El departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular de Menorca ha publicat l’Estudi sobre la petjada de carboni del sector ramader a l’illa, una avaluació de les emissions de les diferents tipologies de ramaderia que s’ha elaborat amb l’objectiu de recollir informació detallada per a l’aplicació de polítiques públiques de foment del sector primari i mitigació del canvi climàtic.
El document fa una estimació de la petjada de carboni de tot el cicle de la producció de carn a l’illa amb dades del 2021 i 2022: des de les emissions del bestiar, a les vinculades a l’agricultura necessària per a l’obtenció de farratge, passant per la gestió de fems i l’ús de fertilitzants, o la petjada relativa a l’ús de maquinària, consum elèctric, transport o sacrifici de l’animal. Tot plegat, tenint en compte les característiques del sector a l’illa i proporcionant, per a cada part del cicle, dades disgregades que han de permetre, segons els autors, de poder abordar mesures concretes i, per tant, més eficients.
Els resultats de l’estudi s’han donat a conèixer aquesta setmana en una roda de premsa en la qual ha participat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, acompanyat de la consellera d’Economia i Serveis Generals, Maria Antònia Taltavull, i per un dels autors de l’estudi, l’enginyer forestal José Joaquín García.
Destaquen les dades que apunten a la diferència d’emissions de CO2 entre la carn produïda a l’illa respecte de la carn importada. Disgregades segons el tipus de bestiar, mostren que la carn de bestiar boví local genera 13,63 t eq CO2 per cada tona de carn comercialitzada, mentre que la carn de boví importada genera el doble, 27,03 t eqCO2 /t. En el cas del bestiar oví i caprí, la carn local genera 28,62 t eqCO2/t i la importada 39,23 t eqCO2 /t.
L’emissió associada a la venda de porcí local, comparteixen, és quatre vegades inferior, de 3,57 t eqCO2 /t respecte de les 12,13 t eqCO2 /t de la carn importada. Per últim, la carn aviar, d’1,67 t eqCO2 /t en el cas local i 6,93 t eqCO2 /t en el cas de la carn de fora de l’illa. Així, en termes d’emissions netes de carboni, una de les conclusions obtingudes és que “la comercialització de carn local representa la meitat d’emissions que la comercialització de carn importada“.
Integrar la gestió forestal
Una altra de les conclusions rellevants de l’estudi, destaquen, està relacionat amb la tipologia d’explotacions ramaderes a Menorca i les emissions i compensacions de carboni associades. Les emissions totals de CO2 de les finques agropecuàries menorquines, que compten amb terres de cultiu per a l’alimentació del bestiar, és de 306.154,84 tones anuals. Aquesta xifra comptabilitza les emissions produïdes per la mateixa pràctica ramadera, la gestió dels cultius agraris i pels consums energètics vinculats.
Així i tot, els cultius de les explotacions menorquines també capten i acumulen part dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) que emet la mateixa explotació ramadera, a diferència d’altres territoris on la pràctica és més intensiva. La captura de CO2 dels cultius ramaders de Menorca ha estat calculada per l’estudi, amb un resultat de 229.612,34 t anuals. La capacitat de compensació dels terrenys agrícoles, per tant, no és suficient per pal·liar íntegrament les emissions de les explotacions ramaderes, però aquesta situació canvia radicalment en considerar la massa forestal associada a les finques, amb captacions de 324.392,26 t anuals.
Les dades a nivell macro de l’estudi, diferents de les que es poden obtenir observant cada finca individualment, demostren que la integració de la part forestal en la gestió de les finques és un element que esdevé essencial per minimitzar i fins i tot revertir la petjada de carboni de la ramaderia a Menorca. L’estudi confirma també els resultats extrets en el projecte LIFE+BOSCOS realitzat pel Consell Insular l’any 2013, que apunta que la capacitat d’absorció i acumulació de carboni de les parcel·les forestals de les finques ramaderes insulars es troba per sota del seu potencial de captació, i que, per tant, hi ha un ampli marge de millora en la captació de carboni en aquestes zones.El document també reforça els arguments per treballar per una fertilització raonada dels cultius, ja que aquesta pot representar un percentatge important de les emissions de carboni imputables a l’alimentació del bestiar.
El sector ramader a Menorca
L’estudi, detallen, demostra que el sector ramader “no només té una importància estratègica” en la configuració del territori de la Reserva de Biosfera de Menorca i la seva biodiversitat associada, sinó que també ho és en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Les característiques de les finques ramaderes de Menorca, amb mosaic agroforestal, esdevenen una gran oportunitat per minimitzar i fins i tot compensar les emissions del sector. La reducció d’aquestes emissions passa, diran, per integrar la gestió forestal sostenible a les finques, així com millorar la fertilització i la gestió de fems.
“La contribució de la ramaderia i el consum de carn a les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha estat un tema que darrerament ha sorgit amb força en l’àmbit públic. Aquesta qüestió ha influenciat les polítiques públiques de foment de l’agricultura extensiva en l’àmbit europeu, i ha tingut també incidència en l’opinió pública amb diverses campanyes d’àmbit general amb l’objecte, per exemple, de minimitzar el consum de carn. Ara, amb aquest estudi, tenim informació rigorosa de l’important paper que juga el sector ramader de Menorca tant en la sostenibilitat de l’illa com en la mitigació del canvi climàtic, i ens hem dotat d’una eina clau per al foment del sector primari, per al foment de la carn local i per comunicar a la població de forma clara quin és el seu paper com a consumidor”, valorava el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés.
De fet, insistien també en el fet que les dades de l’estudi, a més, “confirmen el bon camí d’algunes de les decisions públiques presses en relació amb el sector ramader”, posant com a exemple la capacitació i assessorament al sector que es duu a terme al centre de capacitació de Sa Granja, les campanyes de foment de producte local amb iniciatives com Agroxerxa i la marca Menorca Reserva de Biosfera o el programa de Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB), que reconeix les pràctiques sostenibles de les explotacions agroramaderes per la seva contribució a la recuperació i el manteniment de la biodiversitat i del paisatge rural tradicional menorquí, d’alt valor ambiental i cultural.
Aquest estudi ha estat encarregat en el marc de l’Estratègia Alimentària de Menorca amb l’objectiu que les dades puguin aportar noves línies d’actuació per a la segona fase d’aquest pla o reforçar les mesures ja incloses, entre les quals destacaria l’impuls sostenible del sector primari o la conscienciació del consumidor. L’Estratègia Alimentària de Menorca està contemplada en el Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca 2019-2025.
