Tres dies a la Wine Paris donen per a molt. Sobretot per adonar-te que el sector del vi és tan immens com un oceà que no sembla acabar-se mai. La fira ho amplifica posant en solfa més de 30.000 metres que donen aixopluc a més de sis mil expositors de 60 països. Una magnitud que impressiona abans fins i tot de començar i un repte en majúscules per a l’Associació de Productors de Vi de Menorca. Sabrem navegar entre tanta immensitat? Si, com diu el poeta, tot és possible i tot està per fer, hi viatgem convençuts que serà una excel·lent oportunitat per explicar que també som una realitat com la resta de cellers, perquè tenim moltes ganes de ser reconeguts a escala global. I és que la Wine Paris està guanyant la partida a la gran Prowein, amb una presència més gran d’importadors i de cellers que estan canviant la gèlida i cara Dusseldorf per una ciutat que els acull amb els braços oberts i uns preus més assequibles tant en oferta gastronòmica com hotelera, tot i la seva proximitat amb la Barcelona Wine Week, quant a dates. París s’està convertint en l’escenari on tothom vol ser, però, malgrat l’èpica i el glamur de ser destinat a la capital de la llum per defensar el pavelló menorquí, l’aterratge en un dels esdeveniments més importants d’Europa no és gens fàcil. La primera sensació no és la por de no ser vist, sinó el vertigen de no ser ni mirat. Amb tant de celler desplegat arreu, la dimensió del repte es fa molt tangible.
Torre de Babel dels vins
Des de la nostra petita taula amb representació de cinc cellers menorquins, puc albirar els vins de l’Uruguai, de l’Argentina, de Múrcia i del País Basc en una mena de torre de Babel del vi que, si m’allunyo dues travessies, s’estén fins Nova Zelanda, Austràlia o Alemanya, entre molts d’altres. Més de 60.000 professionals procedents de 155 mercats passegen pels pavellons i amb això ja està tot dit. Els internacionals estem disseminats en dos pavellons, però barrejats sense cap ordre ni sentit, de manera que resulta imprescindible moure’s amb intenció de saber qui vols trobar i què estàs buscant.
A la nostra àrea d’influència hi ha menys trànsit de gent que a la zona francesa i això és un comentari que tots compartim, tot i ser conscients que aquesta fira es fa la capital de França, on els protagonistes són els cellers i els vins gals, amb un extens pavelló de tres pisos que impressiona perquè bull d’activitat, i on es posa de manifest la seva grandeur amb visita inclosa del president Macron. L’estand-ambaixada de les Illes Balears que ens ha procurat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear a la Wine Paris, un bastió de 195 metres de superfície, d’entrada sembla gran i majestuós, però, quan comences a veure el desplegament de mitjans que fan la resta de regions, països, marques o zones vitivinícoles, comencen unes comparacions que mai són bones, tot i el gran esforç econòmic públic i privat que suposa ser allà. A escala mundial, 195 metres llueixen menys.
Quan arriben les visites
Amb el pas de les hores i dels dies, la sensació de sentir-se minúscul acaba per diluir-se perquè tard o d’hora, arriben mirades interessades ni que sigui la de l’ambaixador d’Espanya a París, Victorino Redondo, i el seu delegat comercial, que fan una passejada per l’estand amb interès per la feina de promoció que estem tots fent. En una fira com aquesta, és imprescindible anar-hi amb els deures fets perquè, si no, s’acaba fent més llarga del que és, per molt gran que sigui. Es nota clarament qui s’ha treballat prèviament l’agenda de reunions amb importadors reals i potencials i qui és allà per provar sort com qui pesca amb el salabre. Sense reunions tancades, tres dies poden fer-se molt llargs.
En el nostre cas, però, el mandat amb el qual m’envien a Wine Paris és per guanyar presència i donar-nos a conèixer en un esdeveniment internacional perquè, ara per ara, no hi ha una necessitat exportadora imperiosa, malgrat que les xifres de producció cada vegada siguin més altes. No jugam la lliga del volum. L’objectiu no serà contactar amb grans importadors que busquin milers d’ampolles, com m’explica el celler de La Rioja que tinc a davant, amb un estoc de dos milions d’ampolles al seu celler, sinó ser capaços de despertar l’interès a aquells que busquin nínxols de mercat diferenciats i de qualitat. A La Rioja juguen la partida del vi 700 cellers i, per tant, és més complicat sobresortir i destacar. El món del vi és molt competitiu, sí, però les realitats també són ben diferents a cada zona i entendre això ajuda a no perdre el món de vista. Entendre-ho ajuda a relativitzar, i per això m’acabo relaxant i gaudint cada vegada que puc servir una copa i explicar d’on venim.
Com amb l’estudiant xinesa que està formant-se a Bordeus i vol conèixer coses noves, o la importadora de vins premium que distribueix a Suècia i busca vins diferents. O tal vegada el californià que té previst organitzar un seminari de vins de totes les Balears a Menorca i vol que no ens ho perdem. Des d’una neozelandesa productora de vi que va venir de vacances a Sant Lluís l’any passat amb la seva família i té el record dels vins menorquins que va tastar, a un britànic del sector de l’agricultura regenerativa que està interessat a conèixer cellers menorquins o una periodista francesa que cerca temes per escriure i que té Menorca en el punt de mira. O els italians que tenen restaurants i venen a descobrir vins diferents. Al final, haurà valgut la pena ser a la Wine Paris perquè no hem vingut a vendre milions d’ampolles sinó a dir que existim.
