A l’obrador de la pastisseria de Can Pons d’Es Mercadal fa dies que preparen les coques franciscanes que se serveixen a la festa d’estiu de la revista s’Ull de Sol. Ja fa 25 anys que aquesta publicació local del municipi d’Alaior, celebra una trobada d’estiu amb els seus subscriptors i lectors amb motiu de la celebració de les festes patronals de Sant Llorenç. Fa tres anys que n’Anselm Barber, membre fundador de la revista va demanar-los si podien adaptar una recepta d’una coca salada que havien trobat al llibre de l’Art de la Cuina de Fra Roger.
“Havien fet una recerca prèvia en diversos documents i manuscrits per intentar trobar receptes antigues de coques salades i a través del manuscrit del frare franciscà Francesc Roger, van demanar-me si podria fer alguna cosa inspirada amb tota aquella informació”, explica Tolo Pons, mestre pastisser. “Es tracta d’una coca on predominaran els espinacs, la ceba i l’albergínia, però on nosaltres també posem panses, pinyons i alls. Tot damunt una base de massa de coca que estarà feta amb aigua, farina, una mica d’oli i un parell d’ous” detalla. Després d’una cocció d’uns quaranta minuts aproximadament de forn, ja es podrà servir.
Coca dolça
De la coca dolça franciscana que també es dona a tastar aquell dia, s’havia encarregat durant tots aquests anys en Toni Melià del forn de pa de Ca na Juanita d’Alaior, però com que enguany no la podran fer, els hi ha tocat fer-ho per primera vegada a Can Pons d’Es Mercadal. “La coca dolça en realitat com un púding. Estem parlant d’una coca d’aprofitament on el més important serà poder incloure pastes dolces que haurem conservat, però que s’han assecat i que barrejarem amb llet, sucre, ous i una mica de farina. Nosaltres hi hem afegit una mica de llimona, canyella i vainilla per donar-hi un toc diferent” detalla Tolo Pons. “Esperem que els agradi” afegeix.
Cuina franciscana
Les cuines dels convents franciscans han anat atresorant al llarg dels segles, una saviesa que s’ha transmès per mitjà de l’observació fins avui. La cuina franciscana ha entaulat una relació fraterna amb els aliments que la natura ofereix a cada temps i lloc, configurant així, una cuina respectuosa amb el medi que l’envolta i que se serveix dels aliments de proximitat amb elaboracions basades en la senzillesa com explica Tolo Pons.
“L’austeritat dels rebosts conventuals feia aguditzar l’enginy dels frares cuiners que havien anat acumulant una saviesa culinària de la senzillesa i de l’austeritat que practicaven” explica. El sentit profund de la fraternitat i l’esforç continu per atendre els germans, els va permetre anar creant un conjunt d’elaboracions on la simplicitat es va convertir en la més gran de les riqueses com en el cas de les coques franciscanes.
