La Gorgollassa és una d’aquelles varietats locals recuperades que més alegries, i maldecaps, està donant als vinyòvols i cellerers mallorquins. Parlam d’una varietat que trobam citada a antics documents, incloent-hi la cèlebre colecció de l’arxiduc Lluís Salvador Die Balearen, on la descriuen com una de les varietats més recomenades per l’elaboració de vins de qualitat a Mallorca. L’últim any en què la Gargollassa apareix a l’inventari de varietats autoritzades va ser al 1979. Poc després desapareix del panorama vitícola probablement a causa del seu baix rendiment i per tant, devia haver poc interès a plantar-la. Anys més tard, a finals dels 90, quan el principal atractiu d’una varietat estava en la qualitat del vi produït i no en la quantitat de raïm, la recuperació de la Gargollassa creà molta expectació. Al 1998, Bodega Ribas aconsegueix localitzar els 3 únics exemplars que queden a l’illa i després d’anys d’experimentació i multiplicació, presenta aquesta varietat de caràcter singular amb un gran potencial individual. Aquesta varietat pre filoxèrica descendent de les varietats Heben i Monastrell, recorda la Pinot Noir pels seus matisos delicats i elegants.
Tres cellers i una varietat
Així, ara fa una quarantena d’anys, el celler dels hereus de Can Ribas de Consell varen fer la primera passa amb la recuperació d’aquesta varietat a partir de quatre plantes d’una vinya vella, den Tomeu de Ca n’Amer, tres de les quals es varen identificar com a Gorgollassa, o com li diuen en aquest celler Gargollassa.
El 2001 i després d’anys de feina per la recuperació de la varietat que els havia donat reconeixement en alguns dels concursos del segle XIX, començaren a fer les primeres proves, quan encara no era una varietat apta per vinificar. Quan això es va aconseguir, a Can Ribas ja tenien clar què volien fer: “Primer feiem negres i ara el Sió Rosat. És la varietat que madura més tard, la que tanca la verema. Ara la varemam a principis de setembre amb 11,5 o 12 graus”, diu Araceli Servera. “Ara en plantam més per què ens ajuda a baixar el grau del Negre de Ribas, a fer-lo més elegant i delicat”.
Un altre dels cellers implicats en aquesta aventura va ser el de Can Majoral, que l’any 2001, vàren anar a cerca mudes a Consell i es varen posar a fer assatjos. “Al principi feim proves amb maceracions llargues, amb maceracions curtes, que si hi posam un poc de sirah, o de cabernet i ens varem adonar que és un varietat que té poc grau, amb una bona acidesa, amb un taní un poc rústic, herbaci...”. És Andreu Oliver, de Can Majoral qui parla i afegeix: “Varem veure que si hi afegiem cabernet o sirah, perdia l’aroma varietal i, quan ho posavem en bota nova, la fusta també se’l menjava”.
“El que feim ara és una vinificació clàssica de desrapat i posat dins dipòsit, amb una temperatura de fermentació entre 22 o 23 graus, que no passi mai de 25, amb un remuntat i enfonsament del capell de dues setmanes com a màxim, amb les pells. Després premsat, fermentació malolàctica i una part se’na va a una bota de roure frances amb un any d’us o dos, de 500 litres, i l’altra se’n va a gerres de gres. El gres li manté la frescor i fa que evolucioni més poc a poc i la bota li dona més cos, potència, taní però també fusta.”
A la bota, el vi esperarà 9 mesos, a la gerra de gres, un any i quan ha passat aquest temps, es mesclen els dos es tasta per veure’n la proporició del cupatge i passa a botella.
De Consell a Algaida i, finalment, a Porreres on Bàrbara Mesquida també es va engrescar en l’aventura de la Gorgollassa. Mesquida recorda l’advertiment, de na Mireia Oliver que aquesta varietat era complicada, però va voler arriscar i provar sort. En aquell moment, els titllaren de bojos per sembrar-la, recorden.
Ara fa uns dies, i al celler de porreres, es va fer un tast dels vins d’aquests tres cellers fets amb Gorgollasa i va ser una manera de fer memòria tot recordant aquesta història de reperació i de posada en valor d’una varietat que va estar a punt de despareixer. Així, el tast de cinc vins va començar amb dues referències de Can Ribas d’un vi que encara està en dipòsit per tant sense acabar de fer, i del rosat Sió . La idea era fer un recorregut cronològic des del celler on tot va començar. Després es tastà un de negre de Can Majoral i, finalment, dos de Mesquida Mora, un de rosat i un altre de negre.
La convocatòria va fer ple i, per això, Bàrbara Mesquida ja anuncia una nova cita. El mes d’abril, dia 18, projecta fer un tast de vins i formatges del que ja donarà els detalls més endavant.
