Som aterrats a l’illa d’Eivissa i ens topem gairebé sense voler amb una petita parcel·la plantada de vinyes. Hi ha gent que hi feineja, perquè és època de verema i aquests dies d’agost els raïms ja estan fent el salt del cep al celler. Les varietats més primerenques, ja madures, ja han fet camí cap al celler i ara l’activitat entre vinyes i dipòsits és màxima. És temps de verema, i a Can Rich la viuen així.
A la vinya, els ceps estan preparats per collir. Bé, no tots a la vegada, perquè cada varietat té el seu propi cicle i procés de maduració; per això, el calendari de verema el marca cada tipus de raïm, cada parcel·la. Sigui com sigui, els primers dies d’agost van donar per començada la verema 2021 i van entrar a celler varietats primerenques com la malvasia i la chardonnay. La collita trobarà les condicions òptimes per iniciar la fermentació a les intal·lacions on l’espera la premsa i el dipòsit, i tot el procés que seguirà fins que la nova anyada pugui embotellar-se i oferir-se de nou al mercat. Mentrestant, en una petita sala annexa, l’enòloga Blanca Ozcáriz continuarà prenent mostres, fent les analítiques i els controls de maduració que determinaran el millor dia per la collita de cada varietat.
El celler Can Rich fa més de vint anys que cullen raïms. La primera collita, de fet, va ser l’any 2000, tres anys després que l’Stella González i Joan Riera iniciessin aquest projecte de vins just a pocs quilòmetres del municipi de Sant Antoni. “Des del principi vam tenir clar que el projecte seria 100% ecològic“, dirà l’Stella, i així ha estat des dels orígens fins l’actualitat aplicant-ho al treball a les diverses hectàrees de vinya i olivera que cultiven, i també a les pràctiques del celler. Treballen unes 17 hectàrees de vinya i un parell d’olivera a la finca on també hi van construir les instal·lacions del celler, i uns quilòmetres més enllà, van incorporar noves plantacions l’any 2007 de tots dos cultius a Les Salines, a pocs quilòmetres de l’aeroport eivissenc.
“Nosaltres fem vi de la Terra d’Eivissa, i malgrat el bon nom que té l’illa com a destí turístic, amb el vi estem lluitant des de fa temps per posicionar-nos a elaboradors de productes de qualitat”, diu l’Stella. I el fet que a l’illa siguin cinc cellers, “fa que encara no tinguem prou dimensió per poder crear un Consell Regulador o endegar accions de promoció conjuntes que ens posicionin a nivell d’altres regions vitivinícoles de l’Estat”. “El cert, continua, és que encara estem lluitant molt contra l’estigma del vi de pagès que s’ha fet a Eivissa tota la vida, i com aleshores era un vi senzill, que s’elaborava tradicionalment cada família per a consum propi, encara costa convèncer que treballem qualitat i que els vins que oferim són competitius i estan molt ben fets”, comenta.
En el cas concret de Can Rich, aquests vins han rebut recentment bones crítiques i reconeixements en concursos de vins de la Península. El vi Blanc d’Àmfora 2020, per exemple, ha estat considerat un dels millors vins -i li han atorgat una medalla gran or- al concurs Ecoracimo, mateix concurs que també ha premiat amb una medalla d’or el Blanc 2020. “Estem molt contents amb aquests premis, ens reforcen l’aposta per aquest treball tant mimat que fem i sobretot ens anima a consolidar les noves apostes que hem fet des del celler”. Es refereix precisament al Blanc d’Àmfora, que ha estat una de les incorporacions més recents a la seva gamma de vins. “Vam voler provar amb el muscat que hi ha plantat a les Salines i el resultat ha estat un vi excel·lent“, comenta amb orgull.
A Can Rich, aquests vins se sumen a la gamma de blancs, negres, rosat; i també treballen els vins escumosos (a partir de la varietat monastrell), vermuts negre i blanc (el blanc és també una de les novetats recents) i vi dolç de licor, també elaborat amb la malvasia.
El celler està ara en un moment de molta activitat, i mentre arriben uns visitants a fer enoturisme, d’altres estan gaudint del bon temps a la terrassa prenent unes copes de vi i picant alguna taula de formatges i embotits. “Ara sembla que tot plegat s’està activant una mica, comenta la propietària, però és cert que costa molt a nivell local, i a Eivissa sempre hem tingut molta tirada amb el turisme estranger”.
“Ens queda molta feina per fer, per donar a conèixer l’autenticitat dels nostres vins“, afegeix, i “sobretot, hem de deixar de comparar-nos amb altres zones, no som La Rioja ni Ribera, però tenim una singularitat que ens fa especials i únics, i això és el que hem d’aconseguir transmetre perquè cada cop puguem posar més a punt el nom d’Eivissa com a productora de vins de qualitat”, conclou González.
