La història de les civilitzacions sempre va estretament lligada a la història de la gastronomia, de la creació i interpretació de receptes que han anat passant generació a generació deixant constància d’elaboracions i maneres de fer entre fogons i al voltant d’una taula. Costums i tradicions que de tant en tant cal reivindicar. Perquè els orígens ho són tot.
Enciam de patata, plat fresc i nutritiu
“L’enciam de patata és un plat fresc, fet amb els productes de l’hort, d’aprofitament”, i continua, “un plat senzill, però alhora molt nutritiu i molt bo“, comenta a Balears Vadevi la responsable del blog Dit i Fet Maria José Amengual. Parlar-ne, comenta, la trasllada a l’infantesa, als vespres en què l’àvia els en preparava per sopar. “Recordo aquella olor especial que fan els productes acabats de collir com la tomata, les cebes, la pebrera…”, rememora.
De fet, Amengual, bloguera i apassionada per la gastronomia eivissenca, fa un pas més enllà i lamenta que aquest sigui en l’actualitat un plat gairebé relegat a la cuina de casa. “No se’n troba habitualment a les cartes de restaurant”, dirà, “malgrat siguin receptes que formen part de la nostra història culinària”.
Ella, personalment, acostuma a demanar consell a les persones de més edat per intentar conèixer algun secret més de la seva elaboració. “Les güeles estan acostumades a una altra manera de fer, no utilitzen altra mesura que la que els diu l’experiència en funció de les persones que tenen assegudes a taula”, apunta Amengual. “I a mi això és una cosa que me meravella“, afegeix.
Tot i així, i en vistes a deixar constància del passat amb una mirada al futur, pren valor la conservació de la tradició en forma de receptaris, perquè tota aquesta cultura pugui saltar de generació en generació. I això és el que fa precisament na Maria José a través del seu blog Dit i Fet, on recupera i comparteix receptes “riques, senzilles i sense complicacions”, que és per la bloguera gastronòmica “l’essència de la meua cuina“.
En aquest sentit, afegirà, “hem de recuperar i reivindicar els plats tradicionals de la nostra cuina, perquè gastronòmicament tenim un receptari molt nodrit i és important que no es perdi detall”. “A casa meua tinc la sort que moltes de les receptes han anat passant generacions, però ara cal que tothom les conegui per donar-hi encara més valor”, conclourà.
Un poc d’història etimològica
L’enciam de patata és coneix com actualment com ensalada pagesa. El costumbrista eivissenc Toni Manonelles compartia en un article publicat a la revista Pitiús que el canvi d’enciam per ensalada es produí cap a mitjans del segle passat. “Va entrar com a paraula castellana, com d’altres en aquell temps”, recorda, i també apunta que l’afegitó de la paraula ‘pagesa’ era d’ús habitual entre els ‘vileros’.
“Feien servir l’etiqueta ‘pagès’ per fer referència a tot alló produït a les illes, especialment per diferenciar-ho d’allò vengut de fora”, explica, i recorda el “pa pagès, el vi pagès, els ous pagesos, el sofrit pagès…”. “En canvi per als pagesos, aquesta etiqueta no tenia cap sentit”, continuarà Manonelles qui de nou surt en defensa de mantenir viu el terme. “Enciam de patata és el mot tradicional, un nom totalment correcte i autòcton, i en perill d’extinció“, dirà.
La recepta, per Maria José Amengual
Ingredients per a 6 persones:
- 6 patates vermelles (varietat Desirée o eivissenca)
- 2 tomates
- 1-2 pebreres blanques
- 1-2 ceba vermella
- oli d’oliva verge extra
- sal
Preparació:
Començam netejant les patates i posant-les en una olla cobertes amb aigua freda, sense pelar. Posem l’olla al foc i les deixem bullir fins que punxant amb una forquilla aquesta pugui penetrar amb facilitat en la carn de cada patata. Hem d’anar alerta de no desfer les patates. Tardaran una mitja hora en estar cuites.
Un cop cuites, les traiem de l’aigua i les deixem refredar sobre un plat. Mentrestant, tallem els tomàquets i els pebrots en quadrats no massa petits, i les cebes en rodanxes fines. Quan les patates estiguin fredes, les pelem i les trossegem també fent bocins amb un tenedor.
Col·loquem les patates en un bol gran amb la resta d’ingredients. Ho amanim amb abundant oli d’oliva verge extra i sal. Remenem perquè l’oli ho impregni tot i servim.
