A Toledo, la ciutat en la que convivien en harmonia les tres cultures: jueva, musulmana i cristiana, en un temps que ara miram amb nostàlgia, s’ha celebrat aquesta setmana passada un congrés titulat: Lifestyle, diet, wine and health, organitzat, entre d’altres, per FIVIN, la fundació que lidera la proposta de consum de vi amb moderació. La reunió ha estat dirigida pel Dr. Ramon Estruch de l’Hospital Clínic de Barcelona i Carlos III de Madrid, capdavanter mundial en les recerques sobre vi i salut. En aquest congrés s’ha fet una revisió de quin és l’estat de les darreres contribucions científiques als conceptes de nutrició i estil de vida saludable.
La salut cardiovascular
Les malalties cardiovasculars estan entre les causes més importants de mort. Per això té un gran interès estudiar possibles maneres d’aconseguir un estat més saludable de funcionament del sistema circulatori. La primera sessió del congrés va estar destinada a analitzar la relació entre consum de vi i salut del sistema cardiovascular, relació reconeguda des del segle XIX.
El consum de begudes alcohòliques, per la seva abundància, desperta gran interès. En el congrés es varen referir just al consum de vi, especialment el negre, que si bé conté alcohol també conté polifenols, composts molt saludables. Encara hi ha certa incertesa i controvèrsia sobre els beneficis que pot aportar a causa de les pressions dels grups favorables i contraris al seu consum. Moltes vegades la discussió sorgeix de les interpretacions que es fa de les dades acumulades. Les dades que s’usen es basen en enquestes epidemiològiques en les quals es recullen enquestes molt nombroses a tots els continents i de diversos grups de persones. Per altra banda, estudis científics, investiguen la relació concreta dels components del vi: bàsicament polifenols i alcohol, en diversos processos metabòlics.
El Dr. Ken Mukamal (Escola de Medicina de la Universitat de Harvard) va presentar els resultats d’un estudi sobre dos milions d’enquestes de les quals es desprèn que per persones entre 15 i 39 anys el consum entre 0 i 1,75 g/dia té el mateix efecte sobre l’organisme que l’abstenció. El nivell de màxima protecció per aquest grup és el consum de 0,51 g/dia. Per les persones majors de 40 anys, el nivell de màxima seguretat està entre 0,1- 1,9 g/ i el consum entre 0,2 i 0,7 g/dia equivalen a l’abstenció. Nivells superiors de consum ja es cosideren perjudicials per la salut.
El Dr. Curtis Ellison (Universitat de Boston) va fer referència a un estudi de l’any 1974 en el que es veu el que suposa la intromissió en les investigacions de grups de pressió. A l’estudi es destacaven els factors més importants de risc per la malaltia coronària: el tabaquisme, la hipertensió, el colesterol elevat en sang i l’abstinència d’alcohol. Per publicar-lo es va obligar a eliminar l’apartat de la ingesta d’alcohol. També va resumir les conclusions a les quals han arribat el conjunt d’estudis científics sobre el consum de vi i que poden servir de pauta per un comportament responsable: 1) consum regular de quantitats lleugeres a moderades de begudes alcohòliques, especialment vi negre; 2) evitar el consum abusiu; 3) consumir el vi sempre acompanyat de menjar i 4) acompanyar-lo dels altres aspectes de la vida saludable: no fumar, exercici, evitar obesitat i controlar hipertensió.
El Dr.Giovanni de Gaetano (IRCCS, Pozzilli) va presentar diversos estudis sobre hospitalització, i mortalitat relacionats amb el consum de vi. D’aquests estudis, fets sobre 150.000 enquestes, va presentar els resultats que fan referència a la relació entre consum i mortalitat, un consum moderat (10 g/dia) té un 11% menys de risc; el consum superior (més de 20 g/ dia) té un 13% més de risc. I respecte del càncer va afirmar que la ingesta moderada no té influència sobre el càncer, mentre que una ingesta superior al 20g/dia s’associa a un augment del 22%. Els consumidors moderats necessiten menys hospitalitzacions que els grans bevedors.
És curiosa la relació entre risc i nivell educatiu. Pels consumidors moderats (entre 0,1 i 10 g/d) presentaven una taxa de mortalitat respecte dels no bevedors de 13%, 11% i 5% inferior segons el nivell educatiu: superior, mitjà i inferior. Pels consumidors superiors a 20 g/d, la seva taxa era 1%, 10% i 17% superior als abstemis. També va mostrar els resultats d’una enquesta sobre la relació entre edat, mortalitat i consum de vi. La relació entre consumidors d’1 o 2 copes de vi al dia i abstemis és: pels menors de 30 anys, 1,34; entre 40 i 49 anys, 1,05 i entre 60 i 69 anys, 0,86.
El diagrama en J
Les relacions entre vi i diverses malalties es poden representar gràficament per la corba en J. A la imatge poden veure una de les primeres corbes en J en la que es representa la relació del consum de vi i altres begudes alcohòliques i incidència de malalties. Totes les comunicacions que se citen d’aquest congrés es varen representar seguint diagrames en J.
En aquestes representacions es veu com el vi forma part de les substàncies que subministrades en baixa quantitat tenen efectes positius per l’organisme, en canvi, quan la dosi augmenta tenen efectes negatius.
Factors claus de l’estil de vida saludable
El segon gran apartat del congrés es va dedicar a l’estil de vida saludable. Es va donar especial importància a la nutrició com a porta d’entrada de substàncies a l’organisme que llavors participen en milers de reaccions metabòliques. Encara que existeixen diversos tipus de dietes, la preferida dels congressistes és la dieta mediterrània, però completada sempre amb l’ús d’oli d’oliva verge i una copa de vi negre. Però també, es va posar èmfasi en la importància de l’exercici físic, evitar el tabac, bona qualitat de la son, evitar l’obesitat i diabetis, limitar el consum d’alcohol a les recomanacions científiques, controlar la hipertensió, síndrome metabòlica, l’aïllament social, depressió o contaminació ambiental.
El Dr. Varela-Moreira (San Pablo-CEU) va remarcar els aspectes socials de la nutrició aplicables a la dieta mediterrània. Un gran conjunt d’estudis dona suport a la piràmide de la nutrició, però s’ha d’ampliar la seva aplicació a aspectes socials inclosos en el com i què menjam. Va exposar que venim d’una tradició de menjar en família, però que ara amb els nou models socials es tendeix a perdre aquest costum i es passa al menjar silenciós que es manifesta des de la compra en un súper, menjar solitari en self-service, estar més concentrat en el mòbil que en el menjar o pèrdua de qualitat alimentària. Els avantatges de menjar en família es manifesten especialment en l’educació dels joves perquè el menjar és de més qualitat, més elaborat i es fa una bona transmissió cultural.
Es va destacar la importància de l’exercici físic per mantenir la vida saludable, però no d’una manera aïllada, sinó que ha d’estar en un conjunt d’actituds que va des de la comentada en el paràgraf anterior, evitar les conductes sedentàries, tenir molt en compte els hàbits alimentaris, especialment limitar la ingesta al necessari i completar-lo amb un descans adequat. És necessari complir un descans de son d’entre 7 i 9 hores.
Entre altres comunicacions es pot destacar la de la Dra. Rosa Lamuela que va destacar els efectes sinèrgics de certs aliments en usar-se en conjunt. Va destacar el cas del sofrit que és la base de tants dels nostres plats. Les reaccions que es produeixen entre oli, ceba i tomàtiga provoquen una sinergia entre aquests components que els millora individualment i contribueixen a la protecció davant malalties del cor, diabetis i certs càncers.
Un dels camps més recents de recerca és el paper que juga la microbiota, conjunt de microorganismes que cohabiten amb nosaltres, especialment al sistema digestiu, però també a la pell i altres indrets. Aquests microorganismes juguen un paper essencial en la connexió entre sistema digestiu i cervell. Successives troballes indiquen que la connexió és facilitada per certs nutrients bioactius entre els quals destaquen els polifenols que modificant el microbioma protegeixen del declivi cognitiu en evitar l’acció de neurotoxines i tenen capacitat evitar neuro-inflamacions.
La relació entre càncer i consum d’alcohol fou analitzat pel Dr. Ramon Estruch. El consum està relacionat amb una sèrie de càncers: esòfag, fetge, mama, còlon i cavitats orals en provocar diverses actuacions sobre l’ADN i sobre els sistemes fisiològics. No obstant s’ha de matisar la diferència entre consum amb moderació i mal ús del consum. Especialment, el vi negre per la presència de polifenols pot tenir efectes favorables.
Conclusions
En aquest congrés es va parlar de moltes coses, del conjunt podem extreure una sèrie de conclusions que siguin útils pels nostres comportaments.
- No existeix un nivell de consum innocu garantit per cada persona, però un consum moderat de dues copes al dia de vi, especialment negre, pels homes i una per les dones (per raons metabòliques), és adequat.
- Evitar sempre el consum excessiu.
- Beure de manera moderada cada dia.
- No diferir les copes no begudes avui a un altre dia.
- No fumar. La combinació d’alcohol i tabac és fatal per l’organisme.
- S’ha de consumir el vi sempre acompanyant les menjades.
- La nutrició s’ha de basar en la piràmide de la dieta mediterrània. Usar sempre oli d’oliva verge i una copa de vi negre, millora la seva qualitat.
- Aprofitar les menjades per millorar la relació social.
I, finalment, per beure: aigua, per gaudir: beure vi!
