En Guillem Garí és el propietari i l’ànima d’ Es Cruce, el restaurant de la carretera de Manacor als afores de Vilafranca. Cada dia té 1.600 persones a menjar, moltes més de les que tenien son pare i sa mare, en Bernat i na Catalina quan obriren el restaurant l’any 1969. Amb 17 anys en Guillem es va incorporar al negoci que s’ha convertit en un mite de la carretera.
Quan començaren, allò era un hort i una petita ferreria per ferrar bísties. Allà hi havia una fornal de ferrer que feia de xemeneia i començaren a fer berenars, torraven panxeta, botifarrons, sobrassada, si era temps d’espàrrecs feien truites. Sa padrina Maria va ser la primera cuinera que inicialment usava només productes del seu hort i feien arròs brut per un màxim de quinze persones. Es Cruce en aquell temps eren quatre columnes amb un sostre que era una enramada de pi i mitja dotzena de camilles amb brasers que s’omplien de caliu de la fornal. Amb el pas del temps l’enramada de pi va ser substituïda per la uralita, en aquell lloc que venia melons i síndries als turistes que passaven per la carretera de Manacor.
Quan tenia 17 anys en Guillem es va incorporar al restaurant que, quant al servei i tracte als clients, venia de zero. Son pare torrava i sa mare atenia la clientela amb un tracte afable. Sempre deia: “Feis molt de cas que no costa res. Jo volia comprar un taxi i fer feina per l’aeroport, i ara som aquí i disfrut de la meva feina. Llevàrem la uralita, tancàrem de vidres fins que, ja fa anys, que férem ja una gran reforma, un gran menjador i terrassa. Però encara record quan funcionàvem amb llums de carbur”, diu Guillem.
“Tenim uns 10.000 clients cada setmana i servim 55.000 quilos, cinquanta-cinc tones, de caragols! 50.000 guàtleres, 200.000 racions d’arròs bruts…” i així desgrana en Guillem les enormes xifres de menjar que serveixen cada any, la qual cosa fa d’Es Cruce un fenomen digne d’estudi. En Guillen Garí hi és cada dia tenint esment a tot, distribuint les taules a les enormes cues de gent que ràpidament va col·locant a les diferents taules i, si fa falta, ajuda a servir. Ara amb una capacitat de 750 persones, serveixen tres-cents berenars, mil dinars i quatre-cents sopars, amb cues que a vegades són de més de cinc-centes persones que, ràpidament, són servides per als prop de setanta treballadors que atenen cuines i menjadors des de les sis i mitja del dematí fins a les onze i mitja del vespre. “Pràcticament, no tancam mai, ja que de nit tenim un torn de cuina que comença a la una i mitja del dematí, fer tant de menjar és complicat, però que, a més, tot sigui bo és difícil i s’hi ha d’estar molt damunt”.
La cuina d’Es Cruce es fonamenta en la cuina tradicional mallorquina, arròs brut, frit, llengua amb tàperes, caragols, porcella rostida i en època de matances, bullit d’ossos, a uns preus ajustats i imbatibles per la seva relació qualitat-preu deguda al gran volum de les comandes: “Cada dia compram més de cent pans grossos a un forn de Vilafranca”.
En Guillem no pensa en la jubilació, ni amb el lloguer del negoci, malgrat que estigui moltes hores cada dia al restaurant, cosa que no el molesta. Han tengut tres fills, un és professor de la UIB, la petita és professora de filologia catalana, i l’altra filla fa feina a les oficines d’Es Cruce. “Tal vegada aquesta darrera serà la que dugui el restaurant quan em jubili”, però per ara la preocupació d’en Guillem és que el menjar sigui bo i barato, perquè si és barato, però dolent la gent no torna.
Nom: Es Cruce
Responsable: Guillem Garí i un equip de professionals de cuina i sala de 70 persones.
Situació: Ctra de Palma ,0, Vilafranca de Bonany
Reserves: 971 560073
Horari: Tots els dies de la setmana, de les 06:30h a 23h, llevat dels dimarts.
Tipus de cuina: Mallorquina d’arrel amb especial esment a la cuina de temporada i als plats emblemàtics del local.
Preu: 10-20 euros, vins a part.
Taula Parada: Climent Picornell, Conxa Rosillo, Jaume Sureda, Joan Company, Margalida Gili, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar i Arànzazu Miró.
(Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els hem visitat com a clients i hem pagat el compte com qualsevol altra persona).
