Per ventura ara mateix poca gent recorda que l’aglà va ser durant moltes generacions un complement de l’alimentació humana a Mallorca, quan la dieta no podía ser tan rica com ara per la majoria de la població. Darrerament s’ha perdut el costum de menjar-ne per que ara obtenim la proteïna d’altres aliments més presents al mercat i, per tant, més fàcils d’aconseguir.
Ara, des de l’Associació de Varietats Locals han emprès el projecte de recuperar l’alzina d’aglà dolç i així ens ho han comunicat:
“Aquests mesos ens hem embarcat en una nova aventura: l’empelt d’alzines dolces en plançons d’un any. Fa un mes que vàrem començar a empeltar, i ara algunes mudes ja comencen a brotar!”.
A partir de l’experiència de l’empresa catalana Balanotrees i gràcies al seu interès per les alzines d’aglà dolç de Mallorca, Varietats Locals ha decidit començar aquest projecte pel seu compte, amb l’ajut econòmic d’una beca d’investigació aplicada. Aquests empelts es basen en la tècnica de tub calent, instal·lació on els plançons empeltats passen unes tres setmanes per afavorir la unió de l’empelt.
“Gràcies al viver forestal de Menut hem aconseguit els peus d’¡alzina silvestre damunt els quals hem empeltat mudes d’alzines dolces repartides arreu de l’illa, de diferents varietats com de la campaneta, d’en Pere Andreu o D’avellaneta”, explica Manuel Pomar, que juntament amb altres investigadors i socis de Varietats Locals com Andreu Adrover, Maria Massanet, Mireia Sisquella, Xavier Moratinos, Toni Feliu. També en Mateu Gual hi ha estat molt damunt com a voluntari i altres que hi han treballat des de 2019.
Fins ara, se n’han caracteritzat vuit varietats: Castanyera, Avellaneta, De’n Pere Andreu, De la senyora, De la monja Riera, De’n Cremat i dues subvarietats de Campaneta. Fan aglans molt grossos i comestibles directament, algunes sense gens d’amargor (amb molt baix nivell de tanins) i algunes una mica més, però molt menys que les silvestres.
“L’altra es un projecte propi de l’associació. Hem empeltat mudes d’aquestes varietats sobre peus d’alzines d’un any proporcionades pel viver de Menut per multiplicar aquestes alzines dolces i distribuir-les, de moment entre els socis i després al qui les demandi.
Un temps, hi solia haver aquestes alzines d’aglà dolç devora les possessions i se’n feia un consum habitual, que ara s’ha perdut. Ara, Varietats Locals, prenent com exemple el que ja es fa a Portugal i Grècia, vol recuperar aquest producte, on es revitalitzen els alzinars d’aglà dolç. “Es pot menjar ben igual com es mengen les castanyes, torrats com fruit sec, o fer-ne farina. Són bastant nutritius, explica….
Per això hi ha en projecte preparar un llibre de receptes que faciliti la difusió del consum d’aquest fruit de l’alzina.
