Turisme i Eivissa conformen un duet inseparable des de fa segles. Hi ha moltes persones que anualment trien passar vacances, dies de descans o simplement cerquen noves descobertes a l’illa, i cada cop son més, sobretot si contem els darrers anys, les persones interessades per aprofundir en la història del territori, també aquella que lliga íntimament els eivissencs amb el sector primari i l’elaboració de vins.
De fet, malgrat no són molts en nombre, sí que que els cellers actius a Eivissa estan donant una forta embranzida a l’enoturisme. És un sector emergent, que interessa i, així es percep entre cellerers i entitats, que hi ha ganes de compartir, de mostrar les rutines a foravila i de donar a conèixer i tastar els productes que fan. Tenim una proposta: fer una ruta que ens permeti descobrir i connectar amb aquesta història i els productes de casa a través de l’enoturisme.
Abans de definir la ruta, fem-nos un mapa de la situació perquè se’ns obren diverses opcions. D’una banda, visites a cellers amb experiències vinculades al paisatge, el treball a vinya i la feina a celler. Sense oblidar l’opció de tastar vins i altres productes de proximitat. Per agafar forces, alguna de les moltes i diverses propostes culinàries i de restauració del territori; I per complementar, activitats d’enoturisme vinculades a l’oferta museística de l’Illa.
Enoturisme als cellers
El celler Ojo de Ibiza convida a participar a una visita especial que permet conèixer el projecte i tastar vins maridats amb producte local. Tot plegat, en un marc incomparable com son les vinyes de la família Dieter Meiers, des d’on s’inicia una ruta privada que permet conèixer els orígens del celler, la filosofia de treball, així com diverses tècniques que s’utilitzen per elaborar els vins.
El maridatge és una pràctica habituals en les visites als cellers eivissencs. El cert és que sumat a aquesta experiència d’Ojo de Ibiza, hi ha també l’oferta de Can Maymó i Can Rich. Els primers, prop de Sant Mateu, obren portes els dilluns, dimecres i divendres en horari de matí per rebre visites i acompanyar-los a conèixer la vinya, com es treballa el cep per obtenir-ne el fruit del raïm que més tard convertiran en vi. Precisament un tast dels vins del celler conclou la proposta enoturística.
A Can Rich fa temps que també guien visites per la finca i molt sovint les acompanyen amb petits tastos maridats entre els vins i productes locals, com embotits o alguns dels productes que ells mateixos elaboren, com poden ser els olis, la sal i els vinagres o les herbes eivissenques.
I per aquells que busquin altres tipus d’aventures, també hi ha l’oferta del celler Ibizkus, que no només convida a visitar-los i compartir els seus vins, sinó que també hi sumen elements com la música o maridatges amb cuines del món, entre moltes d’altres propostes.
En tots els casos, sempre es recomana fer reserva prèvia, per si les places son limitades i sobretot perquè ara que son dies de verema, el calendari pot variar. Sigui com sigui, la proposta és fer un cop d’ull a les seves plataformes digitals, triar visita i fer-hi una trucada per assegurar la tria.
Cuina tradicional, d’autor, producte de proximitat… L’oferta gastronòmica en la restauració d’Eivissa és àmplia i diversa, amb infinitat d’opcions i propostes que convenceran els paladars més exigents. Una idea: un cop s’ha decidit quin cellers es visita, es pot dibuixar el camí sobre aquest mapa i aturar-se sobre l’establiment que quedi de camí. Entre cellers, com dèiem, o també entrant o sortint dels museus locals, perquè també tenen a dir en quant a enoturisme.
Els museus, cases de culte al vi
Can Ros, seu del Museu Etnogràfic d’Eivissa, és un antic casament tradicional documentat ja a mitjan segle XVIII, el prototip d’una arquitectura senzilla, ecològica i funcional i adaptada al seu entorn en la qual hi conserven, a l’interior, una cuina i l’anomenada cova des vi. I és que l’anomenat turisme del vi també es pot fer visitant alguns d’aquests museus que conserven i comparteixen part de la història del territori vinculada amb el cultiu i producció d’aquest producte.
Susana Cardona, Coordinadora i conservadora del Museu, comparteix amb Balears Vadevi que “tot i ser un producte bàsic de consum diari, per obtenir el vi no era necessari disposar d’un espai determinat a les cases”, i afegeix que se solia elaborar a l’interior del porxo o bé a l’exterior, davant la porta principal. “La cova des vi del museu, explica, és un espai que antigament tenia la funció de guardar i conservar el vi, així com altres productes i utensilis; feia la funció, com el seu nom indica, d’habitacle que solien tenir bona part de les cases pageses en què les condicions ambientals de l’interior de la cova eren òptimes, un lloc amb un cert grau d’humitat ambiental, fresc i sense llum solar directa”.
Ara, si ens ve de gust visitar-la, permet veure una exposició escenogràfica on es mostren els estris necessaris per a la elaboració tradicional del vi, com el fonyador, el cubell i el premsó, que per cert a la part dreta de la cova encara es conserven les restes del premsó original de la casa. També s’exposen objectes per trascolar i conservar el vi, com gerres, ampolles, garrafes i botes.
Àmfores i història sobre el comerç, a Puig des Molins
Per completar el recorregut, queda una visita obligatòria al Museu-Necròpoli des Puig des Molins, part del Museu Arqueològic d’Eivissa. En aquest emplaçament, un dels més extens i conservats del territori, s’hi pot fer un viatge en el temps i conèixer amb tot de detall la història del comerç del vi a l’illa. De fet, s’hi preserva una col·lecció d’àmfores púniques i romanes, així com diversos estris que s’han utilitzat històricament per servir el vi o per macerar-lo, ja que antigament els productes vínics s’infusionaven amb diverses plantes aromàtiques per ajudar-los a conservar-se millor.
Els terrenys que envolten Puig des Molins conserven també les feixes on s’hi van plantar oliveres, ametlers, garrofers i figueres, juntament amb els molins de vent. I no imaginem un millor punt per acabar la nostra ruta. Envoltats de natura, d’història i, sobretot, de vida.
