L’any 2025, la superfície de vinya dedicada al Vi de la Terra Formentera ha estat de 16,1 hectàrees, fet que suposa un increment del 29,8% respecte a l’any anterior.
Aquest increment de superfície, juntament amb una millor producció, ha propiciat un augment significatiu de la verema. La producció total de raïm ha estat de 30,2 tones, un 39,1% més que el 2024. La producció de raïm blanc ha assolit les 15,4 tones, amb un destacat augment del 73,0%, mentre que el raïm negre ha arribat a les 14,8 tones, un 15,6% més que l’any anterior.
A Formentera aposten pel blanc
L’anyada 2025 ha finalitzat amb una producció total de 187 hl de vi, fet que representa un increment del 40,6% respecte al 2024. Del total elaborat, 79 hl corresponen a vi blanc, 74 hl a vi negre i 34 hl a vi rosat.
Cal destacar especialment l’evolució positiva del vi blanc, que ha augmentat la seva producció en un 68,0%, així com la del vi rosat, que ha crescut un 41,7% respecte a l’any anterior, consolidant la seva presència dins la producció del Vi de la Terra Formentera.
Les sèries històriques del document tècnic que ha publicat l’IQUA mostren que, malgrat la variabilitat dels darrers anys, el 2025 suposa una recuperació clara tant en producció de raïm com en volum de vi elaborat. El sector manté dos cellers adscrits a la IGP Vi de la Terra Formentera, que concentren l’activitat productiva i expliquen els resultats de l’anyada tant en l’augment de superfície com del rendiment sobre el resultat final de cada campanya.
Vi de la terra de Formentera, una marca amb futur
L’àrea de producció del raïm i d’elaboració del “Vi de la terra de Formentera” és l’illa que dóna nom a aquesta indicació geogràfica. Una de les activitats agràries amb més tradició a l’illa de Formentera és la vitivinicultura. Ja es troben referències que demostren l’existència d’aquesta activitat a Formentera a la carta d’infeudació de 1246, en la qual Montgrí encomana a Berenguer Renard la repoblació de l’illa. S’hi destaca l’existència d’unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l’ordre de Sant Agustí. El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al s. XIV, en el qual l’illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra, i per tant es va abandonar també aquest cultiu. En el s. XVIII s’inicia un moviment migratori d’eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblació. A partir d’aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anirà en augment. Segons “Els camins i els viatges de I’Arxiduc, ahir i avui” (Marí, 2000) en el segle XVIII hi havia 79.000 ceps sembrats a Formentera, i la producció de vi era de 11.400 litres. Aquesta producció experimentà un important augment gràcies a la construcció al 1879 del celler de Ca’n Marroig, amb una capacitat per a 50.000 L. Cal destacar que el propietari del celler va iniciar una important activitat de comerç marítim del vi de Formentera. Les referències bibliogràfiques a la producció vitivinícola de Formentera al llarg del segle XX són escasses i, sense cap dubte, el fet més significatiu va ser la instal·lació al 1972 del celler de Juan Riera Mayans a La Mola. Aquest celler inicia la seva activitat amb una capacitat de 9.500 litres. A més d’elaborar vi, cal destacar que Juan Riera Mayans embotellava i comercialitzava els seus vins a l’illa de Formentera, i fins i tot va arribar a comercialitzar-los a la veïna Eivissa. En aquell moment els seus vins ja es comercialitzaren amb la indicació geogràfica Formentera, tal com ho demostren les etiquetes dels arxius del Govern de les Illes Balears. Actualment, la vitivinicultura és una de les principals activitats agràries de Formentera. La varietat tradicional i predominant és la monestrell. També hi trobam fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i syrah, entre les negres i malvasia, premsal blanc (moll), chardonnay, viognier, garnatxa blanca i moscatell de gra menut, entre les blanques.
