!--akiadsense-->
La crisi de mà d’obra que viu la pagesia mallorquina no ve d’ara, ve d’enrere. Tot va començar quan els joves veren que si es dedicaven a la construcció o al turisme treien més doblers i tenien una vida regulada pel calendari laboral estàndard. És a dir amb dies de descans setmanal i vacances, com tothom. Bé, com tothom no perquè els pagesos tenen un altre calendari on l’esforç no tenia compensacions com aquestes estipulades.
D’això ja fa anys, però la tendència no ha revertit ni a pesar que la crisi econòmica recent va tornar a posar fora vila al punt de mira d’aquells que cercaven feina quan a altres sectors no n’hi havia.
Per això és necessària la col·laboració de treballadors forans, una ajuda necessària, imprescindible també en el cultiu de la vinya.
Tot començà quan Unió de Pagesos com organització de referència de la majoria de la pagesia mallorquina va detectar a mitjans de la dècada dels 90 del segle passat la necessitat que tenia el sector d’un servei centralitzat per tramitar els papers als treballadors immigrants i hi va posar fil a l’agulla per crear el servei.
Va ser l’any 2001 que, juntament amb Unió de Pagesos de Catalunya i Unió de Llauradors del País Valencià començaran a fer contractació en origen, sobretot a Colòmbia, per tal que arribassin treballadors temporers.
Les xifres evidencien aquesta necessitat, l’any 2006 ha estat l’any que més persones han vengut, és tramitaren 309 expedients. El 2018 se’n tramitaren 270, la previsió pel 2019 és que passin els 300 expedients.
El secretari general d’UPM, Sebastià Ordines, en fa un balanç positiu d’una iniciativa que ja té prop de 20 anys
“Des d’Unió de Pagesos, valoram molt positivament l’arribada d’aquests temporers, ja que donen força a un sector molt malmès any rere any. On els costos de producció van a l’alça i els preus dels propis productes es mantenen immòbils des de fa anys. En cap cas, aquests temporers lleven feina als indígenes d’aquí. Tot el contrari. Aquests temporers, deixen la seva família durant un temps (entre 6 i 9 mesos), travessen mitj món per venir a Mallorca a fer la feina que poca gent vol fer. Si previsiblement aquest 2019, es duran més temporers que mai, més de 300 persones, és una bona senya. Una senya indicatòria de què a Mallorca la taxa d’atur serà més baixa que el 2018, ja que a més atur, menys temporers i viceversa, i que per en contra del què molta gent pensa, el sector agrícola, és un sector viu. Molt més important del que sembla, ja que es dedica a alimentar i a proveir d’aliments a la població. Per tant un sector estratègic importantíssim, que cal tenir en compte.
Des de la Fundació Pagesos Solidaris, es vetlla que les condicions amb què habiten aquests temporers aquí, siguin les que estipula el conveni col·lectiu del camp, signat l’any 2000, i per tant són habitatges ben dignes. Fins i tot hi ha empreses, que no disposen d’habitatges propis i lloguen algun pis, per poder encabir els temporers a un habitatge”.
Tòfol Reus, del celler manacorí Pere Seda respon a Balears Vadeví i ens explica que…
“A Mallorca sempre hi ha hagut dificultats per trobar gent pel camp perquè turisme i construcció són feines més atractives en tots els aspectes que no fer feina a fora vila.
Per això, nosaltres tenim 4 colombians que venen cada any des de fa més de 10 anys. No sempre han vengut els quatre, a vegades són només dos, depèn. Són dos matrimonis.
Aquestes persones complementen la nostra activitat, són uns mes, perquè a part tenim el nostre personal i altres temporers que agafam de la zona, la majoria marroquins.
I, quan tenim una punta de feina, inclús hem agafat empreses de treball temporal.
Els dos moments punta són quan hem d’esporgar i la verema”.
Bàrbara Mesquida també necessita mà d’obra estrangera cada any per poder fer tota la feina que s’ha de fer a la vinya i al celler Mesquida Mora, de Porreres.
Un altre exemple d’una necessitat que es cobreix regularment amb pagesos colombians perquè aquí no troba personal que s’hi vulgui dedicar.
“Vaig començar el 2006, en ple boom de la construcció i no hi havia manera de trobar gent per fer feina a la vinya. En aquell moment record que uns hortolans de Porreres em parlarem d’això dels temporers colombians que arribaven de la mà d’Unió de Pagesos. I ho vaig provar i de llavors ençà venen cada any.
Normalment venen el mes de març i se’n van per l’octubre, sempre els mateixos o pràcticament perquè solen venir quatre però en algunes ocasions han estat sis.
I és bo que així sigui perquè la vinya demana gent especialitzada, professionalitzada i que faci una feina acurada. Ara puc dir que els hem ensenyat l’ofici.
Ara ja puc dir que són treballadors tan nostres com aquells que hi estan tot l’any per què són d’aquí i viuen sempre aquí, Que se senten seu el celler com tots els altres, després de tants d’anys.
Això no obstant, sempre continuo cercant gent aquí per què em fa por que el ministeri d’Exteriors, que és qui els du, un bon dia deixi de fer-ho però de moment no en trob.
Els nostres treballadors colombians fan la mateixa feina que els altres i amb les mateixes condicions: El març podar, triar sarments, repassar l’emparrat, politxonar. Per l’abril esbrostar i enfilar i quan acabam a la vinya feim el manteniment del celler.
El juliol ajuden a fer neteja de la finca i l’agost ja començam a veremar.
Són treballadors molt eficients, acostumats a fer la feina dura del camp.
Jo n’estic molt contenta i avui dia quan ningú pot pensar a començar de mosso i acabar de majoral, com un temps, és la millor solució que tenim.”
