Andreu Mairata Pons acaba d’obtenir el “cum laude” per la seva tesi doctoral sobre l’aprofitament dels encoixinats orgànics a la vinya, presentada a la Universitat de La Rioja. Segons Mairata, aquest sistema és una manera eficaç de combatre alguns dels efectes més comuns de l’escalfament climàtic.
La tesi que li ha valgut el doctorat duu per títol ‘Study of different soil management techniques to improve the cultivation of the vaig venir and encourage its sustainability’, analitza com influeix l’aplicació d’encoixinaments orgànics en les vinyes en les propietats fisicoquímiques del sòl, el creixement i la fisiologia de la vinya, la qualitat del raïm i el vi. “Els encoixinaments orgànics en la vinya –residus de poda, palla i compost– representen una estratègia valuosa de maneig del sòl en viticultura, ja que incrementen la sostenibilitat de la vinya, milloren les propietats del sòl i redueixen les conseqüències del canvi climàtic en la vinya”, sosté Mariata.
En ella, el doctor Mairata Pons parteix de la hipòtesi que els encoixinaments orgànics poden millorar les condicions de la vinya en mitigar els efectes del canvi climàtic i augmentar la sostenibilitat en regions vitivinícoles amenaçades. En la seva recerca doctoral ha dut a terme un assaig agronòmic de quatre anys per a comparar tres tractaments d’encoixinaments orgànics (residus de poda, palla i compost) enfront de dues pràctiques convencionals de maneig del sòl (conreu sota filera i herbicida).
A més, ha analitzat el contingut i la temperatura de l’aigua en el sòl, les característiques fisicoquímiques del sòl i l’encoixinament, el control i la dinàmica poblacional de les males herbes, l’estat hídric de la vinya, l’intercanvi gasós en les fulles, el creixement vegetatiu, el rendiment, el perfil fenòlic en sarments, fulles i pell de baies, així com els paràmetres de qualitat del raïm i el vi, incloent-hi l’avaluació organolèptica. Els resultats van indicar que els efectes de l’encoixinament orgànic depenen del tipus d’encoixinament i de les propietats del sòl de la vinya.
Com actuen els materials orgànics?
Els encoixinaments orgànics, especialment de palla i compost augmenten la disponibilitat d’aigua i nutrients en el sòl, proporcionant aquests beneficis a curt termini, mentre que la palla i els residus de la vinya contribueixen a millores a llarg termini. La palla i els residus de poda actuen com una barrera física que reduint eficaçment la presència de males herbes, mentre que el compost (ric en nutrients) promou un creixement excessiu. El compost millora el creixement de la vinya i el rendiment en vinyes en sòls pobres en nutrients, sense afectar significativament l’estat hídric o els paràmetres fisiològics de la vinya.
No obstant això, el compost incrementa la conductivitat elèctrica en sòls rics en nutrients i amb major contingut d’aigua, la qual cosa pot limitar l’absorció d’aigua i nutrients i agreujar l’estrès hídric de la vinya.
Respecte a les propietats fisicoquímiques del raïm, el most i el vi, els encoixinaments orgànics, particularment de compostos, augmenten les concentracions de potassi i eleven els nivells de pH en el most.
En una vinya de Rioja Oriental el tractament amb compost va millorar el creixement vegetatiu, es va reduir el contingut fenòlic del vi. Malgrat aquests canvis, tots els paràmetres de qualitat del raïm i del vi es van mantenir dins dels rangs òptims per a la vinificació, sense diferències significatives en les propietats organolèptiques entre els tractaments de maneig del sòl en cap de les vinyes.
La tesi conclou que els encoixinaments orgànics afavoreixen el desenvolupament fisiològic de la vinya, augmentant el seu creixement i rendiment sense comprometre la qualitat del raïm i el vi. Al marge d’això, recomana fer anàlisis periòdiques del sòl per a ajustar les estratègies d’encoixinament a les necessitats específiques de la vinya i garantir un desenvolupament òptim de la vinya i una adequada qualitat del raïm.
Un currículum brillant
Duta a terme en l’Institut de Ciències de la Vinya i el Vi (CSIC, Govern de La Rioja, UR) i desenvolupada en el Departament d’Agricultura i Alimentació de la Universitat de La Rioja -en el marc del programa 783D Doctorat en Enologia, Viticultura i Sostenibilitat (Reial decret 99/2011)-, aquesta tesi ha estat dirigida per Alicia Pou Mir i Javier Portu Regnessis, del ICVV. Andreu Mairata ha dut a terme la seva tesi amb el suport econòmica del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (ERDR) i Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) (RTI2018-095748-R-I00), i una beca predoctoral (PRE2019-089110).
En el transcurs de la seva recerca doctoral ha realitzat estades en l’Institut des Sciences de la Signi et du Vin (ISVV) de Bordeus (França) i en la Universitat de les Illes Balears (UIB).
