No hi ha cap dubte que aquest 2023 ha estat l’any de l’Associació de Ramaders l’Ovella Roja Mallorquina, una associació que lluita per la pervivència d’una de les races autòctones de bestiar que ha estat a punt de quedar en un no res i que si encara existeix és per la caparrudesa d’alguns ramaders i ramaderes que se deixen la pell per donar-la a conèixer i per mantenir vives les seves explotacions.
En els darrers mesos han multiplicat la seva presència a fires i mercats, posant a l’abast de les persones productes elaborats amb la carn i la llet d’aquestes animals perquè es vegi clar la necessitat de mantenir aquesta raça, austera tan ben adaptada a les condicions de ca nostra, on les pastures són moltes vegades pobres o directament inexistents. Al capdavant d’aquesta organització hi ha una dona jove i incansable que posa passió a la seva tasca com a ramadera i com a presidenta de l’associació. Aina Canyelles ha rebut aquests dies una mostra del valor que donen els seus companys de viatge al seu esforç.
Nova etapa al capdavant de l’Associació, quin és el balanç de l’etapa que heu tancat i els projectes que encetau?
El balanç és sempre positiu, ja que volem intentar mantenir les coses bones i de les que no ho són tant, treim una bona lliçó!. Els projectes encetats ens donen força en forma d’il·lusió. Estic convençuda que és la il·lusió la que ens mou a fer tots els esforços que feim. Des de l’associació, tenim moltes ganes de donar a conèixer el nostre món amb la intenció d’il·lusionar a més gent a involucrar-ne a tots els que vulguin formar part d’aquest equip que hem fet.
La realitat i les perspectives no parlen d’un moment fàcil pels ramaders ni pels pagesos en general. Quina és la vostra situació específica?
Vivim una realitat crua, on de cada vegada és més difícil tenir una vida digna i rendible que és realment el que cercam. No cercam moltes més coses, tal vegada un poc de reconeixement per part de la resta de la població, fer de pagès s’ha tornat una feina de risc! El que està clar és que la visió de pagès antiga que tenim l’hem de canviar, ara mateix per poder exercir aquest ofici has d’estar realment preparat, has de tenir coneixements de moltes matèries diferents: legislació, noves tecnologies, ofimàtica. A més a més de les crucials per poder dur la teva activitat,. Les crucials si les has après a casa és molt més fàcil per arribar a tenir èxit. Si no és el cas encara és molt més dur, ja que has d’ensopegar una vegada rere una altra i si no ets molt perseverant no aguantes. A tot això hem de sumar les pujades dels preus magnificades per la insularitat, la incertesa del que cobrarem pel que produïm i venem. És molt crua la nostra realitat!
Afegit a tot això, la sequera que enguany ha vengut a complicar les coses. Com vos afectarà la manca de pluja a la tardor?
Tot ens ve en contra! No ens plou! És molt dur veure com el canvi climàtic ens està passant per damunt sense poder fer res, la calor ha modificat els cicles de fertilitat de les femelles, baixant la productivitat, no tenim menjar, el poc que tenim s’està acabant. Necessitam que plogui i que ho faci bé, sense arrossegar la terra fèrtil, que ara està nua i desprotegida.
Notau si funcionen les campanyes de promoció, les d’estímul al consum del producte local i les vostres, també?
No ens queda més remei que creure que aquestes campanyes ens serviran, el que tenim molt clar és que les que duim a terme nosaltres funcionaran perquè les feim amb la convicció de què estem fent un producte molt bo i molt ben fet.
Tu has iniciat els teus projectes personals a partir de la llana i també has col·laborat en un llibre de gastronomia. Expliquem com va tot això?
La llana és molt important a la meva vida, té molt de significat. La meva família gira entorn del cicle anual de la llana. Amb el teixit puc desenvolupar la meva part més artística, amb la cuina igual. Poder crear peces úniques inspirades en el meu món, el món de la pagesia, i poder fer-les amb la llana de les meves ovelles és un somni fet realitat! De vegades, però estic frustrada, ja que el cap crea a molta més velocitat que les mans però intent ser conscient de tot el procés.
Què necessita el sector per tirar endavant? Creus que iniciatives com la teva obren algun espai al futur?
El sector necessita ja ser rendible econòmicament i digne com a qualsevol altre ofici o feina. Aquests són els dos pilars fonamentals. Després necessita noves iniciatives per il·lusionar a les persones interessades, motivar en definitiva. Crec que les noves iniciatives poden ajudar molt al sector.
Teniu relleu generacional entre els socis? Què diuen els socis?
Sí, tenim relleu, però volem que els nostres fills visquin com nosaltres? Volem per ells rendibilitat i dignitat davant tot! Això sí, a casa ens encanta que la nostra filla vulgui continuar amb el que feim, ens cau la bava quan diu que vol ser menescal i tonedora! Els socis pensam un poc igual tots: no podem perdre tota la cultura pagesa que duim arrossegant generació rere generació!
