Ha estat un viatge organitzat pel Consell d’Eivissa que tenia per objectiu conèixer el treball de societats cooperatives d’una regió de vins diferent de la pròpia. Els últims dies d’octubre, una delegació formada pels presidents i gerents de les cinc cooperatives agràries i ramaderes de l’illa, tècnics del Consell d’Eivissa i el director insular de medi Rural i Marí, Joan Marí, han viatjat a Emilia Romagna, un dels territoris vitivinícoles d’Itàlia, i han pogut visitar i conèixer de primera mà la feina que duen a terme diversos projectes cooperatius de la zona.
El programa contemplava la visita a diferents espais cooperatius a canals de comercialització curts (Cantina di Cesena, Central del Latte di Cesena), exportació de productes transformats (Orogel o Granaloro), marques de qualitat protegides com el parmeggià (Casseifici 4 Madonne) així com el vinagre balsàmic de Mòdena (La Tradizione), grups de recerca i desenvolupament com Ri.Nova o Cooperatives de caràcter social com Locanda Smeraldi.
Un camí cap a la innovació
Un dels aspectes rellevants que es va tractar durant l’estada fou la necessitat d’apostar per la innovació i transformació dels diferents productes, així com per donar a conèixer el producte al territori, amb diferents punts de venda i canals de comercialització curts, la tasca divulgativa a escoles i centres de formació i l’oportunitat de treball, que són aspectes imprescindibles a l’hora de promoure el relleu generacional.
La delegació va poder veure exemples de reconversió d’instal·lacions com la visita a Emil Banca, entitat que facilita el crèdit corporatiu al sector agrari, i el seu espai co-working (MUG) amb tecnologia avançada que permet disposar d’un espai de treball per a emprenedors i un suport a empreses emergents.
L’ecologia i la sostenibilitat, també presents
També es va donar valor el producte tradicional i a la necessitat de treballar cap a productes de qualitat amb una marca de protecció (cas de la DOP del vinagre de Mòdena a La Tradizione), a la necessitat de reduir deixalles i plàstic, reduir costos generant producció de biogàs i biometà per satisfer les necessitats de la mateixa explotació (com el grup Granaloro).
Atès que la regió italiana trasllada els mateixos problemes que acusa el sector agroalimentari a l’illa d’Eivissa, com són les elevades despeses de subministraments com electricitat o combustibles i els elevats costos de les matèries primeres, es va posar damunt la taula solucions com les que també ha proposat el Consell d’Eivissa, unint Turisme amb Agricultura i així reduir costos sumant esforços i dinamitzant el producte agrari local.
