manera cada producte ensenyarà el seu estil i el seu caràcter. Quan parlo amb els productors els hi demano coses personals més enllà de la feina: què fan en el seu temps lliure, quina música els hi agrada etc. Tradueixo en imatges les emocions que els productors senten pel seu producte.

Parlem de vi. Que veu un fotògraf quan veu una botella de vi, una copa?

En una copa de vi hi veig anys de feina, amor per la terra, sentiments, passió emocions, companyia, alegries i penes. I quan en beus tres rius molt…

Que mirau de transmetre?

El que m’agrada transmetre és el discurs de cada cuiner o cuinera, emocions, sentiments i amor per la terra. Posar cara i ulls al producte i sobretot a la gent, explicar la feina que hi ha darrera cada mossegada. La mirada documental no l’he deixat mai perdre perquè no es tracta només de vendre un producte, sinó tot l’enbolcall que hi ha.

Diguim si hi ha alguna cosa d’”espiritual” en la seva feina?

I tant! Fotografiar gastronomia, productes i les persones que els fan és, per mi, una experiència religiosa. Per exemple, la primera hora del dematí i la darrera de la tarda són les millors per cercar imatges perquè és quan estic més connectat amb l’entorn. El silenci, la llum, les olors d’aquelles hores em fan sentir molt bé i ja començ o acabo el dia més serè i amb una altra energia. Un altre exemple. Un dels meus primers clients és un apicultor. Quan el veig fent feina amb aquella passió i amor que transmet, el que veig és un ritual, una litúrgia. I també menjar, beure i riure! Crec que és molt important connectar amb el plaer per poder transmetre-ho.

xxx
Ben segur que Tarek pensa quantes d’aquestes botelles ha col·laborat a buidar abans de deixar-se fer la foto | Miquel Julià

!--akiadsense-->

Ara el posaré amb un compromís, trii un vi per beure ara mateix, mentre feim aquesta entrevista….Per què?

No em posa en un compromís! Triaria un vi honest fet per gent d’aquí de Mallorca, perquè és on estic ara mateix. Que transmeti bé el territori. Com que estem fent l’entrevista abans dinar i amb molta calor, el que seria l’hora del vermut triaria un vi blanc, una malvasia ben fresqueta. Si continuessim per dinar triaria potser un vi negre amb varietats com la fogoneu o un callet. Vins joves, agradables, amb fruita vermella i que es pugui servir un poc més baix de temperatura de lo normal. Per sopar crec que ja aniria amb una rialla d’orella a orella amb un vi escumós metòde ancestral, gorgollassa 100%.

…ja es veu que en sap, no?

xxx
“En una copa de vi hi veig anys de feina, amor per la terra, sentiments, passió emocions, companyia, alegries i penes”. | Miquel Julià

!--akiadsense-->

Nou comentari