La gala dels II Premis Lucrècia, celebrada fa uns dies al Teatre Principal d’Inca per reconèixer amb caràcter honorífic les trajectòries destacades dins l’escena cultural de les actrius menorquines Laura Pons i Àngels Gonyalons, va convertir-se en molt més que una entrega de guardons. Impulsada pel Consell de la Cultura de Menorca sota la producció de La Salvatge i la iniciativa del gestor cultural, Jaume Gomila, va proposar una lectura contemporània del llegat de Joan Ramis i Ramis coincidint amb el 280è aniversari del seu naixement, connectant patrimoni, pensament i arts escèniques en un mateix relat. Però en aquest context, la gastronomia hi va saber trobar el seu espai amb una proposta on la cuina menorquina, va convertir-se en coprotagonista de l’esdeveniment.
Receptari Caules
La proposta dissenyada pel xef Andreu Genestra a través de La Alacena, va anar molt més enllà d’un càtering convencional perquè el punt de partida va ser el Receptari Caules (1750), un dels primers testimonis escrits de la cuina menorquina i estretament vinculat a l’origen de la sala maonesa. Un guió d’excepció que va servir de fil conductor per construir un relat culinari coherent i amb profunditat amb un menú, pensat en format còctel, que va recuperar plats i elaboracions que connectaven directament amb la tradició del segle XVIII. Entre els plats que es van servir, van sobresortir propostes com la coca amb maonesa casolana, la gallina rostida i emmotllada amb maonesa o l’escudella menorquina, un guisat especiat de cigrons amb porc que remet a la cuina més contundent de l’època.
A partir d’aquí, el recorregut es va completar amb altres plats com la guatlla estofada amb espècies, el bacallà escabetxat amb verdures o les pilotes amb salsa de menta, aportant matisos i textures a una proposta que buscava mantenir l’essència original adaptant-la al llenguatge actual. Tampoc hi van faltar les sopes de pa ni els ous de guatlla arrebossats, en una clara voluntat de recuperar el receptari popular des d’una mirada contemporània. El final dolç va arribar amb el flamet de cel, hereu directe de la rebosteria conventual, que tancava el menú amb coherència i sentit històric.
Tal com explicava Jaume Gomila, l’ideòleg d’aquest esdeveniment, “Els II Premis Lucrècia han integrat, de la mà dels millors talents, el patrimoni i les arts, d’una banda, per recordar el vigent missatge de Joan Ramis i, de l’altra, per reconèixer les dues grans dames illenques del teatre. Amb música coetània de Samuel Webbe i amb gastronomia coetània de Joana Caules, el patrimoni ha esdevingut creativitat, a favor d’una experiència total”.
