Iniciam 2022 amb l’esperança que sigui l’any del rellançament de l’economia. L’arribada de fons europeus és l’element clau per aquesta reactivació i el condicionant que marcarà el repartiment d’aquests fons és la presentació de projectes de modernització del teixit productiu. Modernització que passa per l’adaptació a noves formes de produir, de distribuir de vendre, de comunicar…un procés que té en la digitalització la resposta a totes les incògnites.
En aquesta línia treballa la conselleria d’Agricultura. El director general, Fernando Fernández Such ha deixat clar que les quantioses ajudes que arriben d’Europa seran la contrapartida a canvis profunds en l’activitat agrària i ramadera. Les ajudes impliquen posar-se al dia: la digitalització, la sostenibilitat, la producció de proximitat, en sua la modernització de les explotacions. O això o abandonar.
Precisament l’adaptació dels processos productius a la digitalització ha estat un dels objectiu del cicle La Cara B del Producte que s’ha fet durant 2021 de la mà d’AnySolution, on s’ha analitzat els avantatges de PLOUTOS, el projecte de la Comissió Europea per la digitalització del sector agroalimentari .
Dolores Ordóñez, directora general de l’empresa AnySolution ha estat al capdavant de l’organització d’aquestes jornades de sensibilització que han reunit la Cambra de Comerç, les Cooperatives Agroalimentàries i distintes empreses del sector. Amb ella ha parlat Balears Vadevi per fer-ne balanç i per situar-nos a l’escenari del futur immediat que ens marca aquesta any que comença.
Què és el projecte PLOUTOS?
És un projecte aprovat pel programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea que té com a objectiu millorar la digitalització del sector agroalimentari, recollir i analitzar dades per a millorar la presa de decisions i d’aquesta manera estalviar aigua, reduir l’ús de pesticides, estalviant cost i millorant la productivitat. Però també incideix en la millora de tota la cadena agroalimentària i en la generació de sinergies amb el sector turístic. Per a les Balears serà important per a accelerar la transformació digital del sector alhora que millorar la sostenibilitat de les illes.
Com marcarà el futur de les empreses agroalimentàries l’implementar el procés de digitalització? En què els ajudarà en el seu dia a dia?
La digitalització ja forma part del nostre dia a dia. Tothom té un telèfon intel·ligent, el que hem de fer és aconseguir que aquesta digitalització respongui a reptes i necessitats reals del sector agroalimentari a través de solucions digitals i tecnològiques que cobreixin les seves necessitats d’una manera intuïtiva. Amb això, aconseguirem facilitar el dia a dia de la gestió de les explotacions agroalimentàries que es podran gestionar des d’un dispositiu mòbil, així com saber a cada moment el que està passant en el terreny.
És un fet que en el sector agrari la situació dista molt de ser homogènia i conviuen empreses familiars amb cooperatives, i amb empreses mitjanes. Cadascun d’aquests segments presenta característiques molt diferents, en formació i en edat dels titulars. No es corre el perill d’establir una bretxa no sols generacional si no també tecnològica?
La tecnologia ja existeix i cal considerar-la com una eina. Una eina que ha d’adequar-se a les necessitats reals de cada sector i cada persona i a més, ser el més intuïtiva possible. Hem de vèncer la resistència al canvi, ja que els desenvolupaments tecnològics són cada vegada més assequibles, i el que cal aconseguir és que es coneguin totes les seves funcionalitats perquè siguin utilitzades per tot tipus d’empreses i per totes les generacions.
S’hauria de contemplar un nou tipus d’empresa de serveis que facilités la gestió digital a aquells pagesos que no aconsegueixin implementar-la?
Existeixen ja moltes empreses que prestem serveis digitals al sector agroalimentari, però des del meu punt de vista, les cooperatives agroalimentàries són un actor fonamental. Existeixen diferents nivells de cooperatives, i el que és important és que es formin i treballin amb l’ecosistema digital. Referent a això, a Balears hem impulsat la creació d’un Digital Innovation Hub que prestarà diferents serveis per a accelerar la transformació digital d’empreses i territori, en el qual les cooperatives agroalimentàries de les Illes Balears formen part. És important treballar conjuntament amb els qui coneixen el sector, i proveir als pagesos les solucions que realment necessiten.
El sector primari és molt dependent de les ajudes de les diferents administracions. Aquest fet no fa més que augmentar la burocratització de la qual es queixen els empresaris del sector. A això hem de sumar ara les ajudes que arriben per a la recuperació econòmica després de la pandèmia. Com ha d’abordar-se aquesta situació?
És clar que la simplificació administrativa és un tema pendent. L’administració ha de modernitzar-se i les traves burocràtiques administratives, en molts casos obsoletes, i amb duplicitats, haurien d’eliminar-se. L’administració també hauria de modernitzar-se i no haurien de sol·licitar-se documents que ja obren en el seu poder i que en molts casos produeixen ells mateixos o una altra administració. Els procediments d’adjudicació de subvencions haurien de ser més àgils, contemplant bestretes i pagaments que segueixin un calendari establert sense que es permetin retards.
Si mirem la situació des de la perspectiva que es pugui tenir del conjunt de l’Estat, com valoraria la situació del sector agroalimentari de Balears en relació a la digitalització?
És clar que el sector agroalimentari balear no té un pes en l’economia balear tan fort que el posicioni en el centre de totes les polítiques, però si que té una importància fonamental en la gestió del territori, i a poc a poc va guanyant el seu terreny en totes les polítiques, com succeeix ara amb totes les iniciatives d’economia circular i sostenibilitat. Per això, encara que tal vegada la digitalització no és a nivell de producció, que està arribant, però més a poc a poc que en altres regions, a nivell de sostenibilitat, desplegaments IoT, etc si que està arribant ràpidament a les nostres illes.
