El director insular de Medi Rural i Marí en funcions, Joan Marí, juntament amb productors de xíndria han presentat a Sant Miquel la campanya de la síndria, un dels principals productes de conreu d’horta d’Eivissa, després de la patata, gràcies a la forta demanda durant l’estiu i al seu renom. Aquest estiu s’espera que la producció arribi a les mil tones recollides de les prop de 40 ha plantades pel sector professional de l’illa.
Dificultats en el quallat per pluges tardanes
Marí compartia durant l’estrena de la campanya que enguany l’inici de la temporada s’ha caracteritzat per les dificultats en el quallat de la flor per les pluges tardanes que es varen succeir durant el mes de maig, que a més varen alentir l’avançament que havien experimentat les plantes durant un mes d’abril especialment càlid i sec. Així i tot, afegia, la campanya ha començat en les dates habituals i “amb una qualitat excel·lent”, amb unes dades de vendes a darrers de juny d’un 55% més i d’un 40% més de facturació respecte de l’any passat. Si es va detectar una baixada del preu d’un 10% que ara s’ha compensat amb l’augment de les vendes “el que ens fa pensar que serà un bon any per als productors de xíndria eivissenca”, apuntava Marí.
Presentació de campanya a Can Sastre
La presentació s’ha realitzat a la finca de Can Sastre, propietat de Toni Planells, al Pla Roig de Sant Miquel, una finca de regadiu i gran productora de xíndria amb 10 ha dedicades a aquest conreu d’un total de 15 ha que conrea, juntament amb ceba i meló. Té la sort de tenir de vesí a la finca ramadera d’Es Tap Nou que li cedeix els fems del ramat de vaques i així aconsegueix la matèria orgànica tan necessària per als conreus d’horta. L’any passat aquest mateix productor va exportar xíndria a Mercabarna per la demanda i va ser molt ben rebuda. Enguany segons es comporti el mercat illenc ja han rebut sol·licituds de compra, fet que confirma la bona qualitat del producte.
Una fruita reconeguda per la dolçor i textura
A Eivissa la xíndria té renom per la seua dolçor i textura cruixent. Això es deu a l’aposta dels productors d’Eivissa per mantenir les varietats amb llavors a contracorrent de la tendència del mercat cap a xíndries sense llavors i de petita mida. I és que precisament la presència de llavors facilita la textura cruixent de la xíndria i el maneig del conreu, amb la collita en el moment òptim de maduració, permet oferir un producte de gran dolçor.
La temporada s’allarga fins a mitjans de setembre i les varietats sembrades són comercials de xíndria ratllada amb llavors que no són varietats tradicionals, encara que es cultiven des de fa molts d’anys. Per aquest motiu, el Consell d’Eivissa va promoure l’etiquetatge de la xíndria d’Eivissa sota el distintiu “Ibiza Sabors d’Eivissa” i facilitar així la identificació en el comerç de la xíndria produïda a l’illa.
És un conreu que prové originalment del Sahel a Àfrica i que els àrabs varen introduir al Mediterrani des de la regió Pakistanesa del Sind, motiu pel qual l’anomenaren “sindiyya”, d’on derivà el nom català síndria o xíndria.
