L’illa d’Eivissa vol tornar a fer valdre les seves varietats tradicionals de lletuga. Així ho ha fet palès aquest final de setmana en el marc d’una presentació a sa Cooperativa de Sant Antoni de Portmany, on s’ha compartit l’estat d’un projecte que pretén reintroduir i avaluar comercialment el producte per donar-hi de nou el valor històric que ha tingut en la producció local eivissenca.
Un patrimoni biològic
La presentació arriba uns mesos més tard a la iniciativa liderada pel grup d’Acció Local d’Eivissa i Formentera de repartir planter de les quatre varietats recuperades entre disset productors que s’havien mostrat interessats en recuperar-les. Ara que estan en plena producció, es vol donar a conèixer aquest patrimoni biològic als consumidors per valorar la seua introducció en el comerç.
Així, l’actuació ha permès exposar les varietats amb informació sobre elles i una degustació de coquetes amb lletuga elaborades per Marga Orell per poder-les assaborir. Les lletugues es podran identificar als punts de venda del mercat de la cooperativa i d’altres establiments gràcies a una etiqueta personalitzada per a cada varietat.
Tres varietats d’hivern i una d’estiu
Entre les varietats tradicionals d’horta d’Eivissa que s’han recuperat de l’oblit estan les varietats de lletuga. El banc de llavors que gestiona el Grup d’Acció Local d’Eivissa i Formentera compta amb quatre varietats: Tres d’hivern –lletuga blava, lletuga negra i cama-roja– adaptades al clima fred i amb un sabor margant que s’incrementaria si es conreés durant l’estiu, i una varietat d’estiu, la lletuga blanca, més dolça i delicada.
Les blanques i les negres
De totes elles, aquesta última, la lletuga blanca, va ser a finals del segle XX una varietat de gran importància econòmica, ja que es produí en grans quantitats per subministrar als establiments hotelers i va ser un puntal important per finques de la zona de Santa Gertrudis. La llavor, expliquen, era originària del pla de Jesús, que era la zona hortícola més important d’Eivissa en aquell temps. L’arribada de la varietat comercial iceberg, més fàcil de processar a les cuines, i els problemes de malalties del sòl varen acabar amb una varietat que va tenir gran prestigi per la seua productivitat, tendresa i qualitat.
La lletuga negra és una lletuga tradicional del nord de l’illa i que es conreava a l’hivern, mentre que la lletuga blava i la lletuga cama-roja són lletugues també d’hivern que només es conreaven a la zona de Sant Josep i que eren desconegudes fora d’aquest entorn. La lletuga cama-roja destaca per la forma dentada de les fulles que la fan similar a la planta que rep aquest nom, també coneguda com a xicòria, i que té un sabor margant més intens.
