Va venir a Espanya perquè es va enamorar. I l’amor, ja ho diuen, mou muntanyes. Didier Belondrade explica el seu somni era elaborar un vi, no un vi qualsevol, sinó un gran vi, i en el moment en què va posar els peus a la Meseta castellana, concretament a la regió de Rueda, va tenir clar que havia trobat el lloc. Tan convençut estava que l’any 1994 va comprar les primeres vinyes a Nava de Rey, on va llogar unes instal·lacions per produir el que seria el primer vi de Belondrade (Belondrade y Lurtón), i que sortiria al mercat dos anys més tard, és a dir, el 1996.
Tombant de segle, i envalentit per la fermesa que havia trobat el seu lloc al món, va decidir aleshores construir el seu propi celler a Salta, a pocs quilòmetres de Valladolid, i seguint el model d’un château bordelès -va viure molts anys a Bordeus, malgrat haver nascut a Montpeller- al voltant de la finca Quina San Diego. Una finca que actualment té 41 hectàrees plantades de vinya, a 750 metres d’altitud, i que es distribueix en 24 parcel·les diferents, cosa que els permet trobar diverses expressions de la mateixa varietat: la verdejo, un altre dels motius que van atraure el viticultor a l’hora de decidir-se per una regió i, sobretot, la versatilitat que té més enllà de la frescor i acidesa que de per si té la varietat castellana.
Premi a l’aportació al món del vi
Han passat trenta anys d’aquells inicis, i ara el projecte segueix més viu i amb més força que mai. Ho compartia Didier, acompanyat el seu fill Jean Belondrade, que exerceix de director general, en un viatge recent a Menorca en el qual ha rebut un homenatge i reconeixement a la seua trajectòria professional de mans de la distribuïdora De Vins, i en el marc de la X edició de la Mostra de Vins que tindrà lloc aquest pròxim dilluns 8 d’abril a Maó.
El guardó, un botil de fusta d’ullastre elaborat pel dissenyador menorquí Hombre López i el fuster Bep Camps de Ciutadella, se li ha fet a mans just després d’un tast vertical del seu vi icònic, el Belondrade y Lurtón (anyades 2015, 2017, 2019 i 2021) a través de la qual s’ha pogut entendre millor la filosofia del projecte, així com l’evolució d’una varietat que aguanta perfectament el pas del temps i les llargues criances. “El projecte ha anat evolucionant amb el pas dels anys, deia el propietari, hem anat ajustant l’ús de les botes, hem incorporat les fermentacions espontànies…”, detallava. I tot plegat, insistia, per a seguir millorant -si és possible- un producte que avui dia agrada i esgota anyades, fins al punt d’haver-se de comprar per cupos.
“El vi és compartir”
Precisament el públic estava format majoritàriament per restauradors que tenen els seus vins a la carta. Persones que han escoltat atentament cadascuna de les paraules de les dues generacions, totalment compenetrades en el discurs, mentre parlaven de terrer, de parcel·les i de la diversitat de verdejos amb què poden decidir els assemblages en funció de la parcel·la d’on neix el raïm.
“Els vins et poden agradar més o menys, però el que voldríem que transcendís del tast d’avui és que us endugueu l’experiència“, reblava Didier Belondrade. “El vi és compartir, és la signatura d’un moment, i el d’avui ha de ser un dels moments que ens enduguem al record”, concloïa.
