Eivissa preveu enguany una bona campanya de verema

La viticultura va arribar a Eivissa al segle VII aC amb els fenicis. Està documentat i així ho confirmen vestigis recuperats de l’època, com ara vasos i àmfores de diverses mides. També s’explica que durant l’època púnica, els pobladors de l’illa haurien introduït la producció de vi a d’altres zones properes de la Península. I que la presència dels romans va contribuir a millorar l’activitat sobre la vinya i el vi, introduint noves tècniques de cultiu i millorant els processos de vinificació.

El segle XIX va ser de gran esplendor pel sector vinícola a l’illa, fins que la fil·loxera n’afectaria el cultiu, com va passar en moltes altres regions productores d’Europa. A primers del XX, alguns pagesos resistiren a la pèrdua del cultiu, però no serà fins els anys noranta quan va arribar la veritable revolució del vi d’Eivissa.

Actualment els paisatges d’Eivissa mostren algunes finques de vinya vella, d’altres de més recent plantació; vinyes de varietats com la malvasia o el monestrell, que reivindiquen com a locals, i també de merlot, sirà, o cabernet sauvignon i chardonnay. Actualment hi ha cinc cellers en actiu que continuen sumant capítols a aquesta història de la vinya i el vi d’Eivissa i que embotellen trossets de paisatge per a destapar-lo a casa, o per fer-lo viatjar arreu, com un ambaixador més de l’illa al món.

Vistes de la vinya i el celler Can Rich d’Eivissa | E.V.

La verema 2021, en plena acció

A Sant Antoni de Portmany, Can Rich és un dels projectes vitivinícoles de l’illa que embotellen sota la denominació Vi de la Terra Eivissa. Tenen els orígens al 1997, quan van decidir iniciar les plantacions de vinya, i fins avui, han treballat la terra, cultivat noves varietats, ampliat hectàrees de vinya i embotellat varietats com la malvasia, monestrell, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, sirà i chardonnay.

Can Rich va inaugurar la campanya de verema a primers d’agost, quan van entrar els primers raïms de malvasia; i fins ara, que ja gairebé han entrat tot el raïm blanc, les primeres impressions són bones: “L’estat sanitari del raïm és bo, el que sí hem notat és una disminució dels quilos de raïm que collirem”, comenta a Balears Vadevi l’enòloga Blanca Ozcáriz: “Ha estat un any en què ha plogut, i esperàvem que les plantes se n’haguessin beneficiat més”, afegirà. “Tot i així, estem contents de com estan evolucionant i madurant les diferents varietats i n’esperem uns vins que mantindran els estàndards de qualitat del projecte”.

El celler eivissenc Ibizcus

Prop de Santa Eulàlia, el celler Ibizkus també està enfeinat amb la collita. Tenen per endavant collir el raïm plantat en 40 hectàrees, i en fan una verema 100% manual. De moment, han entrat els primers raïms blancs de malvasia, chardonnay i macabeu i esperen en els propers dies començar a entrar les negres, entre les quals, la monastrell que és la varietat predominant del projecte.

“De moment se’ns fa difícil per una previsió, perquè tot just hem començat i a més a més en algunes zones de l’illa estem patint per les palomes, que l’any passat ens va fer perdre fins a un 15% de la collita”, dirà amb temor Laurent Frésard. Tot i la cautela en les seves paraules, es mostra esperançat perquè el raïm que han collit fins ara és “de molt bona qualitat” i això fa que n’esperin “una bona anyada“.

Vinyes del celler Ca’n Maymó d’Eivissa | celler

Ca’n Maymó és un petit celler familiar ubicat a Sant Mateu, al nord de l’illa. Elaboren Vi de la Terra Eivissa des de l’any 1995 i ho fan amb les varietats malvasia, monestrell, ull de llebre, merlot i sirà.

Trobem Antoni Costa premsant i comenta animat que “de moment la collita està anant molt bé, amb un estat sanitari molt bo”. “El que sí és cert, afegirà, és que enguany collirem un 15-25% menys de producció”, una reducció que no relaciona directament amb la falta de pluja, sinó al fet que “venim d’uns anys que els ceps venien molt carregats, i enguany probablement les plantes han disminuït la producció de manera natural”. “Ha plogut força, a primers d’any, i les parres no han patit mica de sequera“, comenta. De fet, diu, “no els hem donat reg ni cap altre tipus de suport en aquest sentit”, conclourà.

Paisatge de vinyes del Projecte eivissenc Ojo de Ibiza

Blacknose i Ojo de Ibiza són els projectes més petits d’Eivissa, que cullen entre 3.000 i 5.000 quilos de raïm respectivament. Els dos equips estan ultimant els preparatius per una campanya que començarà, en el seu cas, a primers de la setmana vinent. I en paraules dels propis cellers, s’espera que sigui una bona anyada.

“Ha estat un any climatològicament bo“, comenta l’enòloga Laura Garcia. “Vam tenir una primavera força plujosa que va permetre un bon desenvolupament vegetatiu de la planta i el cicle ha estat generós, amb bona floració, bon quallat”. I afegeix: “Malgrat tot, també hem hagut de vigilar molt per les afectacions que la humitat provoca en les vinyes, i com som ecològics, ens ha obligat a estar molt a sobre de tot el procés”.

A més a més, diu Garcia, aquests últims dies també hem hagut d’enfrontar-nos a les fortes onades de calor. “Aquestes últimes calorades ens han fet patir una mica perquè han accelerat el procés de maduració; tot i així, estem contents perquè hem pogut controlar la situació i aconseguir que la planta i el raïm estiguin sans i a punt per la collita”. “Les plantes són realment màgiques, afegirà, perquè any rere any són capaces de superar situacions extremes”.

Vins del projecte Blacknose Eivissa

Els viticultors i productors de vins d’Eivissa estan, per tant, abocats en una verema que condicionarà un any més els vins que s’embotellaran de l’anyada 2021. Productes, val a dir, que cada cop més s’estan fent un lloc al món vinícola i que cada cop més convencen paladars més exigents en concursos de vins nacionals i internacionals. Enguany, sense anar més lluny, han rebut diversos reconeixements cellers com Can Rich (medalla Gran Or pel Blanc d’Àmfora 2020 i or pel Blanc 2020 al Concurs Internacional Ecoracimo) i Ibizkus (medalla de plata al Concurs Mundial de Brussel·les pel seu Totem Rosé Sant Llorenç). Ara falta que la restauració local cregui en aquesta qualitat i incorpori la varietat d’elaboracions que s’hi fan a les seves cartes de vins.

Nou comentari