El conseller d’Agricutura, Joan Simonet, compareixia ahir davant el Parlament per posar al dia la Cambra sobre la situació del sector agroalimentari i la gestió feta per a mantenir-lo en marxa i sostenir-lo en dies de forta preocupació i incertesa. Es va parlar d’ajudes públiques per garantir-ne la continuïtat i la viabilitat d’ara endavant i, naturalment, del cas AGAMA, un clar exponent de la fragilitat del sector primari que ha de fer equilibris just per sobreviure.
Sobre AGAMA sembla que no tot està dit i fet. Es a dir, d’entrada va recordar que el canvi de model d’Agama s’inicià amb el pas d’un projecte amb arrelament local, en el grup Bordoy, a la integració dins una multinacional amb interessos globals, va suposar una progressiva pèrdua de control i vinculació amb el territori. “En els darrers anys, deia el conseller, s’ha produït una reducció significativa del nombre de ramaders proveïdors, la deslocalització de part de la producció i altres canvis en l’estratègia comercial que han limitat la capacitat de creixement del sector. S’ha passat de demanar més producció als ramaders a limitar-la per decisions de mercat que no tenien en compte la realitat del territori”, ha explicat.
El conseller destacava que el Govern ha mantingut una actuació constant, amb reunions amb ramaders i treballadors, el control dels contractes lactis —que van derivar en sancions— i la recerca activa d’alternatives, entre les quals figura la possibilitat d’un projecte amb participació pública i inversió privada. “Hem explorat totes les opcions, hem cercat inversors i hem posat damunt la taula solucions reals. El Govern ha fet la seva feina”, ha afirmat.
A més, ha estat contundent en la valoració del paper del grup Damm. “No es pot demanar als ramaders que inverteixin i que augmentin la producció i després reduir la recollida de llet, deslocalitzar la producció i abandonar la promoció del producte local. Això és el que ha passat”, criticava. “El que no pot ser és jugar amb el sector, amb els ramaders i amb els treballadors“, ha subratllat.
Simonet ha explicat que la ruptura de compromisos adquirits amb els ramaders i determinades decisions comercials han agreujat la situació, s’ha generat incertesa i s’ha dificultat la continuïtat del model.
Davant aquest escenari, el conseller ha defensat que la situació d’Agama marca el final d’un model, però no del sector. “El sector lacti continua. I continua amb més força si avançam cap a models en què els productors tenguin més control sobre la transformació i la comercialització”, ha afirmat davant l’escepticisme de la Cambra i del propi sector.
Una part de l’estrategia de la conselleria es basa en el programa PROVILAC, que ara es reforçarà amb una nova aportació de doblers públics per estalonar el sector de vacu de llet i que han passat de 159 euros per cap el 2022 a més de 208 euros a partir de 2023—, les línies d’inversió amb subvencions de fins al 60% i les noves ajudes al benestar animal, d’uns 100 euros per vaca. A això s’hi sumen iniciatives per fomentar el consum de llet a les escoles i per reforçar la presència del producte local al mercat.
Mentrestant, els treballadors de la central lletera estan tancant un acord pendent de firma, en virtut del qual els que no accedeixin a ser recol·locats dins la mateixa empresa, que aplicarà un ERO, accediran a una indeminitació. I els ramaders treballen en algun projecte nou que sembla que es desvetllarà d’aquí a poc.
5 milions per a projectes estratègics del fons de l’ITS
Joan Simonet ha anunciat, així mateix, al Parlament una inversió mínima de 5 milions d’euros destinada a impulsar nous projectes estratègics en el sector agroalimentari. Aquesta iniciativa s’emmarca dins una estratègia global de transformació del model productiu i de reforç de la competitivitat del sector.
Aquesta nova línia es finançarà mitjançant l’impost de turisme sostenible (ITS) i se sumarà a les diverses convocatòries que ja ha impulsat el Govern. “És una manera clara de revertir al territori part dels recursos recaptats i de destinar-los al nostre sector primari”, ha destacat el conseller.
Simonet diu que aquesta línia d’inversió respon a una estratègia estructural de suport i transformació del sector agroalimentari i que no està vinculada a les mesures conjunturals derivades de la guerra i del context de conflicte bèl·lic internacional. “Parlam de polítiques de fons, pensades per reforçar el sector a mitjà i a llarg termini”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha avançat que, a totes aquestes actuacions, s’hi afegiran en els pròxims dies mesures específiques de suport al sector vinculades al context de la guerra, que el Govern presentarà abans de Setmana Santa.
Durant la seva compareixença, Simonet ha remarcat que aquesta inversió dona continuïtat a una política activa de suport al sector. “No anunciam intencions, anunciam fets. El Govern està invertint, està actuant i està al costat del sector amb projectes reals”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha detallat que el 2023 es va impulsar una línia específica per a projectes estratègics que ha permès mobilitzar inversions de gran impacte, com una central de processament i valorització de la garrova impulsada per Camp Mallorquí —amb una inversió de prop de 7,5 milions d’euros i una aportació pública d’uns 3,5 milions— o un centre de recepció i processament de carn d’origen majoritàriament local a Manacor —amb una inversió superior als 10 milions d’euros i una ajuda de 3,2 milions.
Aquestes actuacions s’han complementat amb les convocatòries ordinàries d’inversions en transformació i comercialització (ITC), que evidencien la diversificació real del sector. L’any 2023 es van aprovar 23 projectes amb una ajuda global de 2,7 milions d’euros, amb iniciatives com un centre de transformació de la Cooperativa de Pollença, la modernització d’un portal d’exportació de patata o una nova formatgeria al Llevant de Mallorca.
El 2024 es van presentar 29 projectes, amb una ajuda sol·licitada de 4,3 milions d’euros, fet que va obligar el Govern a ampliar el crèdit perquè cap projecte quedàs fora. Entre aquests projectes destaquen inversions en el sector de la patata —en un moment de dificultats derivades de restriccions europees i canvis productius—, un obrador de farines, una línia de cítrics a Sóller, una fàbrica de pebre tap de cortí o una nova tafona.
Aquesta tendència s’ha intensificat enguany, amb una convocatòria que ha registrat un rècord històric de 42 projectes i una inversió global de 17,5 milions d’euros, amb iniciatives com un obrador comunitari ecològic, una nova fàbrica de productes lactis o projectes vinculats a cereals i transformació.
Simonet també ha destacat el dinamisme d’altres sectors com el vitivinícola —amb més de 100 cellers a Mallorca i una clara aposta per la qualitat i la transformació— o el sector de l’oli d’oliva, que ha passat de pràcticament desaparèixer fa dècades a consolidar-se com un sector emergent.
Així mateix, ha destacat el creixement de l’agricultura ecològica i l’impuls de nous models de comercialització basats en la venda directa i els circuits curts, i també les accions de promoció del producte local impulsades pel Govern en col·laboració amb el sector.
«Coneixem el sector, sabem què hi està passant i feim feina amb ells. No des dels despatxos, sinó sobre el terreny», ha remarcat.
Simonet ha destacat que el sector viu un canvi de paradigma cap a models en què els productors controlen tot el procés, des de la producció fins a la comercialització. «Aquest model és el que garanteix més rendibilitat i més futur», ha explicat.
En paral·lel, ha anunciat una sublínia específica de 2,25 milions d’euros per al sector lacti, orientada a impulsar la transformació dins les explotacions.
