L’estiu és un temps a part. Es romp la rutina de la resta d’estacions. La possibilitat de viure a l’aire lliure i les vacances ben guanyades fan que sigui un temps especial. El lleure guanya a la feina i una de les seves expressions són les freqüents trobades entre amics. Després dels llargs dies calorosos, ben feixucs de passar, venen les nits amables en què la temperatura amaina i és agradable deixar córrer el temps entre les amistats. Per això, hem parat la taula d’aquest mes no en un restaurant com és costum, sinó en una fantàstica terrassa oberta davant la mar a la Bassa Nova de Portocolom. Un lloc de passeig continu en el qual els felanitxers tenen tirada, els residents i els que només venen en temps d’estiu. I, per tant, caminar per aquestes voravies és una manera de fer societat i de conversar amb molta de gent caminadora.
Els membres d’aquesta secció hem escollit diversos plats, segons les aficions de cadascú i aquí en teniu el resultat. I mentre hem fet petar la xerrada, component inevitable de les trobades d’amistats. En aquest sopar sobretot hem recordat la figura del professor Josep Antoni Grimalt que ha mort en aquest dia. Hem fet un recull de les divertides anècdotes que l’acompanyaren
tota la vida i sobretot hem parlat dels seus mèrits com a investigador i mestre de moltes generacions d’estudiosos de la nostra llengua.
Coca de nous, una de les creacions del Forn Can Matemales, un dels més antics d’Artà. Margalida és el nom de la creadora d’aquesta coca. El seu marit i el seu fill (Antoni i Josep) són els forners. Altres especialitats: panades i cocarrois espectaculars -especialment les integrals-, ensaïmades de primera i una selecció de pastissos tradicionals. El pa que elaboren fou valorat pels lectors d’un diari de Palma com un dels millors dels municipis de Llevant. El forn és al carrer d’Antoni Blanes 5, d’Artà. Una botiga petita, un forn de resistència, una relíquia de la Mallorca que es va diluint i desapareixent. Convé anar-hi a primera hora, ja que la seva producció és limitada.
Un bon trempó dona frescor a la taula. Tomàtigues d’estiu que són les bones, fetes a l’aire lliure, amb bons pebres verds i un poc de ceba. Tots els productes procedents del cultiu ecològic del jove pagès felanitxer, Lluís Nicolau que ha canviat els estudis per l’hort que regenta a la falda del Puigverd, un dels pujols que rodegen Felanitx (@fincaespuigverd).
Melicotons de Son Burixó (Sant Joan). A Son Burixó un grup de pagesos han creat “Fruites i Cereals Son Burixó” una societat que es dedica al conreu de fruiters: pera, pruna, albercoc… Però la fruita que destaca és el melicotó. Amb un conreu integrat hi fan melicotons primerencs de carn groga i bona i uns més tardans de carn blanca més sucosa. L’aroma que desprenen els fruits i el sabor són els d’aquells melicotons d’un temps, que tant enyoràvem. Un dels joves pagesos, Joan Roig, diu: “Fer feina al camp és una manera de mantenir viu el record i el llegat que mon pare em va deixar”. Juntament amb Andreu de Gossalba i Amador des Camp han aconseguit fer rendible la producció de bona fruita.
Per acabar el sopar “fresque” amb un bocí de pastís de formatge cuinat amb la recepta original del restaurant La Viña, situat al cor del barri antic de Sant Sebastià. És una creació que ha guanyat renom internacional pel seu equilibri entre la sofisticació i la senzillesa, amb ingredients bàsics com formatge cremós, ous, nata i sucre i la seva facilitat de preparació. El seu creador, Santiago Rivera, va començar a servir-la a principis dels anys noranta, sense imaginar que es convertiria en una icona. El secret del seu èxit resideix en la seva cocció: es cou a alta temperatura, el que provoca una caramel·lització superficial, donant-li una crosta fosca i gairebé torrada. Aquest contrast entre l’exterior i l’interior, que és suau, cremós i una mica líquid, crea una experiència singular al paladar.
I el fresque de Can Llenya és el nom popular amb el qual es coneix a Felanitx la marca de gelats Neu D’Or, que actualment regenta en Bernat Bordoy, una persona molt coneguda i apreciada a la vila. A Can Llenya i des de 1902, es fabrica un curiós sorbet o gelat sense llet, conegut com Fresque, elaborat amb ametlla torrada en la qual s’hi afegeixen altres ingredients com la canyella o la llimona. El fresque és apreciat per gairebé tota la població felanitxera, que el solen incloure a les seves trobades estiuenques. No hi ha berenar o sopar que no inclogui el Fresque, tot i que per alguns és un gelat poc interessant, mentre que per altres és exquisit.
Polèmiques a part, la veritat és que es tracta d’una curiositat típica del poble, encara que, segons ens recorda en Climent, per la zona del Port d’Andratx es fabrica un refresc similar, sense ser exactament el mateix. I és que dir fresque és assenyalar directament i sempre Felanitx.
Quant al vi, es va pensar en una aposta segura i de màxima proximitat: AN2, és la referència del celler Ánima Negra de Felanitx, fundat fa trenta anys, temps en el qual ha trobat el seu mercat entre les marques de vi mallorquines. ÀN2 conté, majoritàriament, la varietat local Callet, cosa que li dona un sabor i un tast elegant i suau.
Taula Parada: C Picornell, M Gili, A Miró, J Company, A Bennàssar, C Rosillo, J Sureda, P Estelrich.
