Una tarda de juliol, entre ceps carregats i amb olor de terra seca, Joan Fullana ens rep a Son Cremat, a l’entrada de Maó venint des de Sant Climent. Amb camisa arromangada i ulls vius, acaba d’assumir la presidència de l’Associació de Productors de Vi de Menorca. Li fa il·lusió, però sap que no serà fàcil. “Aquí les coses sempre s’han de fer amb paciència… com el vi”, diu rient.
Què el va portar a involucrar-se en el món del vi?
Sempre m’ha agradat la terra, però no va ser fins fa uns anys que vaig apostar decididament per la vinya. Menorca té un potencial brutal que encara estem descobrint. Son Cremat és una aventura personal i familiar que, sense adonar-me’n, s’ha anat fent cada any més gran. Estem molt engrescats.
Ara és el nou president de l’associació. Com afronta aquest repte?
Amb ganes de sumar. Hi ha molt de talent a l’illa, i la meva funció serà posar-lo en valor, donar visibilitat al que s’està fent bé i intentar que el vi menorquí es faci sentir, també aquí. Ens falta que enamori als menorquins, no només als que ens visiten.
És cert que el consumidor local encara no s’hi ha enganxat del tot?
Sí. El turista el busca, el demana, el valora. Però el públic local encara té recel. Potser pel preu, o potser perquè no acaba de reconèixer la feina que hi ha al darrere. Crec que tenim una assignatura pendent: explicar millor la història que hi ha dins de cada ampolla.
Hi ha projectes en marxa per revertir això?
Una de les coses que voldria impulsar és recuperar la Guia de Vins de Menorca. Fa cinc anys que no s’actualitza i en aquest temps el sector ha crescut molt. També estaria bé crear un esdeveniment anual, una festa del vi menorquí, on tothom el pugui tastar, conèixer i gaudir. I si pot ser, en un ambient distès, que no sigui només per experts.
Han aconseguit recentment ampliar les varietats de raïm incloses dins la IGP. Això els dona més marge?
I tant! Incorporar la garnatxa blanca i la tinta ha estat un pas molt important. Ens obre noves possibilitats i reconeix que a Menorca hi ha condicions per fer vins diferents, amb personalitat pròpia. Aquí no volem imitar ningú, volem explicar-nos a la nostra manera.
La vinya ha anat creixent aquests darrers anys. Això vol dir que la gent hi creu?
Sí, però tot just comencem. Actualment hi ha unes 160 hectàrees inscrites, i cada any se n’hi sumen. Però cal fer-ho amb criteri, amb respecte pel medi i pel que ens envolta. La vinya pot ser una gran aliada per a un model de desenvolupament sostenible.
Com es presenta la verema d’enguany?
Millor que la de l’any passat. L’hivern i la primavera han estat més equilibrats, amb sol i pluja ben repartits. Si el temps acompanya, podríem tenir una bona collita. El 2024 no va ser fàcil, vam patir molt per la climatologia i pels ocells, que fan molt de mal.
I de cara al futur, com veu el vi menorquí d’aquí a deu anys?
El veig més reconegut, amb més complicitat local i més projecció exterior. Però perquè això passi, hem de creure-hi nosaltres primer. Hem de beure vi de casa, defensar-lo, parlar-ne bé. I sobretot, gaudir-lo.
