La petita gran família de Microceller Son Crespí, de Santa Maria creix. Creix la de Pere Crespí, que n’és el propietari i que ja té hereu, i creix la del celler, que acaba de fitxar formalment a Albert Dols, que ja era a la casa fent el mossatge. Així saludava en Pere aquesta novetat ara fa unes setmanes a les xarxes la contractació d’Albert a qui definia com “astre” en el món del vi i feia broma tot afegint “amb una clàusula de rescissió milionària, ha fitxat per una eternitat pel nostre equip”.
I seguia la broma Andreu Oliver de Can Majoral qui recordava que la pretemporada l’havia fet a Algaida, el que vol dir que el coneixen bé. Cara de moment poc coneguda més enllà del petit món dels cellers, Albert Dols Martorell es presenta com un “santamarier de tota sa vida i tenc 33 anys”.
A Microceller Son Crespí arriba amb un bagatge acadèmic més que notable que indica que fer vi tira i molt. “Em vaig llicenciar amb Biologia i Bioquímica, i després vaig cursar un Màster de Nutrigenòmica. Després de la vida universitària vaig fer feina a l’empresa Ramaders Agrupats com a encarregat de control de qualitat”.
Però està clar que haver nascut a Santa Maria predisposa a mirar cap a la vinya i el celler i així, Albert acabà on havia d’acabar: “veremant durant molts anys a diferents cellers de Santa Maria, vaig començar plenament a n’es món del vi al celler Tianna Negre. Un temps després vaig estar fent feina al celler Cap Andritxol, on m’encarregava del camp i del celler i on vaig passar 5 anys. Finalment, abans de fitxar per microceller Son Crespí aquesta verema l’he passada a Can Majoral on he pogut aprendre molt i seguir guanyant experiència”.
La teva relació amb Microceller Son Crespí (MCSC) no ve d’ara, com començà?
Amb en Pere ens coneixem des de petits, sempre diem que és com si fóssim germans, per tant, sempre hem trescat per sa finca. Quan teníem 14-15 anys ja ens va tocar agafar estidores, anar a veremar, repartir i carregar caixons. De més grandets, si tocava donar una mà cavant bord, arreglant fils o embotellant hi anava encantat.
Que han suposat per a tu aquests anys d’aprenentatge?
Tenir més ganes de seguir aprenent. Per jo la viticultura m’ha suposat descobrir un món que pots estar aprenent tot el temps i això és fascinant. No pots dir “ja ho sé fer tot”, si pensés així sa vida seria ben avorrida. Per això amb qualsevol experiència, positiva o negativa, que hagi tengut al camp o a n’es celler sempre penso que haurà servit per seguir aprenent i obrir el cap amb noves curolles.
Què aportarás a partir d’ara a la vinya i al celler?
Molta feina, perquè per sort puc dir que la meva feina és meu hobbie, entusiasme i il·lusió de veure i participaren el creixement del celler, ja que per jo Microceller Son Crespí ho agafo com un projecte personal. Penso que és útil, a part d’aportar tota s’experiència acumulada, aportar perspectives o punts de vista diferents de com fer ses coses, a vegades anem xerrant amb Pere i na Neus i van sorgint idees i coses interessants que quan fa es seu cap avant no té en compte.
Com penses que s’ha de conrear la terra? Et decantes per algun tipus d’agricultura amb llinatge? (eco, biodinàmica, tradicional, regenerativa…)
Sempre des del màxim respecte cap a sa terra. Si seguim sa moda de posar etiquetes, triaria el cultiu ecològic, ara bé jo el que faig és intentar informar-me, i aprendre de totes les maneres de cultivar la terra i a partir d’aquí un mateix generar la seva pròpia idea de com fer-ho. Pel que fa a la biodinàmica em costa més de fer-m’hi suposo per aquest caire científic que tenc, tot i que és interessant, i darrerament estic llegint bastant sobre l’agricultura regenerativa per tal de veure com ho podem trempar a sa vinya.
Cap on trobes que ha d’anar el sector? Calen més hectàrees de vinya, més cellers? Quines conseqüències pot tenir cap al futur?
Crec que per damunt de tot ha d’anar cap a un producte de qualitat, ja que pens que en nom de Mallorca s’han venut molts de litres que han fet més mal que bé als nostres vins, sembla que si posa Mallorca val tot i no ha de ser així. Fa temps que amb en Pere xerram que tot això farà un pet, però cada any que passa es van fent més litres, més plantacions i nous cellers, supòs que tenim sa gran sort de què el client ve a tocar a les nostres portes, mentre la situació sigui aquesta tot anirà bé però sempre mantenint uns mínims de qualitat, i crec que aquests mínims vendran donats que un creixement més pausat mitjançant noves legislacions. Està clar que per molts nouvinguts Mallorca està de moda com a zona vitivinícola i sembla que si no tens un celler amb vinyes no ets ningú, cal també plantejar que passarà quan aquesta gent es cansi de ficar capital a n’aquest negoci. El futur del sector és boníssim si continuam fent feina tots cap a un producte identitari i de qualitat.
Quins projectes personals tens: hi ha la possibilitat de tenir el teu celler propi, els teus vins?
Pel que fa al celler ja fa uns anys que vaig fent i experimentant algunes vinificacions, es gran problema és que abans de verema són moltes les idees que tenc dins el cap ara bé que es materialitzin després són ben poques per falta de temps. Per sort l’any passat, i gràcies a microceller Son Crespí, i a n’Evelyn de las Alas, de Ca Na Toneta vaig poder comercialitzar el meu primer vi, 240 botelles, entrant a la col·lecció de Majorca Nouveau. L’idea és anar creixent molt a poc a poc sense engrunar-me els dits.
Respecte al camp, tenc una petita plantació, no productiva, on estic empeltant varietats experimentals com gafarró o sabater, per veure amem que tal funcionen perquè penso que és molt important la recuperació de varietats autòctones
Com t’agraden els vins? En tens algun de preferit?
És mal de contestar això, en general m’agraden els vins equilibrats i redons, pel que fa als blancs m’agraden molt els vins amb criança dins bota o criança amb mares que tenguin volum, però que intentin mantenir una mica d’acidesa, pel que fa als negres diria que no m’agraden aquests vins que tot és fusta i que es fan pesats a l’hora de beure. En qualsevol dels casos, blancs o negres, sempre em fixo molt en el temps de criança i l’anyada per saber si aquest vi es pot consumir ja o el puc guardar una temporada a casa.
Per dir-ne alguns de mallorquins que m’agraden, són el Galdent de Can Majoral, Ca ses Rosetes de Can Verdura, Sa Vall de Miquel Gelabert, o el Manto-Escursac den Pep Rodriguez. De microceller Son Crespí destacaria, i que m’encanta, és el Crespumós, un escumós de mantonegro amb un mínim de 24 mesos de criança i que ens duu una feinada, però val la pena.
