Aquest conjunt d’articles recollits sota l’epígraf de Varietal Goldberg són un joc entre vi i música. El vi impressiona tots els sentits: vista, olfacte, gust, tacte, però l’oïda sembla que no participa d’aquestes sensacions. Per això, un conjunt d’aficionats al vi i a la música, juguen a afegir al vins músiques que els puguin acompanyar. Si voleu podeu fer els vostres suggeriments de música, vi o de tot plegat al correu [email protected]

S’ha de fer com un ritus. Sobre un pa, millor si conserva encara la calor del forn on s’ha cuit, s’estén una capa de la massa vermella, millor si s’ha conservat a temperatura ambient en un lloc fresc i ben orejat perquè serà de més fàcil maneig i sobretot ja ens envoltarà el seu aroma. La calentor del pa fondrà els greixos que s’escolen per la molla. I, llavors, és el moment de mossegar i concretar en gust l’aroma, el color vermell i la textura carnosa de la sobrassada. La sobrassada diu molt del lloc i de qui l’ha preparada, precisa d’honradesa perquè en una massa s’hi podrien amagar molta mettàfara (segons el Diccionari Alcover Moll: mettàfara, mescla de cosa falsa, adulteració,trampa) com passa a tantes sobrassades elaborades fora de Mallorca que de sobrassada just en duen el nom. Així ens ho conta Antònia Torres, gerent del consell regulador de l’embotit del que són encarregats de servar-ne la qualitat.

!--akiadsense-->

Quin vi podria acompanyar la sobrassada? Qui veu la taula podria dir que hem apostat per l’heterodòxia. Sobrassada amb vi blanc? I perquè no? És una conjunció que sorprèn al comprovar com es complementen els gusts de la sobrassada i aquest Muscat del celler d’en Miquel Oliver de Petra. Vi fet de raïm de moscatell, però sec. Jaume Olivella, enòleg del celler, ens conta l’aventura del naixement d’aquest vi ara ja fa quasi trenta anys.

En aquell moment pràcticament a Mallorca no s’elaborava cap vi blanc, pràcticament just existia raïm blanc de balança. Al celler de Petra se’ls hi va ocórrer elaborar aquest vi que nomenaren Moscatell, però que amb aquest nom no tenia el favor del mercat perquè tothom n’esperava un vi dolç i hi havia consumidors que quedaven decebuts. Com que estaven convençuts de la seva qualitat varen decidir canviar-li el nom i posar-li Muscat, que vol dir moscatell en francès. A França a aquest tipus de vi li diuen muscat sec.El nom ha creat escola i ara al nostre país als vins secs fets de moscatell se’ls coneix amb el nom de muscat. Ha passat de marca a categoria. Un dels membres de l’orquestra comenta que per ell aquest vi va representar un punt d’inflexió en els vins de Mallorca. Era possible fer vins blancs de qualitat! En aquest vi destaca el contrast que es dóna entre aroma i sabor. L’aroma tan ben definit del moscatell, que ens preparava per un gust dolç hi contrasta amb el sabor d’un vi sec, sorprenent, ric de matisos, capaç de dur-se bé amb molts de tipus diferents de menjar: pastes, arrossos, carn o peix. Avui maridat amb sobrassada dóna idea de la seva amplitud de registres.

!--akiadsense-->

No podem dir que la sobrassada en sí tengui una música associada. Però la veritat és que al llarg del tast en sortiren tres de músiques i ben variades. Anem a veure:

En Climent pensà en el cant gregorià i més en concret amb la seqüència del Dia de Pasqua Victimae Paschali Laudes. A Felanitx, després de l’Encontrada, la banda de música toca l’anomenat Passdoble de la freixura i acabat molts van a casa a menjar-ne un bon plat, de freixura. No sé si a Sant Joan (poble d’en Climent) fan el mateix. Però freixura i sobrassada tenen alguna cosa en comú. Per tant ja va bé aquesta relació entre dues músiques ben diferents.

Na Fanny, per allò de que el vi tenia nom afrancesat suggerí el Duo de les flors de l’òpera Lakmé, del compositor Leo Delibes, molt conegut pel seu ballet Coppèlia. El duo és una delícia i ha estat emprat molt sovint a anuncis publicitaris. El podem escoltar en la versió de Sabine Devieilhe & Marianne Crebassa.

En Pere pensà en el Lacrymosa del rèquiem de Verdi, orquestra dirigida per Daniel Barenboim . un moment en el qual veu masculina i femenina alternen i dialoguen, abans de que hi entri també el cor. Serà que Muscat és un vi amb llàgrima?

En Toni per la seva banda troba que tanta transcendència per un vi jove, tan aromàtic i fresc i una sobrassada subtil li convé una mica de l’alegria elegant de Fields of gold, d’Sting.

Vivalví Orquestra (Climent Picornell, Magdalena mesquida, Miquel Roca, Fanny Marí, Pere Estelrich i Antoni Bennàssar).

!--akiadsense-->