Encara que a Eivissa tenim conreus tradicionals –com el blat xeixa– no en tenim cap que sigui originari de l’illa. Així passa amb la patata vermella, encara que si és una varietat molt antiga que es cultiva any rere any des de temps immemorials.
Els orígens, a finals del XIX
Segons pareix, el conreu de la patata a Eivissa es va desenvolupar en el darrer quart del segle XIX. La qualitat d’aquesta varietat era molt apreciada, i per això s’exportava a Mallorca, Argel, i amb la creació de la línia de vapor l’any 1911, a Barcelona.
L’any 1956 començà un període de gran producció de patata destinada a exportació, en part propiciada per una plaga d’escarabats què es va mantenir allunyada de les Balears pel seu caràcter insular i gràcies també a la climatologia que permetia la producció de patata molt primerenca al desembre i la collita a partir de l’abril.
Així i tot, el conreu d’aquesta varietat vermella va anar degenerant per infeccions de diferents virus cap a una producció minvant i de petit calibre, i es va anar substituint la patata tradicional per una varietat més comercial, amb unes característiques externes i qualitatives similars, però no comparables, com era la varietat d’origen holandès Desirée. La varietat antiga es conservà per pagesos que l’empraven per al seu autoconsum.
Recuperació d’un patrimoni viu
Davant la confusió regnant a l’illa -qualsevol patata de pell vermella conreada a Eivissa es ven com a patata vermella d’Eivissa– començà el 1999 un projecte de recuperació pel Consell Insular d’Eivissa en col·laboració amb el centre Neiker d’Arkaute. El resultat va ser el registre de la varietat antiga com a varietat de conservació amb el nom eivissenca, de la qual es va distribuir llavor entre els productors eivissencs. El de juny de 2017 a Can Marines es presentà, davant la premsa, la comercialització de patata vermella d’Eivissa.
Es tracta, doncs, de la recuperació d’un patrimoni viu pràcticament desaparegut i això ha estat possible gràcies als pagesos (que han conservat una patata any darrere any, herència dels seus majors), la tradició de la nostra cuina (amb receptes com el sofrit pagès o el bullit de peix), i la protagonista, la humil patata vermella que es torna a sembrar a la nostra terra vermella.
