No hi ha sector que no passi dificultats ara mateix a ran del context econòmic internacional. Els pagesos, però, tenen un mal de cap afegit: Aquest estiu la calorada no afluixa. Ja no és una onada de calor puntual, tres dies i au!. I en ve una darrere una altra. La preocupació s’escampa. “Ja hi va haver problema amb el cereal, que va madurar el maig”, diu Joan Simonet, gerent d’ASAJA. “I ara passam pena per l’ametller i l’olivera. I també per l’hortalissa“. I la vinya tampoc no li va bé aquesta calorada tan forta, tants de dies.
Però anem a pams: l’hortalissa preocupa i molt, la que es fà als hivernacles i la que es fa als sementers. Pau Fiol, enginyer agrícola d’Agromallorca diu que han de pintar amb calç els hivernacles per abaixar la temperatura. Però això no basta. Hem vist que hi ha menys abelles i abellots per fer la polinització. Per damunt dels 28 graus, no volen. I ara estam a la plena de la tomàtiga de ramellet, un dels nostres productes estrella, i la flor se’n va en terra, seca i per tant no es fecunda. Els ramells són pobres, amb poc fruit. Hi haurà menys producció”, es lamenta. Calculen que el mal s’estén al 40% de les plantes. I veuen amb preocupació que ni l’encalat dels hivernacles ni haver augmentat el reg per mantenir la terra humida, ni haver fet un major esforç en alimentar la planta amb tractaments nutricionals i amb fertilitzants, dóna resultat.
“No és la sequera que fa mal, és la calor”
Això sense oblidar que les altes temperatures han obligat a modificar els horaris dels treballadors. “Als hivernacles no hi ha qui estigui, diu Pau Fiol, i la feina acaba al migdia”. Tot plegat provoca un encariment dels costos i una baixada de la producció.
“No és la sequera el que ens està fent mal, enguany”, explica Simonet. “Mai no plou el juliol. És la calor. Abans en teníem una cada 25 anys, d’onada de calor. Ara cada sis i venen seguides i són molt fortes”. Els pagesos que fan hortalissa a la seca o els que fan olivera i ametller, també a la seca ho passaran malament, si no abaixen les temperatures. L’evotranspiració de les plantes ens provoca un sobrecost gros. I baixarà la producció. haurem de veure la capacitat de recuperació de els oliveres i els ametllers a final d’estiu per poder avaluar el que representarà aquesta calorada pel sector”.
Els vinyòvols aguanten la respiració
La vinya viu també un any excepcional. Fa dies que ja se senten veus que la verema s’avançarà entre deu dies i dues setmanes. Se sap d’algun celler del Raiguer que ja fa comptes començar a collir el chardonnay la setmana que ve. No és una situació generalitzada però és un fet que la verema cada vegada és més primerenca.
“Aquestes dies de tanta temperatura i tantes hores de sol, el fruit està massa exposat”, sentencia Hipólito Medrano que després de tota una carrera com a investigador sobre l’estrés hídric a la UIB, ara té la seva vinya i el seu celler a Inca, Bodega Nacra. “El raïm que no està protegit, se seca. El pagès es veu obligat a regar per aconseguir abaixar la temperatura de la planta, per que la fulla perd entre 2 i 4 graus per evaporació. Si no recupera aquesta hidratació, el raïm es panseix.
Amb la seva trajectòria investigadora, recorda: “el 1992 es preveia aquest escenari climàtic per a 2100, i ja es compleix ara, quan encara no ha passat un quart del segle”.
El futur de la vinya i de l’elaboració de vi a les Illes Balears està en risc, tal i com el coneixem ara. “No ens quedarà més remei que començar a pensar en solucions per fer front aquesta situació”, diu Medrano, qui recorda que a la Península ja s’han començat a fer instal·lacions de plaques solars a la vinya per protegir les plantes del sol. “Les plaques, explica, es situen damunt la vinya per proporcionar-li ombra durant les hores centrals del dia. I a més a més, es pot aprofitar l’energia que es genera”.
