El projecte ve de lluny, però aquesta setmana se n’ha fet la presentació oficial. Aquest dimecres 24 d’abril, el Departament de Medi Rural i Marí del Consell Insular d’Eivissa ha mostrat la col·lecció de varietats tradicionals de fruiters, vinya i olivera plantades a la finca experimental de Can Marines, que pertany al Consell Insular, amb l’acompanyament dels agricultors i aficionats al cultiu que, al llarg de la seua creació, han facilitat el material vegetal, la informació i les mostres d’exemplars a la seua finca.
La plantació es va iniciar l’any 2019 amb una superfície de 1800 m² per a fruiters i olivera i de 890 m² de vinya amb l’objectiu principal de recollir i conservar la diversitat cultivada de varietats tradicionals d’Eivissa de fruiters, olivera i vinya. A partir de l’any 2025 es podrà lliurar material vegetal a les persones interessades de forma progressiva i així assegurar la seua permanència. Ja anteriorment, l’any 2003 es va iniciar una primera col·lecció de figueres per l’enginyera tècnica del Consell Insular Júlia Torres.
Els arbres, oliveres i vinyes, pel seu caràcter de permanència en una finca han tingut un vincle molt estret amb els seus cultivadors i sovint tenien un nom propi, com ara l’olivera Bessona a Corona. Font d’aliments, especialment la figuera al sud de l’illa, de riquesa, com l’ametller, o de petites delícies repartides al llarg de l’any, com ara la cira, els albercocs o les prunes, o els raïms refrescants de l’estiu, eren també l’origen del vi que regava els menjars i festes, com també eren valorats per l’ombra que acompanyava dinars, convits o migdiades estiuenques.
En aquests moments, la plantació de la finca compta amb:
Les dues varietats antigues predominants d’olivera:
- Pagesa: La principal d’Eivissa i originària de l’Orient Mitjà i introduïda en època fenícia.
- Ullastre: varietat present a la meitat sud de l’Illa per a l’elaboració olives salades.
10 varietats de vinya úniques, entre les quals destaquen varietats blanques com el Grec o Massanet i les tradicionals vinateres, 3 d’elles negres i dues rosades. Entre les varietats vinateres negres una d’elles coneguda com Monastrell Moll a la zona de Sant Mateu es troba repartida per tota Eivissa així com també a Formentera i a Menorca.
21 classes d’ametller: en ser un dels arbres més antics i dels quals és més fàcils obtenir noves varietats la diversitat és molt important i hi ha varietats comunes a tota l’illa com la Pau o la Fita, així com varietats específiques de vendes o parròquies, com ara la Gall, l’Espineta o la Pueta.
20 classes de figuera: que constitueix la primera col·lecció varietal iniciada l’any 2003 per l’enginyera tècnica del Consell Insular Júlia Torres.
6 cítrics com ara la mandarina pagesa o el llimó dolç. 1 cirerer –la cira- habitual a tota l’illa i no localitzat fora d’Eivissa, 4 albercocs, 4 pruneres, 3 mançaneres i 2 pomeres, 4 magraners, 2 pereres, un codonyer.
I s’està en procés d’incorporar les varietats tradicionals de garrover que s’han verificat el seu caràcter únic.
En tot el projecte, es pretén assolir diversos objectius, entre els quals:
- Determinar la identitat genètica de les accessions localitzades a fi d’establir les varietats úniques.
- Caracteritzar i avaluar les accessions pel que fa a camp
- Pel que fa a vinya, la nova plantació ha de permetre disposar en condicions iguals d’un mínim de 10 de ceps de cada varietat per tal d’obtenir un volum suficient de raïm a partir del qual s’avaluarien agronòmiques a camp i enològiques del vi, amb la finalitat d’inscriure-les al registre de varietats comercials.
- Una vegada establertes les varietats més interessants de cada espècie, se sol·licitaria la seua incorporació al registre Balear de Varietats Locals de les Illes Balears, gestionat per l’IRFAP.
Antecedents
El conreu de la vinya és molt antic a l’illa d’Eivissa, introduït ja pels fenicis, i actualment la IGP Eivissa/Ibiza permet les varietats negres monestrell, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon i sirà i les varietats blanques macabeu, chardonnay, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra menut, parellada i malvasia. De totes elles, les tradicionalment emprades eren les varietats monestrell i malvasia, coneguda a Eivissa com a Grec en record al seu origen. A la finca experimental de Can Marines els anys 2013 i 2014, i fruit de la prospecció realitzada pel Grup d’Acció Local per al Desenvolupament Rural d’Eivissa i Formentera, es va crear una col·lecció de varietats locals de vinya d’Eivissa i Formentera.
Per tal d’establir la identitat genètica real de les accessions, l’any 2016, per part del Consell Insular d’Eivissa es varen remetre a l’Instituto de Ciencias de la Vid y del Vino, institució de referència nacional en vinya i depenent del CSIC a Logroño, a La Rioja, un total de 24 mostres obtingudes de les accessions situades a la col·lecció de la finca experimental, així com noves accessions detectades pel tècnic del Consell Insular d’Eivissa. L’any 2017 es va remetre una nova partida amb tres repeticions de les accessions anteriors i tres noves accessions prospectades.
Els resultats de la caracterització molecular per SNPs de les accessions va mostrar l’existència de nou accessions genèticament no identificades prèviament, i una més no registrada, però coincident amb la varietat Llorà, identificada a Menorca, que al centre de l’illa es coneix com a monastrell fluix.
Durant l’estudi s’han localitzat altres varietats habituals a Eivissa i preuades, però que no són exclusives d’Eivissa com la varietat vinatera Aledo i les varietats de taula següents: els Palops (blanc, vermell i negre), la Ferrana, Santa Magdalena, que a Eivissa es coneix amb diversos noms, Mamella de Vaca. Les varietats localitzades agrupen les principals varietats vinateres d’Eivissa que es poden localitzar en vinyes antigues d’acord amb les fonts orals consultades .
L’objectiu del projecte de plantació experimental de varietats tradicionals d’Eivissa és disposar en condicions iguals d’un conjunt de ceps de cada varietat per tal d’obtenir un volum mínim de raïm a partir del qual es realitzarien les avaluacions agronòmiques a camp i enològiques del vi.
Fruiters
En el cas de l’olivera, l’any 2014 en una prospecció realitzada per l’ADV de l’Olivar d’Eivissa finançada pel grup Leader es va realitzar la identificació varietal de les oliveres antigues prospectades. La varietat pagesa, comú a tota l’illa es va correspondre genèticament amb la Cirujal, varietat secundària a la vall de l’Ebre. A més no va coincidir amb cap varietat reconeguda la varietat Ullastre, emprada per al salat i comuna al Sud de l’illa.
