Des de fa molta estona que hi ha un personatge amb qui Balears Vadevi ha volgut tenir una conversa. Un personatge que trobam sempre entre bambalines, enfeinat. No és mai el protagonista principal, però és aquell element imprescindible per que les coses vagin be. Si una trobada, un esdeveniment social, una presentació, un homenatge, una festa, el que sigui, ha anat bé cercau Tommy Ferragut. No serà molt enfora. Relacions Públiques de professió i de vocació no sé dir qui és més gran si el professional o la persona. En el món del vi és conegut per la seva implicació amb projectes de la DO Pla i Llevant i Vi de la Terra de Mallorca. Entre les seves darreres realitzacions la presentació dels vins de Petra als Reis, quan anaren a ca el Pare Serra. Avui, en aquest temps de grisor, Tommy Ferragut contagia el seu optimisme sense deixar de tenir els peus a terra.

xxx
Tommy Ferragut, el primer a l’esquerra, el dia de la visita dels Reis a Petra, que ell va organitzar

!--akiadsense-->

Algun dia jo… com acabaríeu la frase? quina meta us posau?

Les metes per jo són cada esdeveniment o feina que faig i que els clients estiguin contents amb la meva feina. Som bastant autoexigent. Sí que m’agradaria ser en uns anys un referent a l’illa de la meva feina.

Darrerament cada esdeveniment social de renom du la seva firma, com s’arriba fins aquí?

Quan estudiava batxiller va ser un gran amic que em va obrir els ulls per fer-me relacions públiques i d’aquell moment la constància amb la meva feina, esser rigorós i sobretot clar i realista, sempre amb els peus a terra. No vendre fum i ser responsable.

Que li deu i a qui, faci públic homenatge ?

Els meus pares el primer per ensenyar-me a ser com som i sobretot els valors que em varen inculcar, que actualment la societat ha perdut tota classe de valor i respecte. A la meva professora d’EGB Catalina Pujades per ensenyar-me més enllà dels coneixements de la meva escola. A Toni Ferrer director de l’Hotel Valparaíso per creure amb mi cegament i als meus amics, que per jo són un tresor.

Diuen que en la seva professió l’agenda és el principal patrimoni, i què més? En quin món es troba més cómode?

L’agenda és un 50% del meu patrimoni, però aquests contactes sense cuidar-los i sense saber el que pots demanar i el que no, també saber quan s’han de tornar les coses no serveix per res. Jo sempre dic que Tommy Ferragut el rrelacions públiques se sap moure per tot, estic segur del que faig, no importa ser públic… però quant som Tomeu Ferragut la persona, som molt tímid i m’agrada estar tranquil amb els amics gaudint dels plaers de la bona cuina i dels bons vins.

xxx
Els vins de Petra que formaren part de l’obsequi que rebren els Reis a ca el Pare Serra

!--akiadsense-->

Què és per vostè el producte local: formatge, sobrassada, vi?

És parts del nostre patrimoni cultural, de la nostra història, un segell identificatiu… el que ens fa ser diferents a cada banda. Però crec que no sabem valorar el que toca, sempre ens pareix que el que ve de fora és millor. Hem d’aprendre molt dels italians i dels francesos. El seu producte és el més top i després saben valorar tots els altres.

Quines particularitats té el món del vi on es mou com un peix dins l’aigua?

Jo fa quinze anys no era gens aficionat al món del vi, però un dia gent com Bàrbara Mesquida, Coleto, Miquel Batle, la família Alabern em varen descobrir un món per jo màgic. Fins i tot he pogut treure el títol de sumiller a la UIB. El vi de Mallorca és vida, salut, alegria… però el millor vi és el que comparteixes amb algú.

Ara toca banyar-se, amb quin vi és quedaría aquest estiu?

Apostaria per rosats com Alegria, Golós, Fermança, 2012… la gent posa emperons a demanar els rosats, quan són els que duen més feina d’elaboració i són una meravella per compartir amb tot moment.

Vostè que sembla que té una vareta mágica per aconseguir coses, què hem de fer ara que sembla que hem entrat en una espiral de desànim i que inauguram una etapa plena de dificultats?

Jo sempre duc el lema del pare Serra a dintre meu “Sempre Endavant”, camí i mai ens hem d’aturar. Ara més que mai s’ha de comunicar, estar visibles i mai baixar la guàrdia. Tots junts ho traurem, és hora d’estar plegats.

Tornarem a viure actes socials com els hem conegut fins ara o ens haurem d’acostumar al petit format, al format íntim…? Li veu avantatges?

Tornarem a viure grans esdeveniments, clar que sí. Però aquests moments ens ajuden a fer petits formats més cuidats i que en realitat són per gent interessada, més enllà d’omplir, la qualitat per sobre de tot és el millor.

I la darrera, quin projecte té futur en aquesta nova realitat?

Jo dic que aquesta realitat ens ensenya a fer les coses dia a dia i en capacitat d’adaptació constant. És temps de reinventar-se i de renovar coses que no anaven molt bé.

xxx
Tommy Ferragut amb Sebastià Pons a l’Hotel Valparaiso on va tenir lloc la festa pel rodatge del documental Go Spain!, a Mallorca !--akiadsense-->

Nou comentari