Aquesta setmana Sergi Riudavets i el seu pare Toni de la finca Santo Domingo de Sant Lluis s’han afegit a la tractorada de pagesos que ha recorregut Menorca de dalt a baix. Després de tota una vida dedicada al camp, estan cansats de veure com any rere any els creix la burocràcia. Han començat a fer de manera voluntària els quaderns d’explotació, però perden unes hores molt valuoses que s’afegeixen a les de la terra.
Com esteu Sergi?
Molt cansats, la veritat. Al sector primari, en comptes de posar-nos tantes traves ens haurien de mirar de facilitar les coses i és completament a l’inrevés.
A què et refereixes?
Doncs que a ca nostra ho hem patit en primera persona des de fa temps. Per exemple, per aconseguir el permís per poder tenir un magatzem a la nostra finca, vam trigar sis anys de permisos amunt i avall entre ajuntament i consell insular. Nosaltres ho vam tirar endavant perquè havíem de viure d’això, però ens va desesperar.
I ara amb els famosos quaderns?
És un tràmit que fem de manera voluntària, però hem passat de fer uns quaderns de cinc pàgines de dades d’haver-ne d’omplir actualment trenta-sis. Si jo cullo qualsevol cosa, he de posar la parcel·la on s’ha sembrat, els manats que he collit. I això sense comptar albarans i factures que ja fem. Tenim una gestoria que ens ajuda en una part, però la comptabilitat la porto jo i és un munt d’hores que he de dedicar-hi.
Quin és el teu dia a dia?
Ara començo una mica més tard perquè vaig ser pare. Faig des de les 7.30 del matí fins a les 14.00 i després de les 15.30 fins a les 20.30 o quan estic cansat, perquè la feina no s’acaba mai. I això són les hores al camp perquè llavors em queden les d’ordinador perquè com que ara tot és telemàtic, quan el meu pare rep una notificació, no sap que ha de fer i estic jo al darrere.
Vosaltres feu horta principalment, no?
Sí, fem horta de fruita i verdura en ecològic. A la finca pròpia tenim 15.000 metres quadrats plants, però en total en gestionem 40.000 perquè també duem altres finques. Tinc trenta-un anys i formo part de la segona generació que ens dediquem al camp. Primer vam fer setze anys a la finca de Mongofra Vell i des de 2014 vam recuperar una finca familiar on ajudo al meu pare que encara està en actiu. Ho fem tot en ecològic i varietats locals.
Com veus la pagesia de Menorca?
Què vols que et digui, hem d’estar animats i mirar de tirar endavant, però cada dia ens ho posen més difícil. Si un dia tanca la finca, nosaltres seguirem menjant perquè la seguirem cultivant igual, però la gent deixarà de fer-ho, m’entens? Les despeses se’ns mengen el benefici perquè tot ha pujat, des del gasoil, a les llavors o el planter i ho has de poder repercutir. Em sap greu que et diguin lladre pel preu que has de cobrar.
La gent no sap què és el producte de temporada
Creus que els consumidors som conscients de tot el que està passant?
Les revoltes sembla que generen simpatia entre la societat, però penso que només un percentatge molt petit, és conscient de tot el que passa. Quan vam viure la pandèmia ens pensàvem que la gent faria un canvi de xip. Nosaltres vam quadruplicar les vendes a domicili, però aquest efecte ja s’ha acabat i ara, és pitjor que abans.
On és el problema?
Per començar la gent no sap què és el producte de temporada. Estan acostumats a anar a la gran superfície comercial i veure que hi ha tota mena de productes durant tot l’any. Així no funciona el camp. A l’hivern no hi ha tomàquets perquè són d’estiu i els que hi ha, no tenen ni els nutrients ni el component saludable que haurien de tenir. El que més greu em sap és que s’importin productes de fora de la Unió Europea que han estat sotmesos a uns tractaments que aquí tenim prohibits perquè són nocius per la salut i per una qüestió de preu, ens ho mengem tot sense ser conscients que hi perdem la salut.
Com us afecta el canvi climàtic?
Estem ben despistats perquè som a l’hivern i encara no ha fet fred. Amb temperatures entre 10 i 25 graus, les plagues i els fongs que s’haurien de morir no ho fan. Nosaltres tenim la sort de gaudir d’una fauna auxiliar que ens ajuda a combatre plagues i ho podem controlar millor, però és veure-ho venir i intentar adaptar-nos.
“Tenim la sort de tenir pou propi i fem reg de degoteig”
I la sequera?
De moment tenim la sort de tenir aigua d’un pou propi i fem un reg de degoteig per consumir la mínima quantitat d’aigua possible, utilitzant un filtre verd per a les aigües residuals. El que no tenim és accés a aigua regenerada perquè no hi ha una infraestructura adequada. Els meus amics que fan llet i formatge, per exemple, estan molt pitjor perquè el menjar no creix i com que no poden recollir per les vaques, ho han de comprar de fora i resulta crític.
Quins canals de comercialització empreu a Santo Domingo?
Nosaltres fem venda directa a la finca i també fem repartiment a domicili, restaurants, botigues i al menjador escolar de Maó. El problema és que el pare ara està lesionat i no podem fer aquesta feina de repartiment al mateix ritme de sempre.
Ajuts, en rebeu?
La veritat és que no podem beneficiar-nos gaire de les ajudes de la PAC perquè fem feina d’horta amb massa poques hectàrees i, per tant, el que ens correspon i res és el mateix.
