AGROMART, una altra manera de fer i vendre producte local és possible

Agromart s’ha convertit, amb el permís d’altres cadenes de botigues i grans comerços més antics, en la revelació d’aquest any 2021. Allà on altres passaven dificultats derivades de les circunstàncies excepcionals provocades per la pandemia, aquesta empresa nascuda al Pla de Mallorca i seu a Porreres, ha trobat una oportunitat de consolidació i d’expansió.

Les xifres són ben explícites per si soles: “Aquest any 2021 hem cultivat 165 hectàrees amb 427 mil plantes”, diuen des d’Agromart.

Aquesta empresa que neix pagesa i que incorpora la distribució i la venda del producte a poc a poc des de bon començament, té uns fonaments ben assentats: “De les nostres arrels vam aprendre el veritable valor d’allò que no es pot pagar amb diners. Als nostres clients els oferim els millors productes, fruit de l’esforç i l’experiència de generacions passades”.

Així foren els inicis: Porreres, anys 90, es troben dues empreses (Família Lliteres Mesquida i Figuera Vaquer) amigues i competència que es dediquen a el món de la producció de fruites i verdures. Les dues empreses s’anaven expandint fins que va arribar una gran crisi en el sector l’any 1997.

En aquest moment, van començar a parlar de fusionar-se, d’aquesta manera reduir costos i poder seguir produint. L’octubre de 2010 van portar a terme aquesta fusió. Un dels principals canvis que van fer va ser canviar el canal de distribució. I en poc més de deu anys, 22 botigues repartides per tot l’illa de Mallorca i un nou estil de funcionament basat en aquests principis de proximitat i de relació  de dignitat amb els productors que han esdevingut la marca de la casa. I una marca que ja funciona amb identitat pròpia: Agromart són Miquel, Apolònia, Rafel, els tres germans Figuera i Tomeu Lliteres N’hem parlat amb un dels socis, en Rafel Figuera.  

Heu notat un augment de l’interès pel producte de proximitat, amb traçabilitat, a ran de la pandemia…?

L’interès pel producte local  ha crescut a ran de la pandemia. És una de les coses positives que ha tengut, que el producte local s’ha posat en valor. Noltros enguany hem produït un 37% més que l’any passat i hem introduit un 30% més de referències de productes mallorquins. Hem crescut el producció i en varietat d’oferta a la venda. L’oferta i la demanda  van de la mà. El producte local està de moda  i noltros hem apostat per produir més , per comprar més  als nostres proveïdors. Aquesta és la tendencia  i esperam que no sigui una moda, que quedi per sempre per que els pagesos d’aquí ho necessiten, que tots aportem per la producción d’aquí.

Què diuen els pagesos? Com pensau que els ajuda saber que tenen la seva producció col·locada?

Noltros som pagesos. De fet jo som el pagès de l’equip i l’enginyer, però primer de tot pagès. Com productor estic molt content per que hem produit més de dos milions de quilos, que s’han venut. Això permet diversificar, fer noves plantacions, experimentar amb varietats locals. Un terç  del que sembram són varietats locals. Enguany hem fet  amb ajuda de la Conselleria amb un pla pilot amb quatre mil arbres, tots ells de varietats locals. Això, si tens la producción venuda o col·locada o els canals de distribució i comercialització a la mà et permet  poder apostar per diferents línees i tenir la certeza  que els productes es vendrán. Això mos permet fer feina tranquils, com a productors.

A part, feim feina amb col·laboradors directes que són pagesos associats. Amb les seves produccions funcionam  amb preus tancats de cap a cap d’any. Això fa  que ells puguin produir amb tranquilitat : Saben el que setmanalment han d’entregar, tantes dotzenes de manats d’espinacs o de grells o de julivert, el que sigui, i sap el preu que aconseguirà per que ho tenim acordat i així es pot fer una planificació anual de feina, de personal que necessitarà per que sap que allò ho té venut, en aquell preu i és com si fos soci de l’empresa…però no ha de venir a les juntes!

D’aquesta manera el pagès fa feina amb tranquilitat i amb dignitat!!!

També compram coses que no produim noltros a Mercapalma. Allò és un mercat  lliure on comanda la llei de l’oferta i la demanda. Noltros hi erem abans però varem veure clar que la manera  de guanyar doblers és la venda directa. Mercapalma encata té molta de força per que és son es centralitza la major part de la producción i quan et falta gènero allà el trobes o allò que ve de fora però allà estás sotmès a las preus que marquen el joc de l’oferta i la demanda.

Moltes vegades es critica de les grans i mitjanes superficies que tenen la paella pel mànec en relació als preus i que collen els productors. Quina és la vostra política en aquest respecte? 

Certament Agromart no és una botiga  de les més barates. Això és per que produir de forma local  no és tan rendible com a la Península, on els costos de producció són més baixos, i això s’ha de reflectir per força en el preu de venda. No som botigues barates perque intentam pagar un preu digne als proveïdors, als pagesos.

En una entrevista publicada fa poc al Balears Vadevi amb Mateu Morro us posava d’exemple. Morro defensava la necessitat que el producte local no es tanqui unicament a les botigues gourmet, que sigui bo de trobar arreu i que el canal HORECA el tengui en compte. Que en pensau?

El producte local hauria d’estar representat en tots els canals i en tots els segments, a l’hostaleria i a la restauració. No sempre la producció local està ben identificada, ben etiquetada i com que ara està de moda, ara tot es ven com producte d’aquí i a les botigues i als centres comercials, l’etiquetatge no és correcte i pot donar lloc a la confusió i no en parlem si el producte l’has posat ja dins el plat i diu que és un producte d’aquí i que no ho sigui!

És indispensable  que la restauració i que l’hostaleria apostin per la producción d’aquí per que el que es produeix a Mallorca, a les Balears, encara que siguem pocs és molta quantitat i si la restauració  i l’hostaleria no aposten per això, malament anam els pagesos. També és ver que els preus que volen o que poden pagar aquests dos sectors no són els més idonis i això fa que els pagesos mos queixem…és un mal endèmic.

Jo vull pensar que avui el producte local no només es troba  a les botigues  gourmet per que ja es troba  a bastants llocs. El que sí vull remarcar és la sensibilització que hem de tenir amb l’etiquetatge per que moltes vegades  mos venen el que no és.

La vostra expansió, el vostre creixement i consolidació indiquen que l’objectiu que vos marcareu era factible. Quin repte teniu per endavant?

Fa deu anys noltros quatre, els dos germans i jo i en Tomeu Lliteres, mos varem juntar per reduir costos. En aquell moment erem grans productors. La sorpresa va ser  que el 2011 ja varem produir més que mai i varem guanyar menys que mai. Per tant els costos  s’havien reduit però els preus de venda , si no tens un preu just, estás cuit!

Amb això varem obrir la primera botigueta. Feim 200 o 300 euros de caixa al dia però això ens va obrir els ulls a quin havia de ser el nostre cami.

Els socis fundadors en el moment que recullen el premi que els ha atorgat enguany la COPE per la seva trajectòria/Cedida

No mos imaginavem que a dia d’avui tendriem 22 botigues i aquest poder de producció propia o de tercers. No mos ho pensavem mai arribar a això!.

Plans de futur? fer sa feina més ben feta, apostar  més que mai per lo d’aquí i seguir cresquent. Ja no creixerem  tant com fins ara  però a partir d’ara que siguin passes encertades  i de qualitat. Fer feina per Mallorca, pel territori i pel nostre producte i per la gent d’aquí.

També tenim reptes mediambientals, ara que ja tenim una empresa consolidada i la producció desitjada, hem agafat una línea que ha de repercutir en les 22 botigues que tenim. Ara tenim 166 hectàrees pròpies que gestionam més totes aquelles que se sembren per a noltros. Varem llevar totes les bosses de plàstic per posar bosses de paper, varem llevar molts d’envasos de plàstic  per posar pots de vidre retornables i reciclables. Ara hem agafat una finca de 20 hectàrees per fer la conversió en ecològic. De moment feim producción integrada però tenim ganes de començar a fer  una agricultura més respectuosa amb petites passes i convertir la nostra explotació, 

Les xarxes socials han esdevingut una eina estratégica per difondre la vostra oferta. Que en pensau?

Diuen els experts que en agricultura varem ser pioners. Ja des dels inicis el 2012, varem posar en marxa les xarxes socials, ja veiem que aquests canals eren una manera d’arribar  de primera mà a la població, als nostres clients i de donar a coneixer la nostra feina que molta de gent no perceb. La Mallorca Rural, per que no la coneix. Per això  desde el minut u varem apostar per aquestes  eines i per la promoció  del sector  en general.  A dia d’avui és indiscutible que sense  apostar per això no aniriem enlloc i que n’estam supercontents.

Una bona part del pressupost que tenim  per a publicitat està dedicada a nodrir aquestes xarxes. Tenim una empresa que se dedica  a produir material per cada dia poder fer i mostrar allò que feim. Diuen que si ho fas i no ho mostres és com si no ho haguessis fet.

Sobre quina política tenen en relació a la distribució i venda de vi fet a Mallorca parlam amb Tomeu Lliteres:

Agromart organitza tastos en els quals presenta els vins mallorquins que ofereix a les botigues/Cedida

Un dels productes locals que oferiu a les vostres botigues és el vi. Com pensau que podeu contribuir a la venda d’aquest producte i als productors? Què lis demanau per fer més conegut, popular el vi fet a Mallorca al consumidor? Com se’n ha de fer la promoció?

Feim feina amb bodegues grans i petites de Mallorca. Posam normalment  en promoció un vi el donam a tastar. Situat a un lloc destacat de la botiga i amb un preu competitiu per que el client ho provi i si li agrada, que en segueixi comprant.

Nou comentari