El Consell Insular d’Eivissa ha editat un mapa per conèixer la distribució dels fenòmens meteorològics, com les gelades que es produeixen en dies d’hivern o dies de molta calor a l’estiu. El geògraf Joan Bauzà l’ha elaborat partir de les dades recollides per satèl·lit científic AQUA, de la NASA, destinat a recollir informació a nivell planetari del cicle de l’aigua.

Llançat l’any 2002, el satèl·lit segueix una òrbita polar a 7.085 km d’alçada, donant 16 voltes a la terra cada 24 hores. Amb una resolució espacial de 1 km2, equival a disposar 540 estacions meteorològiques repartides uniformement per tota l’illa d’Eivissa donant informació diària. El mapa s’ha generat a partir de les dades recollides entre el mes de gener de 2015 i el mes de març de 2021 i ha permès representar el risc de gelades de cada quadrícula mesurat pel nombre de dies anuals amb temperatures per sota de zero.

La distribució de les zones amb més risc ens indica que són les planes i els fons de valls les zones més fredes de l’illa degut al fenomen d’inversió tèrmica, que provoca que el fons dels valls i les planes siguin més freds que les vessants de les muntanyes que els envolten per l’ascens de l’aire calent. A més, l’aire fred, més dens, circula des de les planes elevades fins a la mar seguint les valls de manera que força la baixada de temperatures.

D’aquesta manera les zones més fredes d’Eivissa es troben al Pla de Vila i la vall que segueix el Camí vell de Sant Mateu, el Pla entre Sant Rafel i Sant Antoni, el Pla de Sant Jordi, i el curs final del Riu de Santa Eulària juntament amb el curs del Torrent de Labritja fins el Pla d’Atzaró. Aquesta distribució és la que el geògraf Joan Bauzà anomena topografia a la inversa, donat que les baixes temperatures no es troben als cims de les muntanyes, sinó a les planes i valls.

De la mateixa manera, també es va generar el mapa d’altes temperatures, registrant el nombre de dies amb temperatures a nivell del sòl superiors a 45ºC. La distribució és similar a la distribució de les gelades, i torna a mostrar com les planes són les zones on la temperatura assoleix nivells més elevats.

Els mapes tenen interès agrari per mostrar les zones on les temperatures poden tenir un efecte limitant per a l’agricultura, tant pel que fa a les gelades hivernals com les altes temperatures estivals, especialment per a nous agricultors que no coneixen les característiques climàtiques de la finca. Curiosament, les zones amb temperatures més extremes són també les zones agràries per excel·lència d’Eivissa, amb sols profunds, de baixa pendent i de gran qualitat.

Donades les previsions que s’avaluen sobre l’efecte del canvi climàtic, el Mediterrani és una de les zones que serà més negativament afectada amb oscil·lacions mes importants de temperatures, amb un increment de temperatures extremes a l’estiu, i una disminució de pluges, de manera forçarà als agricultors a una adaptació del sistema productiu i de la gestió de l’aigua.

La cartografia es representa a escala 1:25.000 per abastar el conjunt de l’illa d’Eivissa, amb definició a nivell de finca. Es presenten els resultats amb un grau de transparència i superposats sobre les ortofotos 2018 (Instituto Geográfico Nacional) i es troba al següent enllaç:

Nou comentari

Comparteix