Francesc Grimalt: “He tengut sempre la sensació de ser un ‘tio’ estrany”
Francesc Grimalt

!--akiadsense-->

Francesc Grimalt (Felanitx 1972) és amb Sergio Caballero, copropietari i enòleg de 4 kilos Vinícola un dels cellers punters a Mallorca. Ell va emprendre el camí del vi quan a l’illa s’arrencaven les vinyes. A contracorrent. Va ser un dels creadors d’Ànima Negra, el vi mallorquí més internacional. Diu que sempre ha tengut la sensació de ser un tio estrany al que li agradava, de petit, veure com s’omplien les garrafes de vi a granel. Ara fa vins particulars, com també ho és la seva imatge, la presentació, i la seva filosofia. A través d’una estètica molt moderna i inusual en el món del vi, parla del respecte a la terra, de la sostenibilitat i de qüestionar la tradició, sense perdre-la de vista. Els seus vins es venen en la mateixa proporció a Mallorca, a l’Estat i a l’estranger, a Austàlia, Perú, Califòrnia o Nova York i la seva producció és aproximadament de 90.000 botelles.

Els seus vins triomfen arreu i la seva estètica, la imatge de marca i l’originalitat a l’hora de presentar el vi també.

M’acusen de dedicar-me només al màrqueting i això no és ver. M’interessa tot el procés des del començament, a la vinya, fins al consumidor final. M’interessa tot i vull ser personal en tot. Mir el món i faig les adaptacions necessàries de les coses que m’interessen.

L’èxit d’un vi és la seva singularitat?

Per fer el mateix que fan els altres ja no fa falta que t’hi posis. És que els altres ja ho fan… Però amb matisos. No s’hi val tot. A veure, si es casa el teu millor amic i t’hi presentes vestit de ciclista professional, seràs diferent i cridaràs l’atenció, però faràs el ridícul. S’ha de ser diferent però amb un punt d’elegància.

Com es va introduir el món del vi?

Quan era petit trobava fantàstic veure com s’omplien les garrafes del vi a granel, l’escuma que feia. El món del vi em pareixia fascinant. I als 16 anys, quan a Mallorca s’arrencava la vinya i es tancava la cooperativa de Felanitx vaig anar a Madrid a estudiar enologia, a la Escuela de la Vid. Era l’any 88 i era una FP. Anava una mica a contracorrent. Sempre he tengut la sensació de ser un tio estrany. A més vaig quedar molt sorprès per la viticultura. És que enganxa molt…

Les coses han canviat molt i ara el vi mallorquí es consumeix a Mallorca amb una certa normalitat. Com ho han fet?

Sí. És ver, però el mèrit no és dels mallorquins. Els descobridors dels vins de Mallorca són els alemanys, sense cap dubte i la gent d’aquí hi ha anat al darrera. Ja està bé que sigui així.

Vostè va començar a fer vi fa 23 anys i el sector a Mallorca era un altre completament diferent. Ara hi ha prop de 70 cellers, molts de nova creació i de dimensions importants. Com ho veu?

Com més serem més riurem. Està molt bé que hi hagi tants de cellers a Mallorca. Que n’hi hagi molts, de veres, està bé. Vivim un procés de bombolla? Potser, però és l’evolució normal. No em fa por. És com quan la gent diu que no s’hauria d’haver plantat mai cabernet. Jo crec que no va ser un error. Si no ho haguessin fet, segurament ara no estaríem tornat a les varietats tradicionals. Tot ha de seguir el seu procés. Tot és un procés, com l’agricultura…

L’agricultura…?

Tot és un procés. I ara que ja no vivim estacions ni res, el món del vi és fantàstic perquè et permet això. Tornar a estar en contacte amb el món real. A Mallorca hi ha un retorn a l’agricultura. A un lloc on tradicionalment tots érem pagesos. I ara un 40% més o menys de l’agricultura és ecològica. El mercat ho demana. Potser és una moda, però jo no estic en contra de les modes, si són bones endavant amb les modes. és que m’és igual. Nosaltres feim vins ecològics i tota la feina que podem fer a la vinya no la feim al celler.

Què significa això exactament?

Què si aconseguim que el raïm sigui molt bo el nostre vi necessitarà manco intervenció per part nostra al celler. Un dia vaig sentir que Gérard Gauby deia que la vinya s’ha de gestionar com un bosc, en conjunt i no aïllada de la resta. Bàsicament es tracta d’equilibri. Sóc judoka i l’equilibri és essencial. Si el perds caus i amb l’entorn passa el mateix. S’ha de mantenir l’equilibri perquè sinó hi ha qualque cosa que pateix. Si l’enologia la relaciones directament amb la rendibilitat i forces la màquina les coses no van bé. Les superproduccions no funcionen. La biodinàmica perquè funciona? perquè baixa el rendiment, i per tant fas plantes amb unes biodefenses més fortes i amb uns resultats millors.

Aquesta és una tendència del sector, reduir la intervenció al màxim. Fins i tot reduir-ho fins a l’extrem com en el cas d’alguns vins naturals. Què en pensa?

Nosaltres no en feim de vins naturals. Feim el Motors que és sense sulfurós però no és un vi natural. Hi ha vins que són bons i d’altres que no ho són. De naturals i de tradicionals. No m’agrada que a vegades s’utilitzi el procés per justificar defectes. El vi ha de ser bo. Ara bé, els vins naturals ho han qüestionat tot. Tot. Fins i tot el color. I això és genial! Han provocat un daltabaix important que ha fet que ens ho repensem tot. M’encanta. Des de que faig vi, per mi és el millor moment. El món del vi és ara mateix un circ de tres pistes amb tots els espectacles possibles, fins i tot amb streapers.

S’ho passa bé fent el que fa…

Fer vi enganxa, és un element de plaer i la seva funció final és gaudir-lo. A més el vi és atemporal. Una botella de vi es manté allà. Quan tens un vi de fa molts anys i te n’adones del que ha passat en tot aquest temps, o com era el món en el moment que es va fer és increïble! Han passat mil coses i ell ha estat allà fent el seu camí dins d’una botella aliè als canvis polítics per exemple. És que clar hi ha vins alsacians que quan es varen fer eren alemanys i ara són francesos. És flipant… És fantàstic!

Què li agradaria fer en el món del vi?

M’encantaria fer un vi a granel i que la gent vingués a casa a cercar-lo amb les garrafes i tal. M’agradaria molt. Hi ha qui em demana i perquè no ho fas? I la veritat no ho sé, però m’agradaria molt.

Auf Deutsch

IN ENGLISH

Nou comentari