Ibizkus rosat és el buc insígnia del celler

!--akiadsense-->

El celler Ibizkus treu al mercat les seves noves anyades i presenta una nova proposta: Can Bassó. És la línia més nova del celler que es presenta aquest 2020 i surt amb un vi negre i un rosat en la que per primera vegada el cabernet sauvignon és la varietat principal de les seves elaboracions juntament amb el monestrell.

I és que des de la seva fundació l’any 2007, el celler ha treballat amb la filosofia d’aconseguir els millors vins monovarietals a partir de les varietats tradicionals d’Eivissa. Sota l’IGP Vi de la Terra d’Eivissa, les produccions dels vins d’Ibizkus són limitades, tots ells a partir de la viticultura ecològica de les varietats locals; monestrell pels vins negres i rosats i malvasia o grec eivissenca pels blancs. David Lorenzo, director tècnic del celler explica que la seva voluntat és fer “vins expressius, amb molta personalitat i una identitat molt vinculada a l’illa, d’aromes profunds, provocadors i balsàmics, de cos suau i estructurat”.

A les 40 hectàrees de vinya del celler, pràcticament el 50% de la superfície de vinya de tota l’illa s’hi cultiva un 90% de monestrell i el 10% restant és de malvasia, cabernet sauvignon, macabeu, moscatell, sirà i chardonnay. Amb aquests raïms que es veremen a mà i que es fan fermentar per parcel·les s’hi elaboren vuit vins sota el nom d’Ibizkus, Totem i Can Bassó.

Monestrell del celler ibizkus a Eivissa
Monestrell del celler ibizkus a Eivissa | Cedida

!--akiadsense-->

El buc insígnia és l’Ibizkus rosat, un dels primers vins que es van elaborar i que s’ha convertit en una icona de la marca i suposa el 60% de la producció de tot el celler. Els que també s’estan fent un lloc, més encara després de rebre el vist i plau de The Wine Advocate que a l’anyada 2017 els hi va atorgar més de 90 punts Parker és el Totem negre i el Totem rosat. Amb una producció molt limitada d’entre 600 i 1.200 ampolles estan elaborats amb raïms monestrell de parcel·la única amb ceps prefil·loxèrica de peu franc d’entre 80 i 100 anys d’antiguitat.

Nou comentari